Amb motiu del tancament d'estiu, la validació de documents es reprendrà a partir del 28 d'agost de 2026. Disculpeu les molèsties.
Con motivo del cierre de verano, la validación de documentos se reanudará a partir del 28 de agosto de 2026. Disculpad las molestias
Due to the summer closure, document validation will resume starting August 28, 2026. We apologize for any inconvenience.

Tipus de document

Treball de fi de grau

Data de publicació

Llicència de publicació

cc-by-nc-nd (c) Riudavets Pons, Maria, 2025
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/224359

L’autocura en l’educació social: una eina imprescindible pel benestar personal i la qualitat professional

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Recurs relacionat

Resum

[cat] Aquesta recerca aborda el paper de l’autocura en l’exercici professional dels educadors i educadores socials. El marc teòric de referència explora conceptes com l’estrès laboral, la síndrome de desgast professional i les estratègies d’autocura individual i col·lectiva, així com el rol de les institucions en la promoció del benestar. Els objectius són conèixer les percepcions i pràctiques d’autocura dels educadors/es socials, identificar les estratègies que utilitzen i analitzar el grau d’implicació institucional en aquest àmbit. La metodologia s’ha portat a terme de manera qualitativa, a partir d’un estudi fenomenològic. S’ha basat en la tècnica del qüestionari, enviant-lo a 19 educadors/es socials; i la tècnica de l’entrevista semiestructurada, en la qual han participat 5 professionals. Els resultats posen de manifest la manca d’espais formals i estructurals per a la cura emocional dins les organitzacions, així com la necessitat de formació i suport continuat. Es constata que l’autocura encara es percep com una responsabilitat individual i poc institucionalitzada. Aquest estudi reivindica la necessitat d’incorporar l’autocura com a part integral de la professió, i apunta propostes concretes per fomentar una cultura de la cura compartida dins del sector socioeducatiu.
[eng] This research addresses the role of self-care in the professional practice of social educators. The theoretical framework explores concepts such as work-related stress, burnout syndrome, and both individual and collective self-care strategies, as well as the role of institutions in promoting well-being. The objectives are to understand social educators’ perceptions and practices of self-care, identify the strategies they use, and analyze the degree of institutional involvement in this area. The methodology follows a qualitative approach, based on a phenomenological study. It relies on the use of a questionnaire, sent to 19 social educators, and semi-structured interviews conducted with 5 professionals. The results highlight the lack of formal and structural spaces for emotional care within organizations, as well as the need for ongoing training and support. It is evident that self-care is still perceived as an individual responsibility and is not yet fully institutionalized. This study advocates for the integration of self-care as an essential part of the profession and proposes concrete measures to foster a culture of shared care within the socio-educational sector.

Descripció

Treballs Finals de Grau d'Educació Social, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona, Curs: 2024-2025, Tutora: Ana María Novella Cámara

Citació

Citació

RIUDAVETS PONS, Maria. L’autocura en l’educació social: una eina imprescindible pel benestar personal i la qualitat professional. [consulted: 3 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/224359

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre