El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

 
Carregant...
Miniatura

Tipus de document

Tesi

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/205105

El Testament alquímic pseudolul·lià en un manuscrit inèdit català del segle XVI, còpia autògrafa de Jaume Mas

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Resum

[cat] Presento la tesi doctoral, titulada "El Testament alquímic pseudolul·lià en un manuscrit inèdit català del segle XVI, copia autògrafa de Jaume Mas", que inclou l'edició parcial i el comentari d'una part dels textos copiats en una miscel·lània alquímica, conservada a la Bibliotheque Nationale de France, a París, al manuscrit Esp. 289. Aquesta miscel·lània del seglc XVI conté el Testament alquímic pseudolul·lià, entre d' altres obres cabdals centrades en l'alquímia medica, coneguda també com alquímia de l'elixir, que es desenvolupa, per primer copa Europa, a l'àrea occitanocatalana. Es tracta d'un manuscrit autògraf, copiat en la primera meitat del segle XVI per Jaume Mas, un alquimista-fargaire català "de la vila de Baga" (f. 3r), és a dir originari de I' Alt Berguedà, una posició d'accés estratègica per a la Cerdanya, on hi havia mines de ferro. L'original llatí de l'obra, el Testamentum, es remunta a la primera meitat del segle XIV, s'atribueix a un autor català de formació medicoalquímica, conegut com Magister Testamenti, i constitueix el tractat principal i més antic del corpus alquímic pseudolul·lià, que és, juntament amb el pseudoamaldia, el més important de l'Occident europeu medieval. El meu treball d'edició parcial del text en vulgar, d'anàlisi filològica i historicocultural va ser efectuat a partir de l’estudi del manuscrit, que fins ara no havia estat objecte de cap investigació detallada, i dels arxius histories catalans; igualment, he tingut la possibilitat d'aprofundir la meva recerca en algunes importants biblioteques europees i americanes. He obtingut, des del conjunt de la investigació, nombrosos elements de gran interès, i útils per aclarir alguns problemes de transmissió de l'obra en català i per a (re)situar el manuscrit a l'stemma codicum. He definit la tasca i el perfil de Jaume Mas, que fins ara era desconegut, i he estudiat la penetració i difusió de l'alquímia a l’àrea occitanocatalana, i més enllà. Aquesta penetració va tenir lloc ja des del segle XII i va continuar fins al segle XVI, involucrant personatges de les elits, i no només. Les dades recollides sobre alquimistes practicants, de fet, han reforçat la idea de l’existència d'una "escala" d'alquimistes pròpia de la regió, que estaven interessats en la cura de la salut, que treballaven per als reis, però també en nom propi, pertanyents a la burgesia. Els alquimistes de l'escola occitanocatalana, practicant prioritariàment l'alquímia de l’elixir, orientada a la cura de la salut i a la recerca d'una medicina universal pera aquells que no podien accedir a les cures mèdiques, també podien ser frares, especialment vinculats al moviment reformador dels franciscans espirituals, com és el cas de Joan de Rocatalhada, més conegut com a Johannes de Rupescissa, sobre el qual voldria aprofundir en els meus estudis postdoctorals. La necessitat practica de textos alquímics va produir una gran quantitat d'obres d'aquest àmbit, l'estudi de les quals és fonamental per entendre el procés de vernacularització de la ciència en la Baixa Edat Mitjana i el primer Renaixement a l'àrea occitanocatalana. He començat un treball de catalogació i estudi del vocabulari especialitzat de l'alquímia en català antic, gairebé absent deis diccionaris histories de la llengua catalana, com el DCVB o el VFaraudo. Per concloure, amb aquesta tesi, la primera sobre textos alquímics en català, s'obre una nova línia de recerca en els estudis de Filologia catalana, que se centra en els manuscrits alquímics, especialment considerats com a eines útils per al treball pràctic de l'alquimista i no només com reculls d'obres valuoses, però destinats a satisfer interessos erudits.

Descripció

Citació

Citació

BUOSI MONCUNILL, Stefania. El Testament alquímic pseudolul·lià en un manuscrit inèdit català del segle XVI, còpia autògrafa de Jaume Mas. [consulta: 30 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/205105]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre