Quan la compassió desperta en l'adolescència: una experiència d’aprenentatge servei (ApS) sobre el final de vida

Abstract

[cat] Marc teòric: Aquest Treball de Final de Grau (TFG) sorgeix de la necessitat d’abordar la mort com una realitat present, però sovint invisibilitzada i tractada com a tabú en l’àmbit educatiu. El projecte s’emmarca en la integració de les cures pal·liatives, la compassió comunitària i el paper de la infermeria familiar i comunitària com a nexe entre el sistema sanitari, educatiu i la comunitat. Alhora, es reconeix l’adolescència com una etapa clau pel desenvolupament emocional i social, amb un alt potencial transformador, tot i la manca d’espais on poder reflexionar sobre el final de vida. Necessitats de la comunitat i justificació del projecte: La diagnosi comunitària realitzada a Esplugues de Llobregat identifica la necessitat de generar espais segurs de diàleg en un institut de màxima complexitat, caracteritzat per la presència de situacions de vulnerabilitat social. En aquest context, es detecta la manca d’oportunitats per abordar experiències relacionades amb la malaltia, el dol i el final de vida. Aquest fet justifica la implementació d'una intervenció orientada a la promoció de la salut emocional i la construcció de comunitats compassives. Objectius: Millorar el benestar emocional i la capacitat d’afrontament davant la malaltia, el final de vida i el dol dels i les adolescents participants de l’Institut Joanot Martorell d’Esplugues de Llobregat, mitjançant una intervenció educativa basada en la compassió, durant el desenvolupament del projecte (7 sessions). Metodologia: El TFG presenta el disseny, implementació i avaluació d’una intervenció educativa basada en la metodologia d’Aprenentatge Servei (ApS). A més, s’emmarca dins del projecte COMPAS que presenta un enfocament d’Investigació-Acció Participativa (IAP). S'ha treballat en un institut de secundària amb característiques de màxima complexitat. On s’ha seleccionat un grup motor d’adolescents segons criteris de motivació i vulnerabilitat, amb l'objectiu que posteriorment actuïn com a agents de transmissió dins de la comunitat educativa. La intervenció s’ha estructurat en set sessions dinàmiques i participatives, que inclouen activitats vivencials, debats, anàlisi de casos i espais de reflexió. Aquestes han afavorit la creació d’un entorn de confiança, facilitant l’expressió emocional i la reflexió progressiva sobre la mort, el dol i l’acompanyament al final de vida. Avaluació: L’experiència va evidenciar una evolució emocional en els adolescents. Amb més capacitat per identificar emocions, expressar-se i adoptar perspectives compassives. Progressivament, van guanyar confiança per parlar de la mort i trencar el tabú gràcies a espais segurs de diàleg. Això va generar reflexions profundes sobre la vida, la pèrdua i la cura. A més a més, es va reconèixer el valor dels petits gestos en l’acompanyament, destacant el seu impacte a través d’accions compassives. En conjunt, es van fomentar actituds de respecte, empatia i suport mutu en un context educatiu complex. A més, el grup motor va demostrar la capacitat per transformar aquests aprenentatges en propostes dirigides a la resta de l’institut, demostrant el seu potencial com a agents actius en la promoció de la compassió i contribuint a l’impacte del projecte en la comunitat educativa. Reflexió: Aquest projecte mostra el potencial de les intervencions educatives participatives en adolescents i reforça el paper de la infermeria comunitària en la promoció de la salut emocional. Així mateix, la modalitat d'ApS ha estat clau, ja que ha permès un aprenentatge significatiu i vivencial que difícilment s’hauria pogut assolir a través d’altres metodologies, incidint directament en el nostre desenvolupament personal i professional. Al llarg del procés, hem aconseguit desenvolupar competències essencials com la comunicació, l’escolta activa, el treball en equip i la relació terapèutica, eix central per a la nostra formació com a infermeres. La creació de vincles de confiança amb l’alumnat ha permès generar espais segurs de reflexió profunda, alhora que ha afavorit un aprenentatge bidireccional. Aquesta experiència ha contribuït a una transformació personal, incorporant la compassió com a element present en la vida quotidiana i facilitant una mirada més oberta cap al final de vida. Tot plegat reforça el compromís amb la construcció de comunitats capaces de cuidar-se i acompanyar-se, en coherència amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

