La mosca pintada: estudi iconogràfic de la funció i el significat d’una imatge polivalent

Abstract

Benedetto Croce (1866-1952), en un assaig dedicat a justificar que el principi fonamental de la pintura és la taca, redactà aquestes línies amb les que encetem el nostre Treball Final de Grau. Els múscids, aquests insectes dípters que hom associa a les seves molestes actuacions, han intervingut en l’experiència pictòrica des de l’Antiguitat fins als nostres dies, ja fos des del punt de vista formal com intel·lectual. Croce, intentant aportar un to anecdòtic al seu escrit, va utilitzar la mosca esclafida sobre un paper per expressar com la idea germinal de la pintura és la taca, la traça de color, un acord de llum i ombres, la condició sine qua non de la imatge que promet qualsevol composició. En aquests mateixos termes plantegem l’estudi que ens ocupa. Un treball que, tot i el seu caràcter aparentment circumstancial, fins i tot marginal, es presenta cabdal i renovador respecte la bibliografia precedent tal com veurem al llarg de l’opuscle. Arribats a aquest punt, procedim a definir amb claredat l’objecte d’estudi que vertebrarà aquest treball. Al s. XV, discretament, una mosca fou pintada damunt el marc fingit del Retrat d’un monjo cartoixà (figs. 1 i 2), obra del primitiu flamenc Petrus Christus (c. 1410/1420 - 1475). En una insòlita ubicació, la mosca és executada amb una precisió i un detallisme summament acurat: la transparència de les ales és captada amb notable perícia així com les venes que les emmarquen, el seu ull compost adopta les tonalitats carmesines que li són pròpies, la distinció anatòmica entre el tòrax, l’abdomen i el concretament del segment abdominal revelen un exercici i estudi permenoritzat en l’observació d’aquest insecte. No obstant, què hi fa una mosca al retrat d’un monjo cartoixà? Podem detectar una resolució d’aquest motiu digne d’admiració però més enllà d’aquest elogi tècnic, hi ha la possibilitat que s’estigui evocant algun component més en la representació d’un múscid?