Fitxers
Embargament
Document embargat fins el 2027-04-24Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230500
Derecho al equilibrio económico-financiero de las concesiones de obra. En particular, las autopistas de peaje.
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] La ejecución de las concesiones de obra está presidida por el principio de riesgo y ventura; principio esencial de la contratación pública, en virtud del cual, el concesionario asume el beneficio o el perjuicio de la mayor o menor onerosidad derivada del cumplimiento del contrato. La transferencia del riesgo al concesionario estaría modulada, no obstante, por otro principio igualmente esencial: el equilibrio económico-financiero; concepto jurídico indeterminado que informa las relaciones entre la Administración y el concesionario y que responde a la necesidad de asegurar la honesta equivalencia de las prestaciones. Estaríamos ante una figura -el derecho al reequilibrio de las concesiones de obra- cuya sencillez es sólo aparente o teórica. En la práctica, en efecto, en el momento en que se profundiza mínimamente, surgen los problemas: cuáles son las bases del contrato y qué es el equilibrio mismo, cuándo se produce su ruptura, cuándo esta ruptura es determinante del restablecimiento del contrato, por qué en supuestos tan claros de modificación contractual o de factum principis no se ha establecido ex lege una restituio in integrum, o por qué la previsibilidad de todo tipo de acontecimiento se ha convertido en norma, de modo que, en realidad, es muy difícil encontrar ejemplos en los que, efectivamente, se haya reconocido este derecho. Proponemos, por ello, una reconsideración normativa que sustente en bases sólidas y certeras, tanto las causas que pueden determinar el derecho al reequilibrio, incluido el riesgo imprevisible (el criterio cualitativo), como el punto de ruptura determinante del derecho reequilibrio (el criterio cualitativo).
[cat] L'execució de les concessions d'obra està presidida pel principi de risc i ventura; principi essencial de la contractació pública, en virtut del qual, el concessionari assumeix el benefici o el perjudici de la major o menor onerositat derivada del compliment del contracte. La transferència del risc al concessionari estaria modulada, no obstant això, per un altre principi igualment essencial: l'equilibri economicofinancer; concepte jurídic indeterminat que informa les relacions entre l'Administració i el concessionari i que respon a la necessitat d'assegurar l'honesta equivalència de les prestacions. Estaríem davant una figura -el dret al reequilibri de les concessions d'obra- quina senzillesa és només aparent o teòrica. A la pràctica, en efecte, en el moment en què s'aprofundeix mínimament, sorgeixen els problemes: quines són les bases del contracte i què és l'equilibri mateix, quan es produeix la seva ruptura, quan aquesta ruptura és determinant del restabliment del contracte, per què en supòsits tan clars de modificació contractual o de factum principis no s'ha establert ex lege una restituio in integrum, o per què la previsibilitat de tota mena d'esdeveniment s'ha convertit en norma, de manera que, en realitat, és molt difícil trobar exemples en els quals, efectivament, s'hagi reconegut aquest dret. Proposem, per això, una reconsideració normativa que sustenti en bases sòlides i precises, tant les causes que poden determinar el dret al reequilibri, inclòs el risc imprevisible (el criteri qualitatiu), com el punt de ruptura determinant del dret al reequilibri (el criteri qualitatiu).
[cat] L'execució de les concessions d'obra està presidida pel principi de risc i ventura; principi essencial de la contractació pública, en virtut del qual, el concessionari assumeix el benefici o el perjudici de la major o menor onerositat derivada del compliment del contracte. La transferència del risc al concessionari estaria modulada, no obstant això, per un altre principi igualment essencial: l'equilibri economicofinancer; concepte jurídic indeterminat que informa les relacions entre l'Administració i el concessionari i que respon a la necessitat d'assegurar l'honesta equivalència de les prestacions. Estaríem davant una figura -el dret al reequilibri de les concessions d'obra- quina senzillesa és només aparent o teòrica. A la pràctica, en efecte, en el moment en què s'aprofundeix mínimament, sorgeixen els problemes: quines són les bases del contracte i què és l'equilibri mateix, quan es produeix la seva ruptura, quan aquesta ruptura és determinant del restabliment del contracte, per què en supòsits tan clars de modificació contractual o de factum principis no s'ha establert ex lege una restituio in integrum, o per què la previsibilitat de tota mena d'esdeveniment s'ha convertit en norma, de manera que, en realitat, és molt difícil trobar exemples en els quals, efectivament, s'hagi reconegut aquest dret. Proposem, per això, una reconsideració normativa que sustenti en bases sòlides i precises, tant les causes que poden determinar el dret al reequilibri, inclòs el risc imprevisible (el criteri qualitatiu), com el punt de ruptura determinant del dret al reequilibri (el criteri qualitatiu).
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
MARTÍN SANZ, Victoria. Derecho al equilibrio económico-financiero de las concesiones de obra. En particular, las autopistas de peaje. [consulted: 20 of July of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230500