Treballs Finals de Grau (TFG) - Arqueologia

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/65648

Treballs Finals de Grau d'Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 128

Les estructures del Neolític Antic a la península ibèrica
(2025-09) Cases Palau, Clara; López-Cachero, F. Javier, 1972-
[cat] Aquest treball pretén determinar l’existència de possibles patrons culturals entre els diferents assentaments a l’aire lliure peninsulars del Neolític antic a partir de l’estudi de les diferents tipologies d’estructures documentades. També s’analitzarà la distribució de l’espai dintre del jaciment, la funció que desenvolupaven les estructures i la relació que mantenien en tant el seu entorn. Aquest estudi es farà a partir de consultar bibliografia diversa.
Evolució paisatgística de la comarca del Jable, Lanzarote. La importància dels processos econòmics com a elements modificadors del paisatge
(2024-09) Pradas Blázquez, Xavier; Riera i Mora, Santiago
[cat] El present estudi té com a objectiu principal la caracterització diacrònica dels paisatges relictes de la comarca del Jable, a l’illa de Lanzarote, amb especial èmfasi en l’impacte de les diferents economies humanes desplegades sobre un sistema ecològic fràgil. Aquest paratge es caracteritza per l'ocupació i reocupació humana continuada des del segle I aC. per diferents actors i amb diferents estratègies productives. Aquesta caracterització es realitzarà tant des de l'estudi documental com d’eines de l’arqueologia del paisatge tals com l’estudi regressiu de la morfologia del territori o l'anàlisi cartogràfica, així com des del treball de camp, desenvolupat sobre 4 espais de característiques diferenciades que permetran abordar el segon objectiu d'aquest treball, determinar el procés evolutiu d'aquests paisatges pretèrits a través de l'anàlisi de les forces modificadores que han incidit en els últims dos mil·lennis; la natura, les causes econòmiques i les influències socials.
La indústria lítica en sílex de la cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Entre el Neolítico i l’Edat de Bronze
(2024-09) Piedra Vilàs, Paula; González Olivares, Cynthia Belén, 1991-
[cat] Aquest treball analitza la indústria lítica de la cova Colomera, situada a la comarca de Pallars Jussà. Aquest treball contextualitza la importància cultural del material arqueològic trobat a la cova, basant-se en la indústria lítica aportada pels grups humans des del Neolític fins a l’edat de Bronze. Mitjançant l’aplicació de diverses anàlisis i metodologies, es pretén comprendre les activitats i comportaments dels grups que ocuparen la cova Colomera. El treball examina les diferents ocupacions analitzant les diferents fases arqueològiques i cronològiques, així com les estructures i estratigrafies associades a cada període. Les anàlisis mostren una activitat continuada a la cova (exceptuant el Neolític mitjà), que principalment era per a l’estabulació del ramat, encara que també per a activitats domèstiques i emmagatzematge.
Análisis social del urbanismo de la ciudad de Nara, Japón (siglo VIII)
(2024-09) Pérez Aranda, Ana; Travé Allepuz, Esther
[spa] El objetivo de este trabajo es hacer un breve análisis de la sociedad de la capital de Japón del siglo VIII a partir del urbanismo. Las características que hacen de la ciudad de Nara un objeto de estudio interesante son su construcción ex novo, el hecho de ser la capital del Estado durante casi un siglo, la influencia del budismo recientemente llegado al archipiélago, y el hecho que el siglo VIII fue un periodo a caballo entre la creación y la consolidación del Estado japonés. A través de la recopilación y análisis de bibliografía, fuentes escritas y arqueológicas y cartografía urbanística, este trabajo pretende hacer un análisis del funcionamiento de esta sociedad urbana, su complejidad y su papel como parte de este nuevo Estado que pretendía asemejarse a la China Tang.
Estudi arqueomètric d’un conjunt de material ceràmic provinent de Potries, València
(2024-09) Noguera i Vilà, Roger; Buxeda i Garrigós, Jaume
[cat] Aquest treball recopila la feina realitzada durant els cursos 2022-2023 i 2023-2024 que s'ha enfocat en l'estudi d'un seguit de peces provinents del jaciment de Potries, València, al territori de la Safor. Aquests treballs s'inicien dintre el context de la beca de col·laboració que ofereix la unitat de Cultura Material i Arqueometria UB (ARQUB) durant l'any 2022-2023 i continuen en qualitat de TFG durant el curs 2023-2024. El següent escrit, per tant, mostra una recerca que s’ha iniciat amb la contextualització, tant geogràfica com històrica del municipi de Potries i el seu centre productor, seguit d'unes metodologies d'anàlisi arqueomètrica i unes posteriors descripcions dels resultats aplicades als materials extrets d'una intervenció arqueològica de la qual no ha quedat registre documental. Per últim, s'ha conclòs amb una discussió i conclusió arran dels materials i el compliment dels objectius. És així com aquest treball s'ha dut a terme seguint tots els punts necessaris per a un projecte d'investigació, ja que s'ha realitzat en un context d'un grup d'investigació real, el Grup de Recerca sobre l'Arqueologia de la Complexitat i els processos d'Evolució social (GRACPE). Les peces treballades són de tipologies variades (ceràmiques comunes, vidrades, de cuina, etc.) i s'han ajuntat amb la base de dades de l’ARQUB, la unitat d’arqueometria del GRACPE, per a ampliar el coneixement sobre la producció de ceràmiques relacionades amb la producció del sucre al territori de la Safor.
Estudi de la capella de sant Jaume de Castelló (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)
(2024-06) Martínez Motis, Miquel; Sancho i Planas, Marta
[cat] Aquest treball és un estudi de la capella de Sant Jaume de Castelló a Olesa de Montserrat (Catalunya). Construïda al segle XVII i segregada del nucli urbà, aquesta capella va ser una part important de la vida rural de la zona durant el període medieval i modern. Les fonts orals i documentals i les tècniques arqueològiques disponibles en l'actualitat, han permès establir un ordre cronològic: una primera església actualment desapareguda i d’ubicació incerta, l'església actual construïda a l’inici del segle XVII i la renovació d’aquesta el segle XVIII. Mitjançant l’estudi de paraments (no intrusiu) s’ha iniciat un registre que caldrà completar en un futur a partir del resultat d’intervencions arqueològiques. A més, s'ha registrat el volum tridimensional de l'edifici mitjançant fotogrametria per evitar pèrdues d'informació si no s'aborda l'estat de l'edifici.
Arqueozoologia en un monestir rural. El cas de l’ocupació de l’ordre dels trinitaris a Nostra Senyora d’Avinganya (Seròs, el Segrià) entre els segles XVI i XIX
(2024-09) Bacardit García, Tania; Nadal Lorenzo, Jordi
[cat] El monestir d'Avinganya (Seròs, província de Lleida) va ser el primer enclavament trinitari de la península Ibèrica. Fundat el 1201, va experimentar tres fases successives d’ocupació. En un inici, s’hi va instal·lar una comunitat masculina, però aviat va ser substituïda per una comunitat femenina gràcies al suport de la família Moncada. Aquesta família va concebre la funcionalitat de l’espai com a panteó familiar. En la seva darrera fase, el monestir va ser convertit en noviciat d’una comunitat masculina fins al seu abandonament definitiu el 1835. Les intervencions arqueològiques realitzades des de 1986 han proporcionat un conjunt de restes faunístiques, predominantment procedents de la darrera fase d’ocupació masculina, que han obert la possibilitat d’anàlisi de la dieta i de la fauna de l’entorn del monestir. L’anàlisi de les restes s’ha realitzat en el marc del projecte Monbones (PID2020-118194-RJ-100) de l'AEI/MINECO, seguint la metodologia arqueozoològica. Els resultats relatius a la dieta han evidenciat un consum majoritari d’animals domèstics, amb evidències de caça i poca presència d'aliments d'origen marí. Concloem que aquestes dades apunten a una producció d’aliments de caràcter local i un processament de les carcasses en el mateix jaciment. La comparació dels resultats amb altres espais religiosos catalans evidencia diferències en la gestió dels recursos alimentaris.
Estudi arqueomètric d’un conjunt de peces ceràmiques de Terra Sigillata del jaciment de La Mesa (Belorado, Burgos)
(2024-06) Vallespí Pinilla, Àlex
[cat] El present treball té com a objectiu principal la caracterització arqueomètrica d’un conjunt de ceràmiques Terra sigillata del jaciment de La Mesa (Belorado, Burgos). Aquest estudi es basa en l’anàlisi d’aquests individus a través de fluorescència de raig X (FRX), per tal d’establir les seves composicions químiques i poder determinar-ne la provinença, i de difracció de raig X (DRX), per tal de poder veure les seves fases minerals, cosa que permetrà entendre els processos tecnològics seguits en la seva creació. D’altra banda, s’ha proposat fer aquest treball per a poder assolir coneixements en arqueomètria, així com en la creació de models 3D i escriptura en LATEX.
Els safareigs públics de l'època contemporània a Catalunya. Una reivindicació dels safareigs amb perspectiva de gènere
(2023-09) Nofre Galve, Olalla; Solé, Queralt
Archaeological and historical study of the public laundries between the 19th and 20th century with a gender perspective. Trough the analysis and documentation of nine public washrooms in this area, this study shows the current state of the issue, commonly forgotten, and claims the importance of these spaces in the local communities. If is essential to preserve these structures as part of the historical heritage inventories and in the collective memory
Comerç marítim i derelictes romans a les costes catalana i francesa
(2023-06) Mallart Pereda, Cristina; Martínez Ferreras, Verónica
[cat] En el present treball, es realitza una síntesi d’informació relacionada amb l’enfonsament de diversos vaixells datats d’època romana, els quals estan situats entre les costes catalana i francesa. Els derelictes trobats al litoral català han estat Els Ullastres, Cala Culip 1, Cala Culip 3, Cap de Creus 1, Cala Cativa 1 i Cap del Vol; i els derelictes francesos Cap Béar 3, Port-Vendres 4, Port-Vendres 5 i Cap Gros. El context cronològic i espacial, s’ha definit entre mitjans del segle I a.C. i mitjans del segle I d.C., entre les províncies d’Hispania Citerior-Tarraconensis i Gallia Narbonensis. El treball s’ha centrat en una recerca bibliogràfica a partir de la informació disponible sobre els derelictes, el carregament que transportaven i les restes navals; juntament amb altres qüestions relacionades amb el comerç marítim com la navegació a l’antiguitat, els condicionants marítims i els ports relacionats amb aquesta ruta comercial. El conjunt de la informació ha permès establir diverses dinàmiques comercials en un mateix context comercial.
Carronyerisme vs Cacera. Les conductes alimentàries dels primers humans a partir de la diversitat taxonòmica i l’abundància relativa.
(2023-08) Herrer Campos, Sergio; Nadal Lorenzo, Jordi
[cat] Durant els últims anys, el debat de la predominança entre el carronyerisme i la cacera, pel que fa als orígens de l’ésser humà, ha suscitat opinions diverses. L’objectiu d’aquest treball és el de reunir una varietat de fonts bibliogràfiques relacionades a diferents jaciments corresponents als orígens de la humanitat i fer el seu respectiu buidatge, a la vegada que s’hi dona ús de diversos índexs de diversitat, càlcul de MAU i abundància relativa, per tal de veure si les dades numèriques mostren la dominància del carronyerisme o de la cacera i, finalment, extreure algunes hipòtesis personalment
Les estructures de combustió de la ciutat cessetana de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) a partir de les evidències microfòssils vegetals i fecals
(2023-08) Gomar Boscà, Ada; Noguera Guillén, Jaume
[cat] En els àmbits domèstics de l’ibèric antic i ple (ca. 600-200 aC) un dels elements més habituals són les llars de foc, cosa que demostra la gran importància que tenien dins la vida quotidiana d’aquestes comunitats. En aquest treball es presenta l’estudi de les llars de foc interiors de les cases CA01 i CA05 de la ciutat cessetana de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès), procedents de diferents fases d’ocupació entre els segles V i III aC. Aquest fet, ha permès realitzar un estudi diacrònic de l’ús de combustibles en aquesta regió, a través de l’anàlisi integrada de microfòssils vegetals i fecals (fitòlits, pseudomorfs calcítics i esferòlits). Els resultats indiquen que gran part dels fitòlits presents a les llars provenen de gramínies i dicotiledònies, juntament amb els pseudomorfs calcítics de Pinus sp. i Quercus sp. La presència, però, de fitòlits de fulles de palmàcies (probablement margalló), així com d’esferòlits fecals suggereixen també el seu possible ús com a combustible, tot i que no podem descartar que poguessin haver arribat de manera no deliberada. Aquests resultats són coherents amb el registre microfòssil i antracològic obtingut experimentalment a la Ciutadella de Calafell (Baix Penedès), basat en rèpliques d’estructures de combustió amb diversos tipus de combustibles, incloent-hi fems. Per tant, aquest treball aporta una informació més detallada quant als diversos combustibles utilitzats en època ibèrica en el nord-est de la península ibèrica
Una aproximación arqueológica a la maternidad en la Roma altoimperial (s. I-II d.C.). Concepción, gestación, parto y puerperio en la aristocracia
(2023) Zanardi Fumadó, Aïda; Da Riva, Rocío
[esp] En este trabajo se plantea el estudio de la maternidad de las mujeres aristocráticas durante el Alto Imperio romano en la Península Itálica, abordando sus múltiples facetas: embarazo, parto y puerperio. La investigación se ha realizado a partir de la búsqueda de fuentes arqueológicas provenientes de colecciones de museos, las cuales han sido contrastadas con las fuentes textuales de la época. Además, se ha aplicado la aproximación teórica de la arqueología del género para una reconstrucción de la maternidad.
La representación de una adolescente Homo neanderthalensis en un diorama arqueológico. Una propuesta metodológica para la elaboración de dioramas arqueológicos
(2023) Mora Chavarria, Esther; Mangado Llach, Xavier
[esp] El siguiente trabajo presenta una propuesta metodológica para la elaboración de un diorama arqueológico sobre la representación de una adolescente Homo neanderthalensis siendo un grupo social poco representado en la bibliografía científica y narraciones históricas. El objetivo principal es explorar y proponer una metodología de trabajo para la recreación histórica a través de un diorama arqueológico. El plan de trabajo incluye el vaciado de información, la planificación sobre el plano de la maqueta y modelaje 3D del personaje, impresión 3D, construcción del diorama y elaboración de información complementaria. La metodología propuesta puede ser aplicada a otros proyectos similares.
Estudi arqueològic sobre les rotes i el seu entorn immediat del Parc Natural de la Península de Llevant (Artà, Mallorca)
(2023-06) Mascaró Massanet, Bàrbara; Solé, Queralt
[cat] Les rotes eren les terres de cultiu que pertanyien als roters, persones del món rural mallorquí dels segles XVII, XVIII i XIX –en ocasions, fins i tot, inicis del segle XX– que formaven les classes socials més baixes. Aquesta activitat antròpica, en conseqüència, va originar la construcció d’estructures diverses sobre el terreny natural (barraques, casetes, marges, corrals, etc.). En el següent TFG es pretén, a partir de l’aplicació d’una retícula de prospecció amb divisions de 800x800 m sobre el municipi d’Artà (Mallorca), l’elecció d’un dels quadrants per analitzar els elements que el conformen. Es proposa, a continuació, l’anàlisi arqueològica en profunditat d’alguns d’aquests habitacles humans i quina relació presenten amb altres estructures de les rotes.
Estudio de signos lapidarios de Época Medieval: las marcas de cantero de la iglesia de Santa María la Mayor (Montblanc)
(2023-09) Fernández Armand-Ugon, Marisol; Sancho i Planas, Marta
[spa] En el presente trabajo se han estudiado los signos lapidarios ubicados en una construcción medieval del siglo XIV de carácter religioso, concretamente la iglesia de Santa María la Mayor en Montblanc (Tarragona). Con el objetivo de recoger, clasificar, inventariar y analizar las marcas de cantero dejadas por los constructores en los sillares de las paredes de la edificación. Para ello se ha empleado la metodología propia de la gliptografía y los datos históricos y arqueológicos existentes. Los resultados obtenidos sirven como refuerzo en los análisis arqueológicos de la arquitectura aparte de para obtener un breve contexto del funcionamiento de los talleres medievales dedicados a la construcción.
Microexcavació de tres vasos funeraris de la necròpolis protohistòrica dels Castellons (Flix, Tarragona). Metodologia i anàlisi del ritual d’enterrament.
