1, 2, 3...: Performance tèxtil evolutiva...

Abstract

[cat] In between en anglès significa “Entremig”, i fa referència a aquest concepte tan intrínsec de la vida. Si reflexionem, ens adonem que sempre ens trobem entremig del cel i la terra, com també del naixement i la mort... just enmig. Tot va iniciar-se com a resultat d’una idea frustrada que consistia en la realització de mandales tridimensionals. El projecte va esdevenir finalment en un gran teixit fet amb llanes, ganxets, agulles i fils. Un teixit que va anar creixent amb el pas del temps, com també creixen els éssers i les experiències vitals. Es tracta doncs d’una metamorfosis constant del projecte comparable al caminar, avançant a cada pas cap endavant sense parar mai. I és en aquesta mateixa evolució com la performance inicial d’In between canvia i es transforma en la Bittersweet performance o en Into the present. Es passa doncs d’una performance que consisteix en un joc sense gaire missatge i més aviat de caràcter infantil a una observació que promou la reflexió dels espectadors, de caràcter més adult. El teixit es podria dir que simbolitza el viatge vital d’una persona al llarg del temps i de l’espai, un viatge entre el naixement i la mort.

[eng] In between refers to this very intrinsic concept of life. If we think carefully, we realize that we are always in between sky and earth, as well as birth and death... right in the middle. Everything started as a result of a frustrated idea that consisted in the realization of threeimensional mandalas. The project finally became a great fabric made with wool, crochet, needles and threads. A tissue that grew over time, as life and life experiences grow. It is therefore a constant metamorphosis of the project comparable to walking, advancing every step forward without stopping. And it is in this same evolution as the initial performance of In between changes and becomes the Bittersweet performance or Into the present. In that way, a performance that was a game without much message and with a rather childlike character becomes a reflection for the spectators, of a more adult nature. The fabric symbolizes the life journey of a person over time and space, a journey between birth and death.