Pervivència i ús d’alguns trets dialectals de la morfologia nominal en una àrea del Tarragoní

Abstract

La tradició de la dialectologia catalana ha consistit a fer treballs i anàlisis amb un abast territorial més o menys ampli (com l’Atles Lingüístic del Domini Català, l’ALDC, per exemple), i no ha dedicat tants esforços a estudis de caràcter més reduït. I davant la variació dialectal que existeix en la llengua catalana és necessari fer estudis d’àmbit regional1 que abastin un territori molt petit perquè puguem disposar de dades i descripcions dialectals més detallades de les que ens ofereixen, entre d’altres, els atles lingüístics. Aquest és un dels motius, doncs, que justifica la necessitat de fer estudis a escala local. El subdialecte tarragoní, de fet, ja va ser estudiat en profunditat l’any 1985, quan Daniel Recasens en va fer una monografia força extensa i àmplia, però que actualment, gairebé tres dècades després, ja ha quedat obsoleta. Cal actualitzar-la i intentar contrastar-ne les dades, sobretot tenint en compte que des d’aleshores tota la població que ha anat a l’escola ha après el català estàndard que s’hi ensenya des de principis de la dècada dels vuitanta...