De la perifèria al centre: el cas de 'Ferdydurke' de Witold Gombrowicz

Abstract

Witold Gombrowicz arribà a Buenos Aires a bord del vaixell Chrobry el 22 d'agost de 1939. Uns dies després l'Alemanya nazi envaïa Polònia i Gombrowicz decidia quedar-se a l'Argentina, on romandria gairebé 24 anys. L'any 1947, després d'haver passat gairebé 10 anys sense escriure pràcticament res, decideix explicar la seva atípica arribada al país i les setmanes que seguiren. Però aquell Trans-Atlantyk ràpidament agafarà una altra destinació i retornarà l'autor cap a la seva terra nativa, convertint-se en una complexa al·legoria sobre la relació entre individu i nació. Per a fer-ho tot més difícil Gombrowicz escull una forma d'expressió literària provinent dels llibres de memòries que escrivien els nobles sàrmates al segle XVII. Tot i que el fil argumental de la novel·la transcorre a l'Argentina, el tema principal acabarà sent Polònia. Tots aquests aspectes fan aquesta obra difícil de traduir a altres llengües i gairebé incomprensible pel lector no-polonès. La primera part d'aquest article intentarà proporcionar algunes claus per a fer Trans-Atlantyk més accessible als lectors estrangers i que puguin arribar al nivell metafòric d'aquesta obra mestra de la literatura polonesa. Després ens concentrarem en l'anàlisi d'algunes traduccions i dels pròlegs introduïts per a guiar els lectors no-polonesos a través d'aquesta anti-epopeia nacional polonesa. A l'últim capítol considerarem Trans-Atlantyk a la llum de les idees de Milan Kundera sobre el destí dels grans artistes provinents de nacions petites exposades al seu assaig Les testaments trahis. Tanquem l'article amb algunes consideracions sobre el pes específic de Gombrowicz a les literatures nacionals polonesa i argentina i entre els millors escriptors de la Literatura universal.