La luna i els estels

Abstract

'Quan el dit assenyala la lluna, l'idiota només veu el dit, i no la lluna', diu un proverbi oriental (i és també l'inici d'un dels molts poemes introspectius i fascinants de David Jou). Tanmateix, la lluna és també sinònim de somnis i de misteri. 'Estàs a la lluna!', diu una frase feta que sens dubte ens hem sentit dir moltes vegades mentre fèiem volar la nostra imaginació. La lluna, com els estels, ens il·lumina i ens guia de nit, quan la manca de la claror enlluernadora del sol ens permet distingir amb més nitidesa qui som nosaltres mateixos. Aquest mes us presento dos llibres radicalment diferents però que comparteixen dos aspectes que, possiblement, són el més interessants en les obres de divulgació i assaig científic: la capacitat de fer que el lector es meravelli amb els coneixements i amb la naturalesa, al mateix temps que aquesta fascinació l'estimula a fer-se preguntes noves i a interrogar-se a si mateix.