Apunts sobre la percepció de fricatius i africats en lleidatà

Abstract

L'objectiu d'aquest treball és analitzar la percepció de la variabilitat observada en lleidatà entre: 1) africats i fricatius alveolopalatals sords i sonors en posició inicial i postconsonàntica i 2) presència o absència d'aproximant en fricatius alveolopalatals sonors i sords. S'han estudiat 39 parlants del dialecte lleidatà: a) 19 escolars (11 nens i 8 nenes de 9 a 10 anys, nascuts entre 1998 i 1999), i b) 20 universitaris (12 noies i 8 nois de 18 a 20 anys, nascuts entre 1988 i 1990). Les dades obtingudes es poden resumir de la següent manera: (1) les fricatives i africades sordes en posició inicial i postconsonàntica i també les fricatives sordes amb presència i absència d'aproximant es perceben i es discriminen millor que les sonores; (2) les consideracions subjectives dels parlants mostren que en les sibilants sonores hi ha una al·lofonia poc perceptible que es pot explicar per raons internes; l'alternança entre fricatives i africades sordes és força perceptible i la inseguretat lingüística que mostren els entrevistats en valorar aquestes consonants està determinada per l'edat; en les fricatives sordes, la presència o absència de iod és percebuda per gairebé tots els enquestats i la variabilitat entre aquestes formes no s'accepta.