Tipus de document
Treball de fi de grauData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230210
La disreflèxia autonòmica com a emergència silenciosa: competències infermeres en la detecció precoç i l'abordatge integral
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[cat]
Introducció: La disreflèxia autonòmica és una de les complicacions més greus i potencialment mortals associada a lesions medul·lars secundàries a traumatismes per sobre de T6. És una compensació a la hiperactivitat del sistema nerviós simpàtic, generada principalment per estímuls sota la lesió, i és sovint infradiagnosticada. Està relacionada estretament amb el sistema cardiovascular, i cursa amb hipertensió arterial i bradicàrdia, entre d’altres.
Objectiu principal: Identificar les intervencions infermeres per la prevenció i el maneig de la disreflèxia autonòmica en pacients amb lesió medul·lar.
Metodologia: Revisió bibliogràfica amb cerca a bases de dades com PubMed, Scopus, ENFISPO, CINAHL, Web of Science i Science Direct, aplicant criteris d’inclusió i exclusió, i paraules clau incloses en DeCS i MeSH.
Resultats: S’han inclòs un total de 16 estudis rellevants.
Les intervencions sobre el maneig dels episodis i el tractament idoni de la tensió arterial vari en segons la gravetat de la crisi.
Discussió: La priorització de les mesures no farmacològiques és crucial per un bon maneig de la patologia. Els protocols infermers resulten efectius, amb variabilitat en la pràctica clínica per manca de formació en professionals no especialitzats. Es destaca el paper clau de la infermeria en el monitoratge continu, la identificació precoç dels episodis, l'administració del tractament i la coordinació amb l’equip multidisciplinar. Estratègies com la simulació clínica i la formació continuada són essencials per millorar el judici clínic, reduir errors assistencials i proporcionar una atenció adequada.
Conclusions: La millora de les competències infermeres i la implementació dels protocols a nivell comunitari i ambulatori contribueixen a augmentar la seguretat del pacient i reduir complicacions greus. No obstant, cal reforçar la formació específica i promoure noves línies d’investigacions per optimitzar les intervencions esmentades.
[eng]
Introduction: Autonomic dysreflexia is one of the most severe and potentially life-threatening complications associated with spinal cord injuries secondary to trauma above T6. It is a response to the hyperactivity of the sympathetic nervous system, mainly triggered by stimulus below the injury, and is often underdiagnosed. It is closely related to the cardiovascular system and typically presents with arterial hypertensions and bradycardia, among other symptoms.
Objective: Identifying nursing interventions for the prevention and manegement of autonomic dysreflexia in patients with spinal cord injury.
Methods: A bibliographic review was conducted using databases such as PubMed, Scopus, ENFISPO, CINAHL, Web of Science, and Science Direct, applying inclusion and exclusion criteria, as well as keywords indexed in DeCS and MeSH.
Results: A total of 16 relevant studies were included. Interventions for the management of the episodes and appropriate blood pressure treatment vary depending on the severity of the crisis.
Discussion: Prioritizing non-pharmacological measures is crucial for effective manegement of the condition. Nursing protocols have proven to be effective, although variability in clinical practice exists due to a lack of training among non-specialized professionals. Nurses’ main role is highlighted in continuous monitoring, early identification of episodes, treatment administration, and coordination with the multidisciplinary team. Strategies such as clinical simulations and ongoing training are essential to improve clinical judgment, reduce healthcare errors, and ensure appropriate care.
Conclusions: Improving nursing competences and implementing community and outpatient levels protocols can contribute to enhancing patient safety and reducing severe complications. However, it is necessary to streng then specific training and promote further research to optimize the interventions already described.
Descripció
Treballs Finals de Grau d'Infermeria, Facultat d'Infermeria, Universitat de Barcelona, Curs: 2025-2026, Tutor: Laia Ferrerons
Romero
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
BARRIONUEVO GALVÁN, Laia. La disreflèxia autonòmica com a emergència silenciosa: competències infermeres en la detecció precoç i l'abordatge integral. [consulted: 2 of July of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230210