Seqüeles produïdes per fractura de tíbia i peroné en l’adolescència

Abstract

Les fractures de tíbia i peroné han estat habituals en nens i adolescents i poden deixar moltes seqüeles en etapes de creixement. La individualització del tractament es basa en les característiques del pacient i de la fractura. En funció del tipus de fractura i tractament es troben diferents tipus de seqüeles. En la metodologia de treball es realitza una revisió bibliogràfica on s’identifiquen publicacions rellevants de fractures de tíbia i peroné en termes generals, diferents complicacions i tractaments ortopodològics per a cada una de les seqüeles que ens podem trobar en l’àmbit podològic. En l’anàlisi dels resultats, s’ha confrontat la informació extreta dels diferents articles vàlids utilitzats, on s’observen petites discrepàncies entre alguns autors. També es fa palesa la manca d’estudis on s’incloguin resultats a llarg termini o de tractaments ortopodològics. Com a conclusions, l’equinisme, la consolidació viciosa, heterometries, alteracions de la tibio-peronea-astragalina (TPA) i rigidesa o disminució del rang articular són les lesions associades a fractures de tíbia i peroné que podem trobar amb més freqüència dins l’àmbit podològic. Els objectius per al tractament d’aquestes seqüeles van encaminats a reduir la força patològica sobre l’estructura lesionada, optimitzar la cinemàtica de la marxa o funció i el no provocar cap simptomatologia nova.