Carregant...
Fitxers
Tipus de document
ArticleVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/18110
Responsabilitat de l'hereu pel pagament de la llegítima. Comentari a la STSJC 25/2002, de 12 de setembre
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
En el Dret Civil de Catalunya, l’art. 366 del Codi de Successions (CS) estableix de forma
programàtica que “l’hereu respon personalment del pagament de la llegítima”. Amb tot, els arts.
373 a 375 CS, en seu d’inoficiositat, semblen donar a entendre que l’obligació de l’hereu ve
delimitada pel “valor de l’actiu hereditari líquid”, en facultar els legitimaris per demanar la
reducció de llegats i, àdhuc, donacions si l’actiu hereditari és “insuficient” per pagar la llegítima.
D’aquesta manera, caldria pensar que el principi de l’art. 366 CS és coherent amb el caràcter de
dret de crèdit conferit a la llegítima, d’ençà la reforma operada per la llei 8/1990, que no en
vincula el pagament als béns de l’herència i sí al seu valor.
A la pràctica, els supòsits en què es pot plantejar litigiositat per manca d’actiu hereditari líquid
pel pagament de la llegítima són força migrats, atès que caldrà que el causant hagi realitzats
donacions que siguin superiors en tres vegades a l’actiu hereditari, atesa la poca entitat,
qualitativa i quantitativa, de la llegítima a Catalunya. És necessari, doncs, que el causant s’hagi
desprès en vida de més del 75 % del seu potencial actiu hereditari. De tota manera, aquests
supòsits es poden donar i ser especialment conflictius quan el propi hereu hagi estat el beneficiari
de les donacions realitzades pel causant.
Aquest ha estat pròpiament el cas resolt pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la
sentència de 12 de setembre de 2002 (MP: Antoni M. Bruguera i Manté), que comentem per als
lectors d’InDret, en què es posa d’actualitat un principi successori del dret català força bescantat
per -pretesament- inversemblant i superflu com és el del caràcter de continuador de la
personalitat del causant que s’atribueix a l’hereu, el qual assumeix, a més, els seus actes propis
(art. 1 CS).
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
MARSAL GUILLAMET, Joan. Responsabilitat de l'hereu pel pagament de la llegítima. Comentari a la STSJC 25/2002, de 12 de setembre. _Indret: Revista para el Análisis del Derecho_. 2003. Vol. 2, núm. 1-9. [consulta: 23 de gener de 2026]. ISSN: 1698-739X. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/18110]