Els formants cultes en els termes de l’educació secundària: el cas de la química i la medicina

Abstract

L’objectiu d’aquest article és analitzar els termes de l’àmbit de la química i la medicina documentats en els llibres de l’educació secundària buidats en el projecte «VEB. El vocabulari especialitzat bàsic en l’ensenyament obligatori; buidatge i anàlisi de la terminologia d’un corpus de llibres de textos escolars» que contenen formants cultes. En aquest sentit, a la dificultat que comporta la comprensió i aprenentatge d’un nombre elevat de termes (n’hi ha 1.432 de química i 813 de medicina), cal sumar-hi l’opacitat semàntica que presenten les formes prefixades i sufixades que abunden en aquestes dues àrees. Concretament, a partir de la cerca avançada del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), identifiquem els formants cultes etiquetats al DIEC2 com a pertanyents a l’àrea de química i de medicina i farmàcia. A partir d’aquí, al corpus del VEB documentem 18 formants que creen un total de 203 termes de química i 34 formes prefixades amb un total de 58 termes de medicina. Els resultats mostren que els formants cultes de l’àmbit de la química són més transparents, perquè, en general, són el resultat de truncacions respecte del mot original en català. En canvi, la majora dels formants cultes de medicina procedeixen de mots en llatí i, especialment, del grec. Finalment, tot i que en medicina detectem un nombre inferior de termes, observem que presenten altres formants cultes que, tot i que al DIEC2 apareixen etiquetats com a «lèxic comú», en alguns casos pertanyen a l’àmbit de les ciències de la salut, com, per exemple, a -èmia, ‘sang’, -itis, ‘inflamació’, -iatre, ‘metge’, -osi, ‘estat patològic’, entre d’altres.