Fitxers
Embargament
Document embargat fins el 2027-03-04Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231535
Los exosomas como inmunopotenciadores de un nuevo candidato vacunal contra la hepatitis A
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] El virus de la hepatitis A (VHA) es el agente causal de la forma más frecuente de hepatitis aguda con una incidencia mundial de 1.5 millones de casos al año y 7.000 muertes asociadas. Esta incidencia ha disminuido en los países desarrollados de tal modo que en estos países nos encontramos con que la población adulta jamás ha entrado en contacto con el patógeno, este hecho tiene consecuencias trascendentales dado que la gravedad de la sintomatología se incrementa con la edad. En países donde la hepatitis A es endémica, la población infantil, donde la enfermedad cursa de forma leve o asintomática, entra en contacto con el virus, adquiriendo inmunidad de por vida, de modo que la población adulta queda protegida. Si bien la incidencia en países desarrollados ha disminuido, los brotes de la enfermedad están aumentando debido a la globalización, en 2024, en España se registró un triplicado de casos respecto a los años anteriores, dónde la población adulta (25-44 años), en particular MSM (hombres que tienen sexo con hombres) fue la más afectada. La mejor estrategia para combatir estos brotes es la vacunación, sin embargo, las vacunas presentes en la actualidad tienen una serie de inconvenientes que de resolverse optimizarían de forma significativa tanto la prevención de la enfermedad, como su uso para combatir estos brotes. Entre estos inconvenientes, está el elevado coste de elaboración, que repercute en que no todos los países puedan optar a ella de una forma fácil, coste elevado en virtud de lenta replicación que presenta el VHA en cultivos in vitro, alargando consecuentemente los tiempos de producción y con ello el coste de la dosis. Además, estos tiempos largos de producción de stocks también implica que, ante un brote, las dosis de vacunas puedan no llegar con la antelación requerida para permitir controlarlo.
En el Laboratorio de Virus Entéricos de la Universidad de Barcelona disponemos de una cepa de VHA de crecimiento rápido (HM175-HP) obtenida tras un proceso de selección genómica. Por lo tanto, esta cepa sería una excelente candidata para la producción de vacunas anti-VHA inactivadas de una forma más rápida y económica. En nuestro estudio se propone esta cepa combinada con exosomas como adyuvante, en sustitución al controvertido hidróxido de aluminio, para la elaboración de vacunas contra la hepatitis. Para valorar nuestra hipótesis, se analizó la protección que esta vacuna experimental confería contra la patogenicidad del virus en ratones deficientes en la señalización de interferón (Ifnar1-/- y Mavs-/-). Los resultados demuestran que la vacuna basada en la cepa HM175-HP combinada con exosomas (eHP) ofrece una protección similar o mejor que la ofrecida por otros prototipos similares de vacunas disponibles en el mercado actualmente como la vacuna HAVRIX. En el presente estudio hemos observado como la vacuna eHP, para ambos modelos de ratón, protege de la pérdida de peso, del daño hepático valorando la inflamación del órgano en función de la presencia de infiltrados periportales y parenquimatosos, necrosis y células apoptóticas, acorta tanto el título vírico excretado como el tiempo de excreción en heces, además de presentar niveles menores de cadena positiva y negativa en hígado en el día del sacrificio, siendo esta última indicadora directa de replicación del VHA.
[cat] El virus de l’hepatitis A (VHA) és l’agent causal de la forma més freqüent d’hepatitis aguda, amb una incidència mundial de 1.5 milions de casos a l’any i 7.000 morts associades. Aquesta incidència ha disminuït als països desenvolupats de manera que, en aquests països, ens trobem amb que la població adulta mai ha tingut contacte amb el patogen; aquest fet té conseqüències transcendents, ja que la gravetat de la simptomatologia s’incrementa amb l’edat. En països on l’hepatitis A és endèmica, la població infantil, on la malaltia cursa de manera lleu o asimptomàtica, entra en contacte amb el virus, adquirint així immunitat de per vida i, per tant la població adulta queda protegida. Tot i que la incidència als països desenvolupats ha disminuït, els brots de la malaltia estan augmentant a causa de la globalització. El 2024, a Espanya es van registrar el triple de casos respecte als anys anteriors, on la població adulta (25-44 anys), en particular els MSM (homes que tenen sexe amb homes), va ser la més afectada. La millor estratègia per combatre aquests brots és la vacunació; no obstant això, les vacunes actuals presenten una sèrie d’inconvenients que, si es resolguessin, optimitzarien de manera significativa tant la prevenció de la malaltia com el seu ús per combatre aquests brots. Entre aquests inconvenients hi ha l’elevat cost de producció, que fa que no tots els països puguin accedir-hi fàcilment; aquest cost elevat es deu a la lenta replicació que presenta el VHA en cultius in vitro allargant, consegüentment, els temps de producció i, per tant, el cost de la dosi. A més, aquests llargs temps de producció d’estocs també impliquen que, davant un brot, les dosis de les vacunes puguin no arribar amb l’antelació necessària per permetre’n el control. Al Laboratori de Virus Entèrics de la Universitat de Barcelona disposem d’una soca de VHA de creixement ràpid (HM175-HP) obtinguda després d’un procés de selecció genòmica. Per tant, aquesta soca seria una excel·lent candidata per a la producció de vacunes anti-VHA inactivades d’una manera més ràpida i econòmica. En el nostre estudi es proposa aquesta soca combinada amb exosomes com a adjuvant, en substitució del controvertit hidròxid d’alumini, per a l’elaboració de vacunes contra l’hepatitis. Per valorar la nostra hipòtesi, es va analitzar la protecció que aquesta vacuna experimental conferia contra la patogenicitat del virus en ratolins deficients en la senyalització d’interferó (Ifnar1-/- i Mavs-/-). Els resultats demostren que la vacuna basada en la soca HM175-HP combinada amb exosomes (eHP) ofereix una protecció similar o millor que la proporcionada per altres prototips de vacunes similars disponibles actualment al mercat, com la vacuna HAVRIX. En el present estudi hem observat que la vacuna eHP, per a ambdós models de ratolí, protegeix de la pèrdua de pes i del dany hepàtic, el qual s’ha valorat per mitjà de la inflamació de l’òrgan en funció de la presència d’infiltrats periportals i parenquimatosos, necrosi i cèl·lules apoptòtiques. També, redueix tant el títol víric excretat com el temps d’excreció en femtes, a més de presentar nivells menors de cadena positiva i negativa al fetge el dia del sacrifici, sent aquesta última un indicador directe de la replicació del VHA.
[cat] El virus de l’hepatitis A (VHA) és l’agent causal de la forma més freqüent d’hepatitis aguda, amb una incidència mundial de 1.5 milions de casos a l’any i 7.000 morts associades. Aquesta incidència ha disminuït als països desenvolupats de manera que, en aquests països, ens trobem amb que la població adulta mai ha tingut contacte amb el patogen; aquest fet té conseqüències transcendents, ja que la gravetat de la simptomatologia s’incrementa amb l’edat. En països on l’hepatitis A és endèmica, la població infantil, on la malaltia cursa de manera lleu o asimptomàtica, entra en contacte amb el virus, adquirint així immunitat de per vida i, per tant la població adulta queda protegida. Tot i que la incidència als països desenvolupats ha disminuït, els brots de la malaltia estan augmentant a causa de la globalització. El 2024, a Espanya es van registrar el triple de casos respecte als anys anteriors, on la població adulta (25-44 anys), en particular els MSM (homes que tenen sexe amb homes), va ser la més afectada. La millor estratègia per combatre aquests brots és la vacunació; no obstant això, les vacunes actuals presenten una sèrie d’inconvenients que, si es resolguessin, optimitzarien de manera significativa tant la prevenció de la malaltia com el seu ús per combatre aquests brots. Entre aquests inconvenients hi ha l’elevat cost de producció, que fa que no tots els països puguin accedir-hi fàcilment; aquest cost elevat es deu a la lenta replicació que presenta el VHA en cultius in vitro allargant, consegüentment, els temps de producció i, per tant, el cost de la dosi. A més, aquests llargs temps de producció d’estocs també impliquen que, davant un brot, les dosis de les vacunes puguin no arribar amb l’antelació necessària per permetre’n el control. Al Laboratori de Virus Entèrics de la Universitat de Barcelona disposem d’una soca de VHA de creixement ràpid (HM175-HP) obtinguda després d’un procés de selecció genòmica. Per tant, aquesta soca seria una excel·lent candidata per a la producció de vacunes anti-VHA inactivades d’una manera més ràpida i econòmica. En el nostre estudi es proposa aquesta soca combinada amb exosomes com a adjuvant, en substitució del controvertit hidròxid d’alumini, per a l’elaboració de vacunes contra l’hepatitis. Per valorar la nostra hipòtesi, es va analitzar la protecció que aquesta vacuna experimental conferia contra la patogenicitat del virus en ratolins deficients en la senyalització d’interferó (Ifnar1-/- i Mavs-/-). Els resultats demostren que la vacuna basada en la soca HM175-HP combinada amb exosomes (eHP) ofereix una protecció similar o millor que la proporcionada per altres prototips de vacunes similars disponibles actualment al mercat, com la vacuna HAVRIX. En el present estudi hem observat que la vacuna eHP, per a ambdós models de ratolí, protegeix de la pèrdua de pes i del dany hepàtic, el qual s’ha valorat per mitjà de la inflamació de l’òrgan en funció de la presència d’infiltrats periportals i parenquimatosos, necrosi i cèl·lules apoptòtiques. També, redueix tant el títol víric excretat com el temps d’excreció en femtes, a més de presentar nivells menors de cadena positiva i negativa al fetge el dia del sacrifici, sent aquesta última un indicador directe de la replicació del VHA.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
MARTÍNEZ VELÁZQUEZ, Adán. Los exosomas como inmunopotenciadores de un nuevo candidato vacunal contra la hepatitis A. [consulted: 18 of September of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231535