Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/226719
Creación artística contemporánea en esmalte al fuego sobre metal en el ámbito cultural chino de 2000 al 2025
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Esta investigación se centra en el arte del esmalte contemporáneo en el ámbito cultural chino entre 2000 y 2025. A través de la revisión histórica y del análisis de la práctica contemporánea, responde a dos cuestiones fundamentales: ¿qué fisonomía presenta el esmalte contemporáneo en el ámbito cultural chino y cómo se ha configurado dicha fisonomía? En el plano metodológico, la tesis combina la perspectiva de la historia del arte global con un enfoque intercultural y, en el transcurso de la investigación, construye progresivamente un marco triangular de análisis de “trayectorias experimentales de creación–transmisión educativa–mecanismos expositivos”, para revelar de forma sistemática su lógica de formación y el panorama de su desarrollo contemporáneo.
En la parte histórica, la investigación emplea el “método de doble evidencia”, que combina fuentes documentales y materiales, para trazar la historia global del arte de esmalte, y a partir de la perspectiva de la historia del arte global reconstruye la periodización del esmalte chino. De este modo, el esmalte contemporáneo en el ámbito cultural chino se sitúa en la doble dimensión de la historia mundial y la historia local, delineando una trayectoria histórica marcada por los intercambios entre el ámbito cultural chino y lo occidental.
En el plano contemporáneo, el estudio examina tres dimensiones: creación, educación y exposición. Se constata que los artistas, mediante trayectorias experimentales de la materialidad, la pictoricidad, la figuratividad, la espacialidad y la narratividad, amplían los límites del material, la forma y el concepto, generando simultáneamente identidad cultural enraizada en lo local. En el ámbito educativo, la construcción interdisciplinar, la introducción de técnicas y conceptos externos, el apoyo de maestros artesanos tradicionales y las experiencias docentes locales han configurado un sistema formativo cada vez más diverso y exploratorio. En el ámbito expositivo, las prácticas institucionales, colectivas, comerciales e internacionales han contribuido a la construcción del discurso y al reconocimiento del valor del esmalte contemporáneo en el contexto cultural chino.
La investigación demuestra que, tras la introducción de técnicas y conceptos foráneos, el esmalte contemporáneo en el ámbito cultural chino se ha desarrollado como una práctica exploratoria continua y multidimensional en el contexto local. Su característica principal es la “experimentalidad”, enraizada en la tensión triple entre tradición y contemporaneidad, artesanía y arte, lo local y lo global. Esta “experimentalidad” no se corresponde con una actitud vanguardista, sino que alude a una exploración plural y a un ensayo de métodos arraigados en el contexto local. Precisamente en esta práctica dinámica, el esmalte contemporáneo en el ámbito cultural chino ha configurado un perfil singular y se ha convertido en un referente clave para la comprensión y la comparación dentro del sistema global del arte del esmalte.
[cat] Aquesta investigació es centra en l’art de l’esmalt contemporani en l’àmbit cultural xinès entre els anys 2000 i 2025. Mitjançant la revisió històrica i l’anàlisi de la pràctica contemporània, respon a dues qüestions fonamentals: quina fesomia presenta l’esmalt contemporani en l’àmbit cultural xinès i com s’ha configurat aquesta fesomia. En el pla metodològic, la tesi combina la perspectiva de la història de l’art global amb un enfocament intercultural i, en el transcurs de la recerca, construeix progressivament un marc triangular d’anàlisi de trajectòries experimentals de creació–transmissió educativa–mecanismes expositius, per tal de revelar de manera sistemàtica la seva lògica de formació i el panorama del seu desenvolupament contemporani. En la part històrica, la recerca empra el “mètode de doble evidència”, que combina fonts documentals i materials, per traçar la història global de l’art de l’esmalt i, des de la perspectiva de la història de l’art global, reconstrueix la periodització de l’esmalt xinès. D’aquesta manera, l’esmalt contemporani en l’àmbit cultural xinès es situa en la doble dimensió de la història mundial i la història local, delineant una trajectòria històrica marcada pels intercanvis entre l’àmbit cultural xinès i Occident. En el plà contemporani, l’estudi examina tres dimensions: