Treballs Finals de Grau (TFG) - Educació Social
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/53423
Treballs Finals del Grau d'Educació Social de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona.
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 117
Treball de fi de grau
Una revisió sistematitzada de la literatura: la comunitat i el paper de l’acompanyament socioeducatiu en els processos comunitaris(2025-07) Nogués Galera, Berta; Llena Berñe, Asun[cat] Aquest treball de final de grau té com a objectiu principal analitzar les característiques de la comunitat i de l’acompanyament socioeducatiu en processos comunitaris, a través d’una revisió sistematitzada de la literatura dels darrers 20 anys. S’emmarca en una mirada sociocrítica i interpretativista, que parteix de la convicció que l’Educació Social ha d’actuar com a agent transformador. El treball s’estructura en diferents apartats, començant per una introducció i justificació del tema, seguides d’un marc teòric que es centra en definir conceptes clau com comunitat, acompanyament socioeducatiu i procés comunitari. A continuació, es detalla el procés metodològic seguit, centrat en la cerca, selecció i anàlisi d’articles científics. Els resultats s’organitzen en diverses dimensions que permeten comprendre millor el paper de l’educadora social en contextos comunitaris. L’estudi defensa la necessitat de fonamentar teoricament les pràctiques professionals, reivindica el paper de la comunitat com a subjecte actiu i aposta per una educació social arrelada al territori i centrada en la proximitat, el diàleg i la participació.Treball de fi de grau
Juventudes queer y educación social en el sistema de protección. Percepciones, retos y oportunidades en los centros residenciales(2025-07) Aguilar Corominas, Andy; Llena Berñe, Asun[spa] Este trabajo explora como se perciben las realidades queer en los centros residenciales para menores de edad bajo la tutela de la DGAIA. Mediante una investigación cualitativa con enfoque hermenéutico en tres centros del tercer sector social, se analizan los enfoques profesionales en torno a las identidades sexoafectivas y de género divergentes. El objetivo principal es identificar retos y oportunidades en la intervención y acompañamiento socioeducativo con jóvenes queer. Esto parte de un vacío académico detectado sobre herramientas específicas para un acompañamiento facilitador y respetuoso de los procesos identitarios y de (auto)descubrimiento. El marco teórico aborda el papel que juega el lenguaje en la construcción identitaria de género y sexoafectiva; así como sus implicaciones performativas y el armario como sistema de control y seguridad. Los resultados refuerzan la importancia del lenguaje, así como la prevalencia de estereotipos y percepciones equivocadas de ciertas realidades queer. Se concluye con la necesidad de una mayor formación profesional, una mejora de los enfoques y la accesibilidad y aplicabilidad de la documentación regularizadora, y de un compromiso individual e institucional para transformar las prácticas de acompañamiento desde un enfoque centrado en la persona.Treball de fi de grau
Projecte, grups de suport per a dones en risc d’exclusió social(2025-06) Vilarrubla Martin, Núria; Comet, Miriam[cat] Aquest Treball de Final de Grau sorgeix de la necessitat de donar resposta a una realitat sovint invisibilitzada, la violència de gènere en entorns rurals, concretament a la comarca de l’Alt Urgell. El projecte parteix de la vivència personal i professional de l’autora, i proposa una acció socioeducativa orientada a l’acompanyament de dones que han viscut situacions de violència o exclusió social. L’objectiu principal és dissenyar un espai segur i comunitari que afavoreixi el suport mutu, la reconstrucció emocional i la creació de xarxes. Seguidament, el marc teòric aprofundeix en conceptes com el sistema sexe-gènere, la violència estructural i les particularitats del context rural.Per altra banda, el marc contextual se centra en la Seu d’Urgell i en els recursos existents, posant en evidència les barreres estructurals i socials que limiten l’accés de les dones als serveis. Si ens endinsem en la metodologia utilitzada, ha combinat l’anàlisi documental, una entrevista qualitativa i una anàlisi DAFO. En essència, com a resultat, es presenta el projecte “Som la veu i la llum de les valls silenciades”, un grup de suport estructurat en trenta sessions, que respon a les necessitats detectades al territori. Finalment, les conclusions subratllen la importància d’intervencions situades, horitzontals i comunitàries, així com el paper transformador de l’educació social en entorns rurals.Treball de fi de grau
