Anar a servir a Barcelona. Experiència migratòria i laboral de dones altaragoneses a través del servei domèstic (1945-1965)

Abstract

Les narratives de dones nascudes en l'àmbit rural a l'Alt Aragó sobre la seva experiència migratòria i com a treballadores del servei domèstic intern a Barcelona (1945-1965) –serventes, minyones, criades— rebel·len tensions en dues línies: 1) entre les constriccions sociofamiliars-econòmiques viscudes i el paper actiu i capacitat d'agència de les informants en les seves trajectòries, i 2) entre els avantatges i els inconvenients d'anar a servir. En aquest segon cas, els relats es mouen entre expressions d'opressió, de malestar en la servitud i manca d'alternatives i les oportunitats de mobilitat sociocultural que expliquen que els ha proporcionat. Aquestes tensions s'expressen a diferents nivells: de manera interna i contraposant veus diverses. D'altra banda, la perspectiva de la micropolítica de les emocions permet analitzar i interrogar-se sobre els elements emocionals que contenen els relats –menyspreu i caritat rebudes, gratitud envers les famílies per les quals van servir— i sobre la seva capacitat per representar, reforçar o alterar la relació eminentment jeràrquica entre serventes i patrones/patrons. Els relats autobiogràfics s’analitzen en l’article en relació al context sociocultural en què es desenvolupen amb l’objectiu de comprendre la complexitat d’aquest fet migratori i laboral.