El rock progressiu a Catalunya (1969-1973). La contracultura a principis dels anys setanta.

Abstract

La voluntat de conèixer en profunditat l‟origen del rock al nostre país és el motor d‟aquest treball. El meu interès per la música i el fet d‟haver-la practicat extensament amb diverses bandes participant d‟una manera activa a l‟escena musical actual em va portar a descobrir, fa pocs anys, un grapat de grups de música de caire mític i de difícil accés que havien sorgit a principis dels anys setanta a Catalunya, focalitzant-se a Barcelona amb la denominació de rock progressiu. Eren un conjunt de bandes que tampoc destacaven per una gran qualitat tècnica i els seus treballs no estaven molt ben gravats, no obstant, sorprenien per la seva gran originalitat i el seu so en una època tant difícil i repressiva com la que vivia Espanya a principis dels anys setanta, un país enclaustrat dintre d‟un règim dictatorial franquista. Recordo amb intensitat la meva sorpresa el moment d‟escoltar per primer cop LP Why? de Màquina!; el fet de no entendre molt bé Música Dispersa però meravellar-me per la seva qualitat experimental en una època tant primerenca, essent conscient que allò havia estat creat el 1969; el redescobriment de Pau Riba amb el seu mític disc Dioptria i partir d‟aquest últim, Toti Soler i el seu grup Om que havien fet els arrengaments del seu primer disc. Finalment, la descoberta de Ia & Batiste i el seu LP bilingüe Un gran dia que em va enamorar i impactar de per vida pel seu so únic i per unes cançons plenes de detalls i de gran varietat que eren acompanyades per unes lletres magnífiques. El meu coneixement sobre aquest moviment musical era limitat fins que vaig decidir fer aquest treball, que m‟ha permès endinsar-me profundament en el moviment i descobrir tots els seus grups a la vegada que entendre les seves influències i el moment cultural en que van viure...