[spa] Marco teórico: Este Trabajo de Final de Grado (TFG) surge de la necesidad de abordar la muerte como una realidad presente, pero a menudo invisibilizada y tratada como tabú en el ámbito educativo. El proyecto se enmarca en la integración de los cuidados paliativos, la compasión comunitaria y el papel de la enfermería familiar y comunitaria como nexo entre el sistema sanitario, educativo y la comunidad. Al mismo tiempo, se reconoce la adolescencia como una etapa clave para el desarrollo emocional y social, con un alto potencial transformador, a pesar de la falta de espacios donde poder reflexionar sobre el final de vida. Necesidades de la comunidad y justificación del proyecto: El diagnóstico comunitario realizado en Esplugues de Llobregat identifica la necesidad de generar espacios seguros de diálogo en un instituto de máxima complejidad, caracterizado por la presencia de situaciones de vulnerabilidad social. En este contexto, se detecta la falta de oportunidades para abordar experiencias relacionadas con la enfermedad, el duelo y el final de vida. Este hecho justifica la implementación de una intervención orientada a la promoción de la salud emocional y la construcción de comunidades compasivas. Objetivos: Mejorar el bienestar emocional y la capacidad de afrontamiento ante la enfermedad, el final de vida y el duelo de los y las adolescentes participantes del Institut Joanot Martorell de Esplugues de Llobregat, mediante una intervención educativa basada en la compasión, durante el desarrollo del proyecto (7 sesiones). Metodología: El TFG presenta el diseño, implementación y evaluación de una intervención educativa basada en la metodología de Aprendizaje-Servicio (ApS). Además, se enmarca dentro del proyecto COMPAS, que presenta un enfoque de Investigación-Acción Participativa (IAP). Se ha trabajado en un instituto de secundaria con características de máxima complejidad, donde se ha seleccionado un grupo motor de adolescentes según criterios de motivación y vulnerabilidad, con el objetivo de que posteriormente actúen como agentes de transmisión dentro de la comunidad educativa. La intervención se ha estructurado en siete sesiones dinámicas y participativas, que incluyen actividades vivenciales, debates, análisis de casos y espacios de reflexión. Estas han favorecido la creación de un entorno de confianza, facilitando la expresión emocional y la reflexión progresiva sobre la muerte, el duelo y el acompañamiento al final de vida. Evaluación: La experiencia evidenció una evolución emocional en los adolescentes, con mayor capacidad para identificar emociones, expresarse y adoptar perspectivas compasivas. Progresivamente, ganaron confianza para hablar de la muerte y romper el tabú gracias a espacios seguros de diálogo. Esto generó reflexiones profundas sobre la vida, la pérdida y el cuidado. Además, se reconoció el valor de los pequeños gestos en el acompañamiento, destacando su impacto a través de acciones compasivas. En conjunto, se fomentaron actitudes de respeto, empatía y apoyo mutuo en un contexto educativo complejo. Asimismo, el grupo motor demostró la capacidad para transformar estos aprendizajes en propuestas dirigidas al resto del instituto, demostrando su potencial como agentes activos en la promoción de la compasión y contribuyendo al impacto del proyecto en la comunidad educativa. Reflexión: Este proyecto muestra el potencial de las intervenciones educativas participativas en adolescentes y refuerza el papel de la enfermería comunitaria en la promoción de la salud emocional. Asimismo, la modalidad de ApS ha sido clave, ya que ha permitido un aprendizaje significativo y vivencial que difícilmente se habría podido alcanzar a través de otras metodologías, incidiendo directamente en nuestro desarrollo personal y profesional. A lo largo del proceso, hemos logrado desarrollar competencias esenciales como la comunicación, la escucha activa, el trabajo en equipo y la relación terapéutica, eje central de nuestra formación como enfermeras. La creación de vínculos de confianza con el alumnado ha permitido generar espacios seguros de reflexión profunda, al tiempo que ha favorecido un aprendizaje bidireccional. Esta experiencia ha contribuido a una transformación personal, incorporando la compasión como elemento presente en la vida cotidiana y facilitando una mirada más abierta hacia el final de vida. Todo ello refuerza el compromiso con la construcción de comunidades capaces de cuidarse y acompañarse, en coherencia con los Objetivos de Desarrollo Sostenible.