L’autocura en l’educació social: una eina imprescindible pel benestar personal i la qualitat professional(2025-06) Riudavets Pons, Maria; Novella Cámara, Ana M. (Ana María)[cat] Aquesta recerca aborda el paper de l’autocura en l’exercici professional dels educadors i educadores socials. El marc teòric de referència explora conceptes com l’estrès laboral, la síndrome de desgast professional i les estratègies d’autocura individual i col·lectiva, així com el rol de les institucions en la promoció del benestar. Els objectius són conèixer les percepcions i pràctiques d’autocura dels educadors/es socials, identificar les estratègies que utilitzen i analitzar el grau d’implicació institucional en aquest àmbit. La metodologia s’ha portat a terme de manera qualitativa, a partir d’un estudi fenomenològic. S’ha basat en la tècnica del qüestionari, enviant-lo a 19 educadors/es socials; i la tècnica de l’entrevista semiestructurada, en la qual han participat 5 professionals. Els resultats posen de manifest la manca d’espais formals i estructurals per a la cura emocional dins les organitzacions, així com la necessitat de formació i suport continuat. Es constata que l’autocura encara es percep com una responsabilitat individual i poc institucionalitzada. Aquest estudi reivindica la necessitat d’incorporar l’autocura com a part integral de la professió, i apunta propostes concretes per fomentar una cultura de la cura compartida dins del sector socioeducatiu.Treball de fi de grau
Cultura Urbana i Educació Social: El Hip-Hop com a eina d'apoderament juvenil en contextos de vulnerabilitat(2025-06) Riera Hernández, Elsa; Martín Piñol, Carolina[cat] El present treball de final de grau consisteix en una recerca qualitativa que explora el potencial del Hip-Hop com a eina socioeducativa en contextos de vulnerabilitat juvenil. L’objectiu principal és analitzar com aquesta cultura urbana pot afavorir processos d’expressió emocional, construcció identitària, cohesió comunitària i desenvolupament personal dins l’àmbit de l’educació social. La investigació es fonamenta en un marc teòric que revisa els orígens del Hip-Hop en contextos de marginalitat i analitza com les seves disciplines artístiques poden esdevenir recursos d’apoderament individual i col·lectiu. També s’estudia el context socioeconòmic de Barcelona, amb especial atenció al districte de Nou Barris, així com la relació entre l’art i l’educació social. Seguidament, el marc contextual es centra en l’Espai Jove Les Basses i l’entitat Versembrant com a escenaris d’estudi. La metodologia emprada ha estat qualitativa, mitjançant entrevistes semiestructurades a vuit persones vinculades a aquests espais, incloent-hi professionals i participants, i el contingut recollit ha estat posteriorment analitzat per interpretar-ne les dades. Els resultats evidencien la capacitat del Hip-Hop per generar vincles educatius, fomentar la participació i promoure processos d’apoderament. També s’identifiquen limitacions estructurals, com l’estigmatització de la cultura o la manca de recursos. Finalment, el treball conclou reivindicant el Hip-Hop com a eina d’intervenció socioeducativa, destacant-ne el potencial com a factor protector i el paper clau de l’educadora social en la seva aplicació crítica i transformadora.Treball de fi de grau
Comunita(R)t. Els espais que fomenten el sentiment de pertinença mitjançant l'art comunitari al barri del Raval(2025-06-13) Pujol Balaguer, Teresa; Alonso Martínez, Héctor[cat] Per a conèixer i fer una anàlisi dels espais que, mitjançant l’art comunitari, fomenten el sentiment de pertinença al barri del raval, en primer lloc, s’ha dissenyat el marc teòric de Comunita(R)t que agrupa en diferents categories d’anàlisi la informació clau que sustenta la recerca. Posteriorment, s’ha redactat el marc contextual, en el qual trobem una descripció de la situació actual al barri del Raval des del punt de vista de l’art comunitari. A continuació, es du a terme el treball de camp en el qual s’entrevista