creació, educació i exposició. Es constata que els artistes, mitjançant trayectorias experimentals de la materialitat, la pictoricitat, la figurativitat, l’espacialitat i la narrativitat, amplien els límits del material, la forma i el concepte, tot generant simultàniament identitat cultural arrelada en el context local. En l’àmbit educatiu, la construcció interdisciplinària, la introducció de tècniques i conceptes externs, el suport dels mestres artesans tradicionals i les experiències docents locals han configurat un sistema formatiu cada cop més divers i exploratori. En l’àmbit expositiu, les pràctiques institucionals, col·lectives, comercials i internacionals han contribuït a la construcció del discurs i al reconeixement del valor de l’esmalt contemporani en el context cultural xinès. La recerca demostra que, després de la introducció de tècniques i conceptes forans, l’esmalt contemporani en l’àmbit cultural xinès s’ha desenvolupat com una pràctica exploratòria contínua i multidimensional en el context local. La seva característica principal és l’“experimentalitat”, arrelada en la tensió triple entre tradició i contemporaneïtat, artesania i art, allò local i allò global. Aquesta “experimentalitat” no correspon a una actitud avantguardista, sinó que remet a una exploració plural i a un assaig de mètodes fonamentats en el context local. Precisament en aquesta pràctica dinàmica, l’esmalt contemporani en l’àmbit cultural xinès ha configurat un perfil singular i s’ha convertit en un referent clau per a la comprensió i la comparació dins del sistema global de l’art de l’esmalt.
[eng] This research focuses on contemporary enamel art in the Chinese cultural sphere between 2000 and 2025. By conducting a historical review and analysing contemporary practice, it provides answers to two fundamental questions: What is the current configuration of contemporary enamel art in the Chinese cultural sphere, and what factors have influenced its development? Methodologically, the dissertation combines the perspective of global art history with an intercultural approach, progressively developing a triangular analytical framework of “experimental trajectories of creation–educational transmission–exhibition mechanisms” during the research. This framework is used to systematically reveal the formative logic and the panorama of contemporary development. In the historical section, the study employs the “dual evidence method,” which combines documentary and material sources, to outline the global history of enamel art. From the perspective of global art history, it reconstructs the periodization of Chinese enamel. In this way, contemporary enamel in the Chinese cultural sphere is situated at the intersection of world history and local history, delineating a historical trajectory shaped by exchanges between the Chinese cultural sphere and the West. In the contemporary section, the study examines three dimensions: creation, education, and exhibition. It is observed that artists, through experimental trajectories of materiality, pictoriality, figuration, spatiality, and narrativity, expand the boundaries of material, form, and concept, while simultaneously generating cultural identities rooted in the local context. In the field of education, interdisciplinary construction, the introduction of external techniques and concepts, the support of traditional master artisans, and local teaching experiments have shaped an increasingly diverse and exploratory training system. In the exhibition field, institutional, collective, commercial, and international practices have contributed to the construction of discourse and to the recognition of the value of contemporary enamel in the Chinese cultural context. The research demonstrates that, following the introduction of foreign techniques and concepts, contemporary enamel art in the Chinese cultural sphere has developed into a continuous and multidimensional exploratory practice within the local context. Its principal characteristic is “experimentality,” which is rooted in the triple tension between tradition and contemporaneity, craft and art, the local and the global. This “experimentality” does not correspond to a vanguardist stance but rather refers to a plural exploration and to methodological experimentation grounded in the local context. It is precisely within this dynamic practice that contemporary enamel art in the Chinese cultural sphere has established a distinctive profile and become a key reference for understanding and comparing enamel art within the global system.