(2023) Cases Sendra, Joan; Noguera Guillén, Jaume
[cat] En aquest treball es descriuen els resultats obtinguts durant els treballs de laboratori de tres recipients extrets de la necròpolis de Castellons de Flix (Flix, Ribera d’Ebre) el 2021. Aquests resultats s’han interpretat i contextualitzat amb altres necròpolis de la zona amb l’objectiu de poder comparar els diferents rituals funeraris. Primer de tot s’ha pogut establir una possible ruta comercial des de Flix fins a l’altra banda dels Pirineus gràcies a alguns elements dins de l’aixovar funerari. Després, s’han aconseguit alguns resultats que reforçarien la influència fenícia a la necròpolis d’incineració gràcies a una tapadora de ceràmica. Finalment, s’ha descobert una possible reutilització d’una urna cinerària, tot i que s’hauria de realitzar un seguit d’estudis antropològics per poder confirmar aquest últim fet. Amb tot això, es pot assegurar que s’ha aconseguit un registre que podrà ajudar a la comprensió de la societat vinculada a la necròpolis de Castellons de Flix.
Caracterización del poblamiento asturleonés en el espacio oriental asturiano (s. VIII-X)
(2023-09) Ramos Pazos, Adrián; Sancho i Planas, Marta
[spa] La caída del Reino visigodo de Toledo (711) propició grandes cambios a lo largo de todo el territorio peninsular, sin embargo, en toda la Cordillera Cantábrica encontramos sociedades que, aún manteniendo su modus vivendi tradicional, ante una necesidad apremiante, tuvieron que modificar los espacios habitacionales y su ocupación sobre el territorio. La historiografía especializada en este período, normalmente suele fijarse en los grandes acontecimientos político-bélicos; mientras que ha habido un interés más bien residual, por parte de la arqueología, de caracterizar los sistemas de poblamiento en el sector oriental asturiano. Por ello, el presente trabajo pretende caracterizar dichas formas poblacionales, tipos de poblamiento y ocupación del territorio en los inicios de la Monarquía astur-leonesa. Para ello, este escrito cuenta con un marco crono-geográfico, un listado de yacimientos y cartografía, con el fin de analizar y caracterizar dicho modelo.
Localització i estudi del nucli d’hàbitat medieval de l’Espona (Pallars Jussà)
(2023-08) Rodríguez Rosell, Gemma; Sancho i Planas, Marta
[cat] L’antic nucli d’hàbitat de l’Espona és una vil·la medieval documentada entre els pobles de Tremp i Cellers, a la comarca del Pallars Jussà. Tot i que hi ha documentació d’època (sobretot en els anomenats “Papers de Mur”) on s’hi esmenten límits de terres i masos situats en aquest indret, o inclús cognoms de persones que es corresponen amb el nom de l’Espona, arqueològicament encara no s’ha localitzat. En aquest estudi, doncs, es pretén acotar l’àrea on caldria fer la recerca d’aquesta vil·la a través de l’estudi de topònims, de la documentació, i de prospeccions oculars en els llocs on es cregui que es podria localitzar aquest nucli.
Organització i ús de l’espai urbà andalusí a la conca de l’Ebre. Els casos de Saraqusta, Larida i Turtuxa
(2022) Pujol Bertran, Nèvia; Sancho i Planas, Marta
[cat] En el present treball s’han analitzat les dades històriques i arqueològiques existents sobre tres ciutats ubicades al llarg de la conca de l’Ebre, Saragossa, Lleida i Tortosa, en època islàmica per tal d’obtenir una visió el més clara possible sobre els espais i els edificis que les constituïren i la seva organització. Mitjançant la comparació de la informació extreta i la bibliografia referent a la qüestió s’ha volgut comprovar l’existència o no d’un model estricte d’urbanisme andalusí a l’àrea estudiada. [eng] In the present work we have analyzed the existing historical and archaeological data on three cities located along the Ebre basin, Zaragoza, Lleida and Tortosa, in Islamic times in order to obtain the clearest possible view of the spaces and the buildings that constituted them and their organization. By comparing the information extracted and the bibliography on the issue, we wanted to check the existence or not of a strict model of Andalusian urbanism in the area studied.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents