L’auge de l’extrema dreta: Anàlisi del seu discurs sobre el paper de la dona

Abstract

[cat] Amb aquest estudi es pretén analitzar com s’articula el discurs de l’extrema dreta en relació amb el paper de la dona, tot examinant-ne l’impacte en la joventut i les possibles respostes des de l’àmbit socioeducatiu. En un context de creixement dels relats ultraconservadors i antifeministes, el treball parteix d’una perspectiva crítica que entén el discurs com una eina de poder capaç de construir imaginaris col·lectius i legitimar desigualtats estructurals. El marc teòric combina aportacions sobre l’extrema dreta i la construcció del gènere, amb especial èmfasi en conceptes com el femonacionalisme, la violència simbòlica i la naturalització dels rols tradicionals i jeràrquics. La recerca adopta una metodologia qualitativa, mitjançant dos grups de discussió formats per dones joves amb perfils diversos i trajectòries vitals contrastades. L’anàlisi s’ha estructurat en diverses dimensions, com ara la normalització dels discursos d’odi, les conseqüències específiques per a les dones, la interseccionalitat i la construcció de narratives antifeministes. Els resultats evidencien la penetració d’aquests discursos entre la joventut, així com l’existència d’un esgotament col·lectiu que dificulta l’organització de respostes. Finalment, el treball conclou que cal enfortir una educació social crítica, transformadora i compromesa amb els drets humans, que fomenti la resistència i contribueixi a la construcció d’una societat més justa, inclusiva i igualitària.

[eng] This study analyses how far-right discourse is articulated in relation to the role of women, examining its impact on young people and the possible responses from the field of social education. In a context of growing ultra-conservative and anti-feminist narratives, the study adopts a critical perspective that understands discourse as a tool of power capable of shaping collective imaginaries and legitimising structural inequalities. The theoretical framework draws on contributions concerning the far right and gender construction, with particular emphasis on concepts such as femonationalism, symbolic violence, and the naturalisation of traditional and hierarchical roles. The research uses a qualitative methodology, based on two focus groups composed of young women with diverse backgrounds and life experiences. The analysis is structured around various thematic dimensions, including the normalisation of hate speech, the specific consequences for women, intersectionality, and the development of anti-feminist narratives. The findings reveal the extent to which these discourses have penetrated youth culture, alongside a sense of collective exhaustion that hampers organised responses. Ultimately, the study concludes that it is necessary to strengthen a critical, transformative and rights-based approach to social education that fosters resistance and contributes to building a more just, inclusive and egalitarian society.