Arqueozoologia en un monestir rural. El cas de l’ocupació de l’ordre dels trinitaris a Nostra Senyora d’Avinganya (Seròs, el Segrià) entre els segles XVI i XIX

Abstract

[cat] El monestir d'Avinganya (Seròs, província de Lleida) va ser el primer enclavament trinitari de la península Ibèrica. Fundat el 1201, va experimentar tres fases successives d’ocupació. En un inici, s’hi va instal·lar una comunitat masculina, però aviat va ser substituïda per una comunitat femenina gràcies al suport de la família Moncada. Aquesta família va concebre la funcionalitat de l’espai com a panteó familiar. En la seva darrera fase, el monestir va ser convertit en noviciat d’una comunitat masculina fins al seu abandonament definitiu el 1835. Les intervencions arqueològiques realitzades des de 1986 han proporcionat un conjunt de restes faunístiques, predominantment procedents de la darrera fase d’ocupació masculina, que han obert la possibilitat d’anàlisi de la dieta i de la fauna de l’entorn del monestir. L’anàlisi de les restes s’ha realitzat en el marc del projecte Monbones (PID2020-118194-RJ-100) de l'AEI/MINECO, seguint la metodologia arqueozoològica. Els resultats relatius a la dieta han evidenciat un consum majoritari d’animals domèstics, amb evidències de caça i poca presència d'aliments d'origen marí. Concloem que aquestes dades apunten a una producció d’aliments de caràcter local i un processament de les carcasses en el mateix jaciment. La comparació dels resultats amb altres espais religiosos catalans evidencia diferències en la gestió dels recursos alimentaris.

[eng] The monastery of Avinganya (Seròs, province of Lleida) was the first Trinitarian enclave in the Iberian Peninsula. Founded in 1201, it underwent three successive phases of occupation. Initially, a male community settled there, but it was soon replaced by a female community with the support of the Moncada family. This family conceived the space's functionality as a family pantheon. In its final phase, the monastery was converted into a novitiate for a male community until its definitive abandonment in 1835. Archaeological interventions conducted since 1986 have provided a set of faunal remains, mainly from the last male occupation phase, which have opened the possibility of analyzing the diet and fauna in the monastery's surroundings. The analysis of the remains has been carried out within the framework of the Monbones project (PID2020-118194-RJ-100) of the AEI/MINECO, following the zooarchaeological methodology. The results regarding the diet have shown a predominant consumption of domestic animals, with evidence of hunting and little presence of marine-origin foods. We conclude that these data points to a production of locally sourced food and the processing of carcasses at the same site. The comparison of the results with other Catalan religious sites highlights differences in the management of food resources.