Fitxers
Tipus de document
ArticleVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/121878
La Perspectiva del Subjecte, de Descartes a Wittgenstein
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] En els anys setanta del passat segle, i inspirats pel treball de Castañeda, Perry i Lewis van sostenir que els pensaments en primera persona («de se», aquells que expressaríem de manera natural mitjançant la primera persona) presenten característiques especials que reclamen un tractament distintiu, i van proposar explicacions rivals. La noció de pensament de se està relacionada amb una distinció traçada per Wittgenstein entre usos de «jo» com a subjecte i usos de «jo» com a objecte, i amb el fenomen relacionat introduït per Shoemaker, la immunitat a l'error per identificació incorrecta. En aquest treball presento aquesta discussió contemporània, i mostro com pot il·luminar debats filosòfics tradicionals, que involucren en particular a Descartes i a Hume, al voltant de la natura del jo: mentre que Descartes va sostenir sobre la base de consideracions epistèmiques que ha de ser immaterial, Hume va argüir sobre bases similars que és introbable.
[eng] In the late 1970’s, inspired by work by Castañeda, Perry and Lewis argued that first-personal «de se» thoughts (those we would naturally express by using the first-person) have special features that call for a distinctive account, and suggested rival explanations. The notion of «de se» thoughts is related to a distinction that Wittgenstein made between uses of «I» as object and uses of «I» as subject and a related phenomenon that Shoemaker introduced, immunity to error through misidentification. In this paper, I introduce this contemporary discussion, and show how it can illuminate traditional philosophical debates involving in particular Descartes and Hume on the nature of the self: while Descartes argued on the basis of epistemic considerations that it must be immaterial, Hume argued on related bases that it is not to be found.
[eng] In the late 1970’s, inspired by work by Castañeda, Perry and Lewis argued that first-personal «de se» thoughts (those we would naturally express by using the first-person) have special features that call for a distinctive account, and suggested rival explanations. The notion of «de se» thoughts is related to a distinction that Wittgenstein made between uses of «I» as object and uses of «I» as subject and a related phenomenon that Shoemaker introduced, immunity to error through misidentification. In this paper, I introduce this contemporary discussion, and show how it can illuminate traditional philosophical debates involving in particular Descartes and Hume on the nature of the self: while Descartes argued on the basis of epistemic considerations that it must be immaterial, Hume argued on related bases that it is not to be found.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
GARCÍA-CARPINTERO, Manuel. La Perspectiva del Subjecte, de Descartes a Wittgenstein. Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. 2014. Vol. XXV, num. 203-215. ISSN 1130-4383. [consulted: 9 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/121878