[cat] Aquesta investigació es centra en l’art de l’esmalt contemporani en l’àmbit cultural xinès entre els anys 2000 i 2025. Mitjançant la revisió històrica i l’anàlisi de la pràctica contemporània, respon a dues qüestions fonamentals: quina fesomia presenta l’esmalt contemporani en l’àmbit cultural xinès i com s’ha configurat aquesta fesomia. En el pla metodològic, la tesi combina la perspectiva de la història de l’art global amb un enfocament intercultural i, en el transcurs de la recerca, construeix progressivament un marc triangular d’anàlisi de trajectòries experimentals de creació–transmissió educativa–mecanismes expositius, per tal de revelar de manera sistemàtica la seva lògica de formació i el panorama del seu desenvolupament contemporani. En la part històrica, la recerca empra el “mètode de doble evidència”, que combina fonts documentals i materials, per traçar la història global de l’art de l’esmalt i, des de la perspectiva de la història de l’art global, reconstrueix la periodització de l’esmalt xinès. D’aquesta manera, l’esmalt contemporani en l’àmbit cultural xinès es situa en la doble dimensió de la història mundial i la història local, delineant una trajectòria històrica marcada pels intercanvis entre l’àmbit cultural xinès i Occident. En el plà contemporani, l’estudi examina tres dimensions: creació, educació i exposició. Es constata que els artistes, mitjançant trayectorias experimentals de la materialitat, la pictoricitat, la figurativitat, l’espacialitat i la narrativitat, amplien els límits del material, la forma i el concepte, tot generant simultàniament identitat cultural arrelada en el context local. En l’àmbit educatiu, la construcció interdisciplinària, la introducció de tècniques i conceptes externs, el suport dels mestres artesans tradicionals i les experiències docents locals han configurat un sistema formatiu cada cop més divers i exploratori. En l’àmbit expositiu, les pràctiques institucionals, col·lectives, comercials i internacionals han contribuït a la construcció del discurs i al reconeixement del valor de l’esmalt contemporani en el context cultural xinès. La recerca demostra que, després de la introducció de tècniques i conceptes forans, l’esmalt contemporani en l’àmbit cultural xinès s’ha desenvolupat com una pràctica exploratòria contínua i multidimensional en el context local. La seva característica principal és l’“experimentalitat”, arrelada en la tensió triple entre tradició i contemporaneïtat, artesania i art, allò local i allò global. Aquesta “experimentalitat” no correspon a una actitud avantguardista, sinó que remet a una exploració plural i a un assaig de mètodes fonamentats en el context local. Precisament en aquesta pràctica dinàmica, l’esmalt contemporani en l’àmbit cultural xinès ha configurat un perfil singular i s’ha convertit en un referent clau per a la comprensió i la comparació dins del sistema global de l’art de l’esmalt.
[eng] This research focuses on contemporary enamel art in the Chinese cultural sphere between 2000 and 2025. By conducting a historical review and analysing contemporary practice, it provides answers to two fundamental questions: What is the current configuration of contemporary enamel art in the Chinese cultural sphere, and what factors have influenced its development? Methodologically, the dissertation combines the perspective of global art history with an intercultural approach, progressively developing a triangular analytical framework of “experimental trajectories of creation–educational transmission–exhibition mechanisms” during the research. This framework is used to systematically reveal the formative logic and the panorama of contemporary development. In the historical section, the study employs the “dual evidence method,” which combines documentary and material sources, to outline the global history of enamel art. From the perspective of global art history, it reconstructs the periodization of Chinese enamel. In this way, contemporary enamel in the Chinese cultural sphere is situated at the intersection of world history and local history, delineating a historical trajectory shaped by exchanges between the Chinese cultural sphere and the West. In the contemporary section, the study examines three dimensions: creation, education, and exhibition. It is observed that artists, through experimental trajectories of materiality, pictoriality, figuration, spatiality, and narrativity, expand the boundaries of material, form, and concept, while simultaneously generating cultural identities rooted in the local context. In the field of education, interdisciplinary construction, the introduction of external techniques and concepts, the support of traditional master artisans, and local teaching experiments have shaped an increasingly diverse and exploratory training system. In the exhibition field, institutional, collective, commercial, and international practices have contributed to the construction of discourse and to the recognition of the value of contemporary enamel in the Chinese cultural context. The research demonstrates that, following the introduction of foreign techniques and concepts, contemporary enamel art in the Chinese cultural sphere has developed into a continuous and multidimensional exploratory practice within the local context. Its principal characteristic is “experimentality,” which is rooted in the triple tension between tradition and contemporaneity, craft and art, the local and the global. This “experimentality” does not correspond to a vanguardist stance but rather refers to a plural exploration and to methodological experimentation grounded in the local context. It is precisely within this dynamic practice that contemporary enamel art in the Chinese cultural sphere has established a distinctive profile and become a key reference for understanding and comparing enamel art within the global system.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
SUN, Jing. Creación artística contemporánea en esmalte al fuego sobre metal en el ámbito cultural chino de 2000 al 2025. [consulta: 22 de febrer de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/226719]