a sis professionals de l’art comunitari: quatre entrevistes individuals i una grupal amb dues persones, amb el fi d’esbrinar com són i funcionen aquests espais per tal de contribuir al foment del sentiment de pertinença entre els membres d’una comunitat. Un cop finalitzada la implementació de les tècniques d’investigació, s’analitzen els resultats d’aquestes, els quals ens demostren la potència d’aquesta eina, no només com a element principal que permet la vinculació entre persones d’una comunitat, sinó també la seva potència com a eina que crida a la transformació i el canvi social. Finalment, es discuteixen alguns dels resultats amb les aportacions teòriques d’autors reconeguts i es fa un tancament de la recerca mitjançant les conclusions.Treball de fi de grau
Cooperativa Furroig. Projecte d’emprenedoria social(2025-06-13) Palerm Tur, Lola; Miralda Flores, Carlos Alberto[cat] Actualment, s’està produint un creixement progressiu del segment de població de més edat, transició demogràfica que posa de manifest la necessitat de fomentar la participació, el benestar i la qualitat de vida de les persones grans en aquesta nova etapa vital. El Treball de Fi de Grau que es presenta a continuació, doncs, té l’objectiu de dissenyar una cooperativa per fomentar l’enxarxament comunitari, el voluntariat i l’envelliment actiu del col·lectiu de gent gran de l’illa d’Eivissa. Per contextualitzar la proposta, es comença definint el marc teòric i conceptual, el qual ha estat confeccionat a partir de quatre blocs temàtics: cooperativisme, Economia Social i Tercer Sector, envelliment i voluntariat. Per mitjà d’aquests, es descriu l’estructura, el funcionament i la naturalesa de la societat cooperativa, així com la legislació i el sector econòmic que l’emparen. A més, s’aprofundeix tant en les implicacions i característiques del procés d’envelliment com en els beneficis i les limitacions de la realització de tasques de voluntariat en les persones grans. A partir d’aquest marc, s’ha portat a terme una recerca de caràcter qualitatiu mitjançant la implementació d’un qüestionari adreçat a les persones grans del context insular. Segons l’anàlisi dels resultats obtinguts, es presenta un projecte d’emprenedoria per ampliar l’oferta de serveis, accions i programes existents en el territori.Treball de fi de grau
Scoping Review sobre l’aportació de la perspectiva de l’Educació Popular a la pràctica de l’Educació Social(2025) Ortega Oliver, Guillem; Rodrigo Pedrosa, Olga[cat] L’educació popular ha estat històricament una eina pedagògica i política al servei de les classes populars, amb l’objectiu de transformar la realitat mitjançant processos col·lectius de participació, empoderament i de contrapoder. Aquest Treball de Final de Grau té com a objectiu indagar l’aportació de la perspectiva de l’educació popular a la pràctica de l’educació social. Per fer-ho s’ha realitzat una scoping review (revisió d’abast) seguint les indicacions de PRISMA-ScR, amb una cerca sistemàtica a les bases de dades Scopus, Web of Science i PubMed. Es van identificar i analitzar nou estudis escrits en anglès, castellà i portuguès, centrats en l’aplicació teòrica i pràctica de l’educació social que aborden principalment dues línies d’anàlisi: (1) l’educació popular com a eina d’anàlisi i participació crítica per entendre i actuar sobre la realitat social, i (2) la seva capacitat per generar transformació social mitjançant l’empoderament, l’afecte, el reconeixement dels sabers i els subjectes populars. Els resultats evidencien que aquesta perspectiva afavoreix la presa de consciència col·lectiva, la construcció horitzontal de coneixement i el desenvolupament d’una pràctica socioeducativa més crítica i transformadora que es pot incorporar a la pràctica de l’educació social. Aquest treball contribueix a omplir un buit teòric i pràctic, i ofereix propostes i eines per repensar la intervenció de l’àmbit social des d’una pedagogia emancipadora.Treball de fi de grau
Acolligere. Plataforma digital que promou la convivència intergeneracional(2025-06) Nicolàs Pérez, Montse; Milla, Pau[cat] Aquesta proposta analitza la intersecció entre dues realitats creixents, la soledat no desitjada de les persones grans i l’exclusió residencial i administrativa de joves migrants majors de 21 anys. Aquests joves arriben a Catalunya després de trajectes migratoris molt durs i es troben amb un sistema institucional que cronifiquen la seva vulnerabilitat. Paral·lelament, l’envelliment de la població genera noves necessitats d’acompanyament i reconeixement social de la vellesa. Davant aquesta circumstància, es presenta Acolligere, una proposta d’intervenció basada en una plataforma digital, una eina que promou la convivència intergeneracional com a estratègia innovadora d’inclusió i suport mutu. A través de la revisió bibliogràfica, l’anàlisi de projectes existents i la realització d’entrevistes qualitatives es construeix un diagnòstic compartit i es dissenya una proposta d’acció concreta. La proposta parteix d’un enfocament basat en els drets humans, i cerca trencar amb dinàmiques que cronifiquen l’exclusió. Així, l’educació social s’erigeix en agent transformador que actua des de la comunitat, obrint espais d’intervenció i construint ponts.Treball de fi de grau
Grupos de Ayuda Mutua (GAM) (Para personas sin hogar, emigradas)(2025-06-13) Morales Galan, Zaira; Poch Pallarols, Raquel[spa] Este Trabajo de Final de Grado (TFG) plantea la creación de un proyecto socioeducativo centrado en la implementación de Grupos de Ayuda Mutua (GAM), dirigidos a personas inmigradas en situación de sinhogarismo. El objetivo principal es ofrecer acompañamiento emocional en el proceso de duelo migratorio, proporcionando un espacio colectivo de apoyo que favorezca su bienestar psicológico y su integración social. La propuesta se desarrolla en el Centro Integral Zona Franca, que acoge a personas adultas en situación de calle, muchas de ellas migrantes. Parte de un diagnóstico previo que detecta la ausencia de una guía específica como una necesidad clave. A través de sesiones grupales, el proyecto se basa en principios como la horizontalidad, la escucha activa, la interculturalidad y la participación, con la intención de crear un espacio seguro donde compartir experiencias y generar red. El producto final es una guía práctica con herramientas metodológicas (actividades, recursos y estrategias de intervención desde la educación social), diseñada para profesionales, educadores y participantes. En definitiva, este trabajo busca contribuir a la mejora de la salud mental, la inclusión social y la dignificación del colectivo emigrante en situación de sin hogar, mediante una intervención participativa basada en los derechos humanos, la resiliencia y el acompañamiento comunitario.Treball de fi de grau
Experiències i reptes de les famílies d’acollida: una aproximació a la realitat de l'acolliment familiar(2025) Morales Artola, Sònia; Ayuste, Ana[cat] L’acolliment familiar és una mesura clau dins del sistema de protecció a la infància i adolescència quan un menor d’edat no pot continuar amb la seva família d’origen. Aquesta mesura, reconeguda i prioritzada per la legislació, estableix que s’ha de garantir el dret dels infants a viure en un entorn familiar. No obstant, a la pràctica, la mesura de protecció més comuna és la institucionalització en centres residencials. Mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes dirigides a famílies acollidores i als professionals que les acompanyen, es recullen les experiències i percepcions amb l’objectiu de comprendre l’impacte de l’acolliment en les famílies d’acollida, identificant els principals reptes que afronten. Els resultats revelen que l’acolliment pot generar un fort creixement personal, així com una sensació de satisfacció vital. Tanmateix, també es constata la complexitat d’aquesta forma de criança, marcada per la necessitat d’atendre infants amb realitats emocionals específiques i, alhora, reconèixer i respectar la seva família d’origen. Aquestes situacions requereixen un suport professional adequat i continuat que les famílies han descrit i valorat molt positivament, tot i que s’assenyalen algunes qüestions a millorar. Així mateix, s’identifica com un obstacle el fet que les famílies acollidores sovint han d’afrontar la manca de reconeixement social d’aquest model familiar i una burocràcia que pot dificultar el seu dia a dia, generant un estrès afegit. L’estudi conclou destacant les potencialitats i mancances del sistema d’acollida al nostre territori, tot reivindicant la necessitat de millorar algunes pràctiques institucionals perquè les famílies puguin exercir l’acolliment amb més garanties.Treball de fi de grau
Fracàs escolar i joves en risc d’exclusió social. Anàlisi des d’un estudi de cas(2025) Martí Martí, Clara; Folgueiras Bertomeu, Pilar[cat] El present treball de final de grau analitza se centra en investigar què origina i com afecta el fracàs escolar als joves en risc d’exclusió social a través de l’estudi de cas de la Fundació Marianao, una entitat de referència en l’àmbit socioeducatiu des d'una perspectiva comunitària. La finalitat del treball és comprendre els orígens i les afectacions del fracàs escolar des de la perspectiva dels professionals que treballen amb adolescents i joves en situació de vulnerabilitat. La metodologia utilitzada ha estat qualitativa, basada en sis entrevistes semiestructurades a professionals de l’àrea d’infància, adolescència i participació juvenil de la Fundació Marianao, així com una entrevista a una tècnica de gestió de la Fundació “la Caixa”. Els resultats mostren la manca de recursos i la rigidesa del sistema educatiu, l’impacte negatiu en l’autoconcepte i la identitat dels joves, la cronificació de l’exclusió i les limitacions en la coordinació entre agents socials. També es destaca el valor de les pràctiques socioeducatives comunitàries, la participació juvenil com a eina d’inclusió, i la necessitat d’una mirada amb perspectiva de gènere. El treball posa en relleu el paper clau dels professionals i el reconeixement desigual del tercer sector en l’abordatge d’aquesta problemàtica.Treball de fi de grau
L’auge de l’extrema dreta: Anàlisi del seu discurs sobre el paper de la dona(2025-06) Samà Luengo, Ares; Comet, Miriam[cat] Amb aquest estudi es pretén analitzar com s’articula el discurs de l’extrema dreta en relació amb el paper de la dona, tot examinant-ne l’impacte en la joventut i les possibles respostes des de l’àmbit socioeducatiu. En un context de creixement dels relats ultraconservadors i antifeministes, el treball parteix d’una perspectiva crítica que entén el discurs com una eina de poder capaç de construir imaginaris col·lectius i legitimar desigualtats estructurals. El marc teòric combina aportacions sobre l’extrema dreta i la construcció del gènere, amb especial èmfasi en conceptes com el femonacionalisme, la violència simbòlica i la naturalització dels rols tradicionals i jeràrquics. La recerca adopta una metodologia qualitativa, mitjançant dos grups de discussió formats per dones joves amb perfils diversos i trajectòries vitals contrastades. L’anàlisi s’ha estructurat en diverses dimensions, com ara la normalització dels discursos d’odi, les conseqüències específiques per a les dones, la interseccionalitat i la construcció de narratives antifeministes. Els resultats evidencien la penetració d’aquests discursos entre la joventut, així com l’existència d’un esgotament col·lectiu que dificulta l’organització de respostes. Finalment, el treball conclou que cal enfortir una educació social crítica, transformadora i compromesa amb els drets humans, que fomenti la resistència i contribueixi a la construcció d’una societat més justa, inclusiva i igualitària.Treball de fi de grau
El rol de l'educador/a social en l'abordatge de les addiccions en l'àmbit penitenciari. Puig de les Basses com a estudi de cas(2025) Luengo Jurado, Maria; Martín Piñol, Carolina[cat] Aquest Treball de Fi de Grau analitza el paper de l’educació social en el tractament de les addiccions en l’àmbit penitenciari, a partir d’un estudi de cas al Centre Penitenciari Puig de les Basses (Figueres). Mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes semiestructurades i anàlisi documental, s’examina la intervenció dels educadors socials en els programes de desintoxicació, així com el seu impacte en la reincidència i els factors que en determinen l’eficàcia. Els resultats evidencien la importància de l’educació social en el suport emocional, la promoció d’habilitats personals i la preparació per a la reinserció. No obstant això, es detecten mancances com la insuficiència de recursos, la falta de coordinació institucional i la manca de programes amb perspectiva de gènere. Es proposa reforçar la figura de l’educador/a social i implementar intervencions integrals, personalitzades i continuades després de la sortida del centre penitenciari.Treball de fi de grau
Escuchando el duelo adolescente: Diseño de un recurso para educadoras en procesos de acompañamiento emocional(2025-06-13) Herrero Rodríguez, Aina; Muñoz Saavedra, Judith[spa] Este Trabajo de Final de Grado aborda la vivencia del duelo por muerte en la etapa adolescente y la importancia de su acompañamiento desde la Educación Social. Por parte de una experiencia personal que impulsa la necesidad de visibilizar un proceso a menudo silenciado, especialmente en los contextos educativos. El trabajo justifica la relevancia de crear herramientas accesibles, sensibles y pedagógicas que permitan sostener emocionalmente a adolescentes en duelo y dotar a las profesionales de la educación de recursos adecuados. El principal propósito del TFG es diseñar un recurso socioeducativo en formato pódcast que pueda ser utilizado como herramienta de acompañamiento emocional por parte de educadoras sociales y también por adolescentes que atraviesan un proceso de pérdida. El marco teórico profundiza los conceptos del duelo, adolescencia y acompañamiento emocional, así como el rol de la educadora social ante estas situaciones. Para realizar la detección de necesidades, se utiliza una estrategia cualitativa mediante entrevistas semiestructuradas tanto a profesionales de la educación como a personas que vivieron un duelo en la adolescencia. El análisis revela carencias institucionales, falta de formación profesional y una fuerte sensación de soledad en las adolescentes en duelo. Como respuesta, se crea el pódcast Habitando la ausencia, concebido como un espacio de cuidado, escucha y transformación, con incidencia directa en el ámbito socioeducativo. El proyecto aporta un recurso innovador que puede ampliarse en futuras fases.Treball de fi de grau
L’expressió emocional en infants amb TEA: estratègies i metodologies de l’educador/a social(2025) Gutiérrez Alcayna, Paula; Martín Piñol, Carolina[cat] L’expressió i regulació emocional són aspectes clau en el desenvolupament d’infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). S’explora com l’educació social pot facilitar la millora d’aquestes habilitats i s’investiguen les estratègies i metodologies utilitzades pels professionals en l’atenció a aquest col·lectiu. L’objectiu és identificar com l’educació social contribueix a promoure l’expressió emocional adaptada a les necessitats dels infants amb TEA. La metodologia es basa en l’anàlisi qualitativa de quatre entrevistes semiestructurades realitzades a educadors/es socials que treballen amb aquest col·lectiu. Els resultats confirmen que sí que hi ha estratègies específiques que afavoreixen l’expressió i regulació emocional, i que el paper de l’educació social és essencial per a l’aplicació d’aquestes. A més, s’identifica una manca significativa d’expressió emocional per part dels infants amb TEA, fet que limita la seva comunicació i interacció social. Les conclusions subratllen la importància d’incorporar metodologies adaptades i la necessitat d’una formació específica per als educadors/es socials, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i el desenvolupament emocional d’aquests infants.Treball de fi de grau
Créixer entre vincles: una proposta de lleure inclusiu des de l’Esplai Oliveta(2025-06-13) Estupiñá Cartró, Alba; Poch Pallarols, Raquel[cat] Aquest treball de final de grau presenta una proposta de producció-creació d’una intervenció socioeducativa centrada en el lleure inclusiu per a infants amb diversitat funcional, desenvolupada a l’Esplai Oliveta, al municipi d’Olesa de Montserrat. Des d’una mirada compromesa amb l’educació social i els drets de la infància, s’elabora un projecte que parteix d’una diagnosi real, identificant necessitats i potencialitats del grup. El treball inclou la definició d’objectius, la planificació d’activitats setmanals, els recursos metodològics, l’avaluació i la proposta de continuïtat. L’eix central és garantir un espai de participació, joc i convivència, on la diversitat sigui reconeguda i valorada. El procés s’ha desenvolupat de manera sistèmica, combinant teoria i pràctica, i ha representat una experiència transformadora tant en l'àmbit acadèmic com personal. Aquest projecte m’ha permès consolidar competències com a educadora social i reforçar el meu compromís amb la inclusió com a principi fonamental de la meva acció professional.Treball de fi de grau
Educar en temps de crisi ecosocial: l'educació social com a motor de transformació comunitària i global(2025) Escalé Tobella, Mariona; Salvà Aige, Ariadna[cat] La crisi ecosocial derivada del creixement econòmic il·limitat, la sobreexplotació dels recursos naturals i les desigualtats globals representa un dels reptes més urgents del nostre temps. Aquest model insostenible genera greus impactes ambientals i socials que qüestionen la viabilitat del sistema actual. Davant aquest context, el treball planteja com a objectiu general analitzar el paper de l’educació social en la construcció de societats més sostenibles, justes i resilients. Mitjançant una revisió de la literatura sobre decreixement, justícia ambiental i educació per a la transformació ecosocial, i sota les pautes d’un paradigma d’investigació interpretatiu i crític, s’han realitzat tres entrevistes semi-estructurades a professionals vinculats a l’àmbit: una educadora social experta en justícia global, una ambientòloga i un economista ecologista social. Alguns dels resultats de la investigació han evidenciat la necessitat de desenvolupar noves competències ecosocials en l’educació social, d’integrar la perspectiva ecosocial en els projectes educatius, i de promoure estratègies col·lectives de resistència i resiliència comunitària.Treball de fi de grau
Xarxa de germanes en la discapacitat(2025-06) Cano Beltran, Alba; Poch Pallarols, Raquel[cat] Aquest treball de fi de grau analitza la realitat invisibilitzada de les germanes de persones amb discapacitat, partint d’una vivència personal per abordar-la des d’una perspectiva educativa, social i feminista. L’objectiu principal és identificar les necessitats específiques d’aquest col·lectiu i promoure’n l’empoderament mitjançant la creació d’espais de suport i autoorganització. Es justifica per la manca de representació d’aquestes germanes en les entitats dedicades a la discapacitat i per la feminització estructural de les cures, fet que genera desigualtats socials i emocionals. El marc teòric aborda el rol de l’educadora social, les dinàmiques familiars, les repercussions emocionals i la invisibilització que pateixen les germanes, així com la perspectiva interseccional de les cures. El marc contextual se centra en Catalunya, destacant la necessitat urgent d’un espai específic per aquest col·lectiu. Metodològicament, es realitza una enquesta a germanes que confirma les tendències teòriques i identifica demandes clau: suport emocional, informació i reconeixement. A partir dels resultats, es proposa la creació d’una entitat anomenada “Xarxa de Germanes en la Discapacitat”, amb estructura pròpia, estratègies d’actuació, i una brúixola ètica. Finalment, les conclusions posen de relleu la resiliència com a força col·lectiva i el paper clau de les germanes en l’àmbit de les cures, amb la necessitat urgent de fer visible la seva realitat i garantir-ne els drets.Treball de fi de grau
Educació inclusiva d'alumnes amb autisme en aules neurotípiques. Una mirada professional i familiar(2025) Bou Morales, Ainhoa; Herrera Urízar, Gustavo[cat] Parlar d’inclusió a les aules, no és només una qüestió pedagògica, sinó també un repte que com a societat hem de poder assumir. La realitat és que encara avui dia genera resistència dintre del sistema educatiu. És per això que el present treball final de grau consisteix en una recerca envers l’educació inclusiva i com aquesta s’aplica amb infants amb el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Per aquest motiu, l’objectiu general que es proposa és descriure com es duu a terme l’educació inclusiva d’alumnes amb autisme en una escola ordinària del districte de Sant Martí a través de la percepció dels docents i famílies. La metodologia emprada ha estat qualitativa mitjançant un estudi de cas. La recollida d’informació s’ha realitzat a través d’entrevistes obertes a quatre docents i tres familiars que tenen vincle directe amb l’alumne amb TEA. Els resultats posen en manifest falta de formació del professorat, la insuficiència de recursos tant econòmics com humans que l’escola presenta, la saturació de les docents i la manca d’estratègies inclusives. També es destaca la importància del vincle entre la família i escola així com la percepció del suport per part de les institucions públiques de Catalunya. Finalment, també s’ha trobat la necessitat d’incorporar la figura de l’Educador/a Social a les aules.