[eng] Theoretical framework: This Bachelor's Thesis (TFG) arises from the need to address death as a present reality that is often rendered invisible and treated as a taboo in educational settings. The project is framed around the integration of palliative care, community compassion, and the role of family and community nursing as a bridge between the healthcare system, the educational sphere, and the wider community. At the same time, adolescence is recognised as a key stage for emotional and social development, with high transformative potential, despite the lack of spaces in which to reflect on end of life. Community needs and justification of the project: The community diagnosis carried out in Esplugues de Llobregat identifies the need to create safe spaces for dialogue in a high-complexity secondary school, characterised by the presence of situations of social vulnerability. In this context, a lack of opportunities to address experiences related to illness, grief, and end of life is detected. This justifies the implementation of an intervention aimed at promoting emotional health and building compassionate communities. Objectives: To improve the emotional well-being and coping capacity of adolescent participants from Institut Joanot Martorell in Esplugues de Llobregat in relation to illness, end of life, and grief, through a compassion-based educational intervention delivered across the duration of the project (7 sessions). Methodology: The thesis presents the design, implementation, and evaluation of an educational intervention based on the Service-Learning (SL) methodology. It is also framed within the COMPAS project, which adopts a Participatory Action Research (PAR) approach. The intervention took place in a high-complexity secondary school, where a core group of adolescents was selected based on criteria of motivation and vulnerability, with the aim that they would subsequently act as transmission agents within the school community. The intervention was structured around seven dynamic and participatory sessions, including experiential activities, debates, case analysis, and spaces for reflection. These fostered the creation of a trusting environment, facilitating emotional expression and progressive reflection on death, grief, and end-of-life accompaniment. Evaluation: The experience demonstrated an emotional evolution in the adolescents, with a greater ability to identify emotions, express themselves, and adopt compassionate perspectives. Progressively, they gained confidence to talk about death and break the taboo, thanks to safe spaces for dialogue. This generated deep reflections on life, loss, and care. Furthermore, the value of small gestures in accompaniment was recognised, highlighting their impact through compassionate actions. Overall, attitudes of respect, empathy, and mutual support were fostered within a complex educational context. Additionally, the core group demonstrated the ability to transform these learnings into proposals directed at the rest of the school, showing their potential as active agents in promoting compassion and contributing to the project's impact on the school community. Reflection: This project demonstrates the potential of participatory educational interventions with adolescents and reinforces the role of community nursing in promoting emotional health. The Service-Learning approach has been key, as it enabled meaningful, experiential learning that would have been difficult to achieve through other methodologies, directly influencing our personal and professional development. Throughout the process, we developed essential competencies such as communication, active listening, teamwork, and therapeutic relationship, a central pillar of our training as nurses. Building trusting bonds with the students made it possible to create safe spaces for deep reflection, while also fostering bidirectional learning. This experience contributed to personal transformation, incorporating compassion as an element present in everyday life and facilitating a more open perspective towards end of life. All of this reinforces the commitment to building communities that can care for and accompany one another, in line with the Sustainable Development Goals.