Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230002
Essays on the Dynamics of Macroeconomics, Structural Change and Economic Growth
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] This doctoral dissertation investigates how structural features—fiscal regimes, infrastructure, demographics and aggregate productivity—shape macroeconomic transmission mechanisms and long-run structural transformation. By combining empirical evidence and quantitative modeling, it examines three interrelated dimensions of policy and development across distinct economic contexts: a commodity-dependent emerging economy, the Latin American region during industrialization, and advanced European economies undergoing demographic transition. The first chapter estimates the size of fiscal multipliers in Bolivia using a Structural Vector Autoregression (SVAR) framework that incorporates unconventional monetary policy, the pre- and post-nationalization regimes, and oil revenue dynamics. The results show that government spending has a positive and significant short-run effect on output, with larger multipliers during crises than during booms. These findings highlight the countercyclical role of fiscal policy and the importance of stable revenue bases in commodity-exporting economies. The second chapter quantifies the long-term effects of transport infrastructure improvements—railways and roads—on trade and structural change in fifteen Latin American countries from 1900 to 2005. Using a newly constructed Transport Index and a multi-sector general equilibrium model, it shows that increases in transport productivity foster exports, deepen trade integration, and accelerate labor reallocation from primary to manufacturing and service sectors. Counterfactual analyses confirm that stagnation in transport development would have substantially hindered trade and economic diversification, underscoring infrastructure’s pivotal role in development. The third chapter uses an overlapping generations (OLG) model to study how demographic transitions and a slowdown in productivity affected sectoral employment in the euro area between 1970 and 2020. The model replicates the observed decline in agricultural employment and interest rates. It also demonstrates that demographic changes and slower total factor productivity growth together account for more than one-third of the decline in the employment share of agriculture. Furthermore, the analysis reveals how policy parameters affect savings, labor supply, and the pace of structural change. Overall, this thesis highlights the central role that structural conditions play in determining how policies are transmitted through the economy. By integrating fiscal, infrastructure, demographic changes and productivity, it contributes to understanding how macroeconomic mechanisms differ across contexts and offers insights for designing policies that promote growth.
[cat] Aquesta tesi doctoral analitza com les condicions estructurals —règims fiscals, infraestructures, dinàmiques demogràfiques i productivitat agregada— determinen els mecanismes de transmissió macroeconòmica i els processos de transformació estructural a llarg termini. A través d’una combinació d’evidència empírica i modelització quantitativa, s’estudien tres contextos econòmics diferenciats però interrelacionats: una economia emergent dependent de matèries primeres, la industrialització a l’Amèrica Llatina i les economies avançades europees en transició demogràfica. El primer capítol estima els multiplicadors fiscals a Bolívia mitjançant un model VAR estructural (SVAR) que incorpora la política monetària no convencional, els canvis institucionals derivats de la nacionalització i la volatilitat dels ingressos energètics. Els resultats mostren que la despesa pública té un impacte positiu i significatiu sobre el PIB en el curt termini, amb efectes més intensos durant episodis de crisi que en fases d’expansió, i quan és finançada amb ingressos del sector petrolier. Aquestes troballes posen de manifest la rellevància de la política fiscal en economies exportadores de recursos naturals i la necessitat de garantir fonts d’ingressos estables per sostenir polítiques contracícliques. El segon capítol examina el paper de les infraestructures de transport en el canvi estructural de quinze països de l’Amèrica Llatina entre 1900 i 2005. Mitjançant la construcció d’un Índex de Transport de nova generació i un model multisectorial d’equilibri general, s’analitzen els efectes de l’expansió ferroviària i viària sobre el comerç i la reassignació sectorial del treball. Els resultats indiquen que les millores en productivitat del transport afavoreixen l’obertura comercial, intensifiquen la integració econòmica i acceleren el pas de la mà d’obra dels sectors primaris cap a la indústria i els serveis. Les anàlisis contrafactuals mostren que l’estancament de la inversió hauria limitat greument la diversificació productiva, ressaltant el paper estratègic de les infraestructures en el desenvolupament regional. El tercer capítol utilitza un model de generacions solapades (OLG) per analitzar com els canvis demogràfics i la desacceleració del creixement de la productivitat han condicionat l’evolució de l’ocupació sectorial a la zona euro entre 1970 i 2020. El model reprodueix la reducció de l’ocupació agrícola i la caiguda dels tipus d’interès reals, i mostra que la combinació de menor fertilitat, augment de l’esperança de vida i alentiment de la productivitat total dels factors explica més d’un terç de la disminució de la participació agrícola. A més, s’evidencia que els paràmetres dels sistemes de pensions —com la ràtio de prestacions o l’edat de jubilació— modulen els incentius a l’estalvi i a l’oferta de treball, afectant el ritme del canvi estructural. En conjunt, aquesta tesi evidencia el paper determinant de les condicions estructurals en la manera com les polítiques econòmiques es transmeten i generen resultats diferenciats segons el context institucional i productiu. Integrant anàlisis fiscals, infraestructurals i demogràfiques, el treball aporta un marc quantitatiu per comprendre les interaccions entre macroeconomia i transformació estructural, i ofereix implicacions per al disseny de polítiques orientades a promoure el creixement, l’estabilitat i el desenvolupament equilibrat.
[cat] Aquesta tesi doctoral analitza com les condicions estructurals —règims fiscals, infraestructures, dinàmiques demogràfiques i productivitat agregada— determinen els mecanismes de transmissió macroeconòmica i els processos de transformació estructural a llarg termini. A través d’una combinació d’evidència empírica i modelització quantitativa, s’estudien tres contextos econòmics diferenciats però interrelacionats: una economia emergent dependent de matèries primeres, la industrialització a l’Amèrica Llatina i les economies avançades europees en transició demogràfica. El primer capítol estima els multiplicadors fiscals a Bolívia mitjançant un model VAR estructural (SVAR) que incorpora la política monetària no convencional, els canvis institucionals derivats de la nacionalització i la volatilitat dels ingressos energètics. Els resultats mostren que la despesa pública té un impacte positiu i significatiu sobre el PIB en el curt termini, amb efectes més intensos durant episodis de crisi que en fases d’expansió, i quan és finançada amb ingressos del sector petrolier. Aquestes troballes posen de manifest la rellevància de la política fiscal en economies exportadores de recursos naturals i la necessitat de garantir fonts d’ingressos estables per sostenir polítiques contracícliques. El segon capítol examina el paper de les infraestructures de transport en el canvi estructural de quinze països de l’Amèrica Llatina entre 1900 i 2005. Mitjançant la construcció d’un Índex de Transport de nova generació i un model multisectorial d’equilibri general, s’analitzen els efectes de l’expansió ferroviària i viària sobre el comerç i la reassignació sectorial del treball. Els resultats indiquen que les millores en productivitat del transport afavoreixen l’obertura comercial, intensifiquen la integració econòmica i acceleren el pas de la mà d’obra dels sectors primaris cap a la indústria i els serveis. Les anàlisis contrafactuals mostren que l’estancament de la inversió hauria limitat greument la diversificació productiva, ressaltant el paper estratègic de les infraestructures en el desenvolupament regional. El tercer capítol utilitza un model de generacions solapades (OLG) per analitzar com els canvis demogràfics i la desacceleració del creixement de la productivitat han condicionat l’evolució de l’ocupació sectorial a la zona euro entre 1970 i 2020. El model reprodueix la reducció de l’ocupació agrícola i la caiguda dels tipus d’interès reals, i mostra que la combinació de menor fertilitat, augment de l’esperança de vida i alentiment de la productivitat total dels factors explica més d’un terç de la disminució de la participació agrícola. A més, s’evidencia que els paràmetres dels sistemes de pensions —com la ràtio de prestacions o l’edat de jubilació— modulen els incentius a l’estalvi i a l’oferta de treball, afectant el ritme del canvi estructural. En conjunt, aquesta tesi evidencia el paper determinant de les condicions estructurals en la manera com les polítiques econòmiques es transmeten i generen resultats diferenciats segons el context institucional i productiu. Integrant anàlisis fiscals, infraestructurals i demogràfiques, el treball aporta un marc quantitatiu per comprendre les interaccions entre macroeconomia i transformació estructural, i ofereix implicacions per al disseny de polítiques orientades a promoure el creixement, l’estabilitat i el desenvolupament equilibrat.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
TICONA HUANCA, Wilma. Essays on the Dynamics of Macroeconomics, Structural Change and Economic Growth. [consulted: 2 of July of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230002