Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/224888
Utilidad del dimero-D en el algoritmo diagnóstico de la trombosis venosa profunda de miembros inferiores en situaciones especiales
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] El diagnóstico de la trombosis venosa profunda (TVP) supone un reto tanto en el paciente ambulatorio como en el paciente hospitalizado debido a la heterogeneidad de los síntomas con que se presenta. En los últimos tiempos han surgido situaciones especiales, como la enfermedad por coronavirus (COVID-19), que añaden una dificultad extra al alterar los valores de las principales pruebas que se disponen para la exclusión de la TVP. Nuestros estudios intentan mejorar estas herramientas diagnósticas en el paciente ambulatorio; y entender mejor el comportamiento de la patología en el paciente no crítico hospitalizado por COVID-19. Nuestro primer estudio se titula “Role of an age-adjusted D-dimer cutoff level in the diagnosis algorithm of lower limb deep venous thrombosis in outpatients”. En éste evaluamos la utilidad de ajustar el punto de corte del dímero-D (DD) según la edad, en pacientes ambulatorios con sospecha clínica de TVP en los miembros inferiores (MMII). El DD es un marcador de degradación de fibrina cuyo nivel elevado puede indicar la presencia de un trombo. Sin embargo, los niveles de DD supuestamente aumentan con la edad, lo que puede generar falsos positivos en pacientes mayores. Se incluyeron 606 pacientes mayores de 18 años, atendidos en urgencias con sospecha clínica baja o moderada de TVP de MMII, evaluada mediante la escala de Wells. Se midieron los niveles de DD y se realizó una ecoDoppler venosa del sector femoropoplíteo y infragenicular bilateral. Los pacientes mayores de 50 años se dividieron en grupos separados por intervalos de edad de 10 años para construir curvas ROC y determinar el umbral óptimo de DD en cada grupo. Encontramos una menor sensibilidad para el punto de corte de DD ajustado por la edad en comparación con el umbral normal, en pacientes con sospecha clínica de TVP de MMII. Por tanto, concluimos que el punto de corte del DD ajustado por la edad no es útil en el algoritmo diagnóstico de la TVP en pacientes ambulatorios. Nuestro segundo estudio lleva por título “Deep Vein Thrombosis in Non-Critically Ill Patients with Coronavirus Disease 2019 Pneumonia: Deep Vein Thrombosis in Non-intensive Care Unit Patients”. Se engloba en el contexto de la pandemia de COVID-19, durante la cual se ha observado que los pacientes afectados por esta enfermedad presentan una alta incidencia de TVP, incluso en aquellos que no requieren de ingreso en una unidad de cuidados intensivos (UCI). El objetivo era describir la prevalencia de TVP de MMII en pacientes con COVID-19 que no estaban en estado crítico, correlacionar estas observaciones con la tromboprofilaxis recibida, y objetivar si el DD podía ser útil para la exclusión de la patología. Para ello, nos centramos en estudiar la prevalencia y características de TVP de MMII en 67 pacientes hospitalizados por COVID-19 ingresados en una planta de hospitalización convencional. Los pacientes se dividieron en dos grupos para el análisis estadístico: aquellos que recibieron profilaxis con heparina de bajo peso molecular y aquellos que recibieron tratamiento anticoagulante a dosis intermedias o completas. Así mismo analizamos los valores de DD de los pacientes con TVP y los pacientes sin TVP. Los resultados revelaron que estos pacientes tienen un riesgo significativo de desarrollar TVP, subrayando la importancia de la vigilancia y prevención activa de la TVP en este grupo. Así mismo se objetivó una disminución del riesgo de TVP dependiendo del régimen de anticoagulación administrado. Al analizar el DD no se observaron diferencias entre los dos grupos de estudio. El estudio también puso de manifiesto la necesidad de establecer protocolos específicos para la prevención de TVP en pacientes con COVID-19, considerando factores de riesgo adicionales y comorbilidades asociadas con la infección por coronavirus de tipo 2 causante del síndrome respiratorio agudo severo (SARS-CoV2).
[cat] El diagnòstic de la TVP suposa un repte tant en el pacient ambulatori com en el pacient hospitalitzat a causa de la heterogeneïtat dels símptomes amb què es presenta. En els darrers anys han sorgit situacions especials, com la malaltia per COVID-19 que afegeixen una dificultat extra en alterar els valors de les principals proves disponibles per a l’exclusió de la TVP. Els nostres estudis intenten millorar aquestes eines diagnòstiques en el pacient ambulatori i entendre millor el comportament de la patologia en el pacient no crític hospitalitzat per COVID-19. El nostre primer estudi porta per títol "Role of an age-adjusted D-dimer cutoff level in the diagnosis algorithm of lower limb deep venous thrombosis in outpatients". Es va avaluar la utilitat d'ajustar el punt de tall del DD segons l’edat, en pacients ambulatoris amb sospita de TVP de MMII. El DD és un marcador de degradació de fibrina, el nivell elevat del qual pot indicar la presència d'un trombe. No obstant això, es considera que els nivells de DD augmenten amb l'edat, fet que pot generar falsos positius en pacients d'edat avançada. Es van incloure 606 pacients majors de 18 anys, atesos a urgències amb sospita clínica baixa o moderada de TVP de MMII, establerta mitjançant l’escala de Wells. Es van mesurar els nivells de DD i es va realitzar una ecoDoppler venosa del sector femoropopliti i infragenicular bilateral. Els pacients majors de 50 anys es van dividir en grups separats per intervals d’edat de 10 anys per construir corbes ROC i determinar el punt de tall òptim de DD en cada grup d’edat. Vam trobar una menor sensibilitat per al punt de tall de DD ajustat per edat en comparació amb el llindar normal en pacients amb sospita clínica de TVP de MMII. Per tant, vam concloure que el punt de tall del DD ajustat per l’edat no era útil en l’algoritme diagnòstic de la TVP en pacients ambulatoris. El nostre segon estudi porta per títol "Deep Vein Thrombosis in Non-Critically Ill Patients with Coronavirus Disease 2019 Pneumonia: Deep Vein Thrombosis in Non-intensive Care Unit Patients". S’emmarca en el context de la pandèmia de COVID-19, durant la qual es va observar que els pacients afectats per aquesta malaltia presentaven una alta incidència de TVP, fins i tot aquells que no requerien d’ingrés en una UCI. L’objectiu era descriure la prevalença de TVP de MMII en pacients amb COVID-19 que no es trobaven en estat crític, correlacionar aquestes observacions amb la tromboprofilaxi rebuda i objectivar si el DD podia ser útil per a l’exclusió d’aquesta patologia. Per això, ens vam centrar en estudiar la prevalença i les característiques de la TVP en 67 pacients hospitalitzats per COVID-19 ingressats en una planta d’hospitalització convencional. Vam dividir als pacients en dos grups per a l’anàlisi estadístic: aquells que van rebre profilaxi amb heparina de baix pes molecular i aquells que van rebre tractament anticoagulant a dosis intermitges o completes. Així mateix, vam analitzar els valors de DD dels pacients amb TVP i dels pacients sense TVP. Els resultats van objectivar que aquests pacients tenen un risc significatiu de desenvolupar una TVP, subratllant la importància de la vigilància i prevenció activa de la TVP en aquesta població. Així mateix, es va objectivar una disminució del risc de TVP segons el règim d’anticoagulació administrat. En analitzar el DD, no es van observar diferències entre els dos grups d’estudi. L’estudi també va posar de manifest la necessitat d’establir protocols específics per a la prevenció de la TVP en pacients amb COVID-19, considerant factors de risc addicionals i comorbiditats associades amb la infecció pel SARS-CoV-2.
[cat] El diagnòstic de la TVP suposa un repte tant en el pacient ambulatori com en el pacient hospitalitzat a causa de la heterogeneïtat dels símptomes amb què es presenta. En els darrers anys han sorgit situacions especials, com la malaltia per COVID-19 que afegeixen una dificultat extra en alterar els valors de les principals proves disponibles per a l’exclusió de la TVP. Els nostres estudis intenten millorar aquestes eines diagnòstiques en el pacient ambulatori i entendre millor el comportament de la patologia en el pacient no crític hospitalitzat per COVID-19. El nostre primer estudi porta per títol "Role of an age-adjusted D-dimer cutoff level in the diagnosis algorithm of lower limb deep venous thrombosis in outpatients". Es va avaluar la utilitat d'ajustar el punt de tall del DD segons l’edat, en pacients ambulatoris amb sospita de TVP de MMII. El DD és un marcador de degradació de fibrina, el nivell elevat del qual pot indicar la presència d'un trombe. No obstant això, es considera que els nivells de DD augmenten amb l'edat, fet que pot generar falsos positius en pacients d'edat avançada. Es van incloure 606 pacients majors de 18 anys, atesos a urgències amb sospita clínica baixa o moderada de TVP de MMII, establerta mitjançant l’escala de Wells. Es van mesurar els nivells de DD i es va realitzar una ecoDoppler venosa del sector femoropopliti i infragenicular bilateral. Els pacients majors de 50 anys es van dividir en grups separats per intervals d’edat de 10 anys per construir corbes ROC i determinar el punt de tall òptim de DD en cada grup d’edat. Vam trobar una menor sensibilitat per al punt de tall de DD ajustat per edat en comparació amb el llindar normal en pacients amb sospita clínica de TVP de MMII. Per tant, vam concloure que el punt de tall del DD ajustat per l’edat no era útil en l’algoritme diagnòstic de la TVP en pacients ambulatoris. El nostre segon estudi porta per títol "Deep Vein Thrombosis in Non-Critically Ill Patients with Coronavirus Disease 2019 Pneumonia: Deep Vein Thrombosis in Non-intensive Care Unit Patients". S’emmarca en el context de la pandèmia de COVID-19, durant la qual es va observar que els pacients afectats per aquesta malaltia presentaven una alta incidència de TVP, fins i tot aquells que no requerien d’ingrés en una UCI. L’objectiu era descriure la prevalença de TVP de MMII en pacients amb COVID-19 que no es trobaven en estat crític, correlacionar aquestes observacions amb la tromboprofilaxi rebuda i objectivar si el DD podia ser útil per a l’exclusió d’aquesta patologia. Per això, ens vam centrar en estudiar la prevalença i les característiques de la TVP en 67 pacients hospitalitzats per COVID-19 ingressats en una planta d’hospitalització convencional. Vam dividir als pacients en dos grups per a l’anàlisi estadístic: aquells que van rebre profilaxi amb heparina de baix pes molecular i aquells que van rebre tractament anticoagulant a dosis intermitges o completes. Així mateix, vam analitzar els valors de DD dels pacients amb TVP i dels pacients sense TVP. Els resultats van objectivar que aquests pacients tenen un risc significatiu de desenvolupar una TVP, subratllant la importància de la vigilància i prevenció activa de la TVP en aquesta població. Així mateix, es va objectivar una disminució del risc de TVP segons el règim d’anticoagulació administrat. En analitzar el DD, no es van observar diferències entre els dos grups d’estudi. L’estudi també va posar de manifest la necessitat d’establir protocols específics per a la prevenció de la TVP en pacients amb COVID-19, considerant factors de risc addicionals i comorbiditats associades amb la infecció pel SARS-CoV-2.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
JIMÉNEZ GUIU, Xavier. Utilidad del dimero-D en el algoritmo diagnóstico de la trombosis venosa profunda de miembros inferiores en situaciones especiales. [consulta: 24 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/224888]