"Falsos positivos" en Colombia 2002-2010. Un Estado constitucional "falseable"
| dc.contributor.advisor | Silveira Gorski, Héctor Claudio | |
| dc.contributor.author | Rojas Bolaños, Omar Eduardo | |
| dc.contributor.other | Universitat de Barcelona. Facultat de Dret | |
| dc.date.accessioned | 2026-03-18T11:37:52Z | |
| dc.date.available | 2026-03-18T11:37:52Z | |
| dc.date.issued | 2025-12-15 | |
| dc.description.abstract | [spa] Durante el gobierno de Álvaro Uribe Vélez (2002–2010), las Fuerzas Armadas de Colombia, con el apoyo de otras instituciones del Estado y la colaboración de organizaciones paramilitares, llevaron a cabo una serie de ejecuciones extrajudiciales conocidas como falsos positivos. Estos crímenes consistieron en el asesinato de civiles inocentes —campesinos, indígenas, afrodescendientes, trabajadores o desempleados— que luego eran presentados como guerrilleros abatidos en combate. Para dar credibilidad a esta narrativa, las víctimas eran disfrazadas con ropa militar y armamento, en una simulación de enfrentamientos que nunca existieron. Lo “positivo” alude a los resultados aparentes en la lucha contra el terrorismo, mientras que lo “falso” se refiere a la manipulación sistemática de la realidad. Este fenómeno respondió a una lógica militar e institucional que priorizaba la obtención de resultados visibles como estrategia para alcanzar legitimidad, tanto interna como internacional. Las cifras de bajas se convirtieron en un indicador de éxito, favoreciendo la difusión de noticias falsas y narrativas distorsionadas que engañaron a la opinión pública. La Comisión de la Verdad advierte que esta práctica fue normalizada por sectores de la sociedad y avalada por miembros de las Fuerzas Armadas, autoridades y líderes políticos, quienes deshumanizaron a las víctimas al catalogarlas como enemigos del Estado. Estos crímenes fueron posibles gracias a un entramado normativo institucional —leyes, decretos, directivas y circulares— que, lejos de limitar la violencia, la facilitó y legalizó. Pero, además, mientras se debatía públicamente sobre la legalidad de las operaciones militares, el gobierno aprovechaba también para realizar procesos de privatización y permitía, a su vez, que instituciones públicas fueran cooptadas por alianzas de personas, élites políticas, paramilitares, narcotraficantes, empresarios y redes mafiosas. Esta tesis analiza los falsos positivos como parte de una campaña sistemática de encubrimiento estatal, enmarcada en el uso del engaño, la presión y el control social. Se estudia su arquitectura institucional, los elementos que la definen y su vinculación con otras problemáticas estructurales del país. Todo ello se aborda desde la perspectiva de un Estado constitucional falseable, en el que las instituciones, principios fundamentales del Estado constitucional, entre ellos el de legalidad, y la verdad, pueden ser manipulados por intereses espurios y con el fin de fin de mantener o conseguir más poder. Esta investigación busca aportar una comprensión profunda de los hechos que envuelven a los falsos positivos, ya consolidados como una de las expresiones más atroces de la violencia y la barbarie que marcan la historia contemporánea de Colombia. | |
| dc.description.abstract | [eng] During Álvaro Uribe Vélez’s presidency (2002–2010), the Colombian Armed Forces, with support from other state institutions and collaboration with paramilitary groups, carried out a series of extrajudicial executions known as false positives. These crimes involved the killing of innocent civilians —peasants, Indigenous people, Afro-Colombians, workers, or unemployed citizens— who were later presented as guerrilla members killed in combat. Victims were dressed in military clothing and armed to simulate clashes that never occurred. The term “positive” referred to supposed victories in the fight against terrorism, while “false” revealed the staged nature of these events. This phenomenon was the result of a military and institutional logic centered on achieving visible results to gain legitimacy both domestically and internationally. Kill counts became performance indicators, encouraging the dissemination of false news and distorted narratives intended to deceive public opinion. As reported by the Truth Commission, these practices became normalized and legitimized by military personnel, authorities, and broad sectors of society, who accepted the dehumanization of the victims. These crimes were enabled through an institutional framework that included laws, decrees, directives, and circulars, which rather than restricting violence, facilitated and legitimized it. While public discourse was distracted by debates over the legality of military operations, the government pursued privatizations and allowed state institutions to be captured by alliances among political elites, paramilitaries, drug traffickers, business interests, and mafia networks. This thesis analyzes the false positives within the context of a systematic state cover-up campaign rooted in deceit, pressure, and control. It examines the architecture of this system, its defining characteristics, and its connections to broader social issues. The work is framed within the concept of a “falsifiable” constitutional state, where legality and truth can be manipulated by those in power. The aim is to contribute to a deeper understanding of these acts, which, like many others, have become part of the brutality and violence embedded in Colombia’s contemporary history. | |
| dc.description.abstract | Durant la presidència d’Álvaro Uribe Vélez (2002–2010), les Forces Armades de Colòmbia, amb el suport d’altres institucions estatals i la col·laboració de grups paramilitars, van dur a terme una sèrie d’execucions extrajudicials conegudes com a falsos positius. Aquests crims consistien en l’assassinat de civils innocents —pagesos, indígenes, afrodescendents, treballadors o persones aturades— que posteriorment eren presentats com a guerrillers morts en combat. Les víctimes eren disfressades amb roba militar i armades per simular enfrontaments inexistents. El terme “positiu” feia referència a suposats èxits en la lluita contra el terrorisme, mentre que “fals” evidenciava el muntatge dels fets. Aquest fenomen respon a una lògica institucional i militar centrada en obtenir resultats visibles com a via per aconseguir legitimitat tant interna com internacional. El nombre de baixes es convertí en un indicador d’eficiència, afavorint la difusió de notícies falses i relats manipulats per enganyar l’opinió pública. Segons la Comissió de la Veritat, aquestes pràctiques es van normalitzar i legitimar entre sectors de les Forces Armades, autoritats i amplis sectors de la societat, que van deshumanitzar les víctimes. Els crims es van veure facilitats per un entramat normatiu compost per lleis, decrets, directives i circulars que, lluny de limitar la violència, la van afavorir i legitimar. Mentre es distreia el debat públic amb discussions sobre la legalitat de les operacions militars, el govern avançava en la privatització d’empreses i permetia la cooptació institucional per aliances entre elits polítiques, paramilitars, narcotraficants, empresaris i màfies. Aquesta tesi analitza els falsos positius com a part d’una campanya d’encobriment estatal, basada en l’engany, la pressió i el control. Es descriuen la seva arquitectura, els elements que la defineixen i la seva connexió amb altres problemàtiques socials. L’estudi s’emmarca en la idea d’un Estat Constitucional “falsejable”, on la legalitat i la veritat poden ser manipulades per qui ostenta el poder. L’objectiu és oferir una comprensió profunda d’uns fets que, com tants d’altres, formen part de la barbàrie i la brutalitat presents en la història recent de Colòmbia. | |
| dc.format.extent | 482 p. | |
| dc.format.mimetype | application/pdf | |
| dc.identifier.tdx | http://hdl.handle.net/10803/697027 | |
| dc.identifier.uri | https://hdl.handle.net/2445/228259 | |
| dc.language.iso | spa | |
| dc.publisher | Universitat de Barcelona | |
| dc.rights | (c) Rojas Bolaños, Omar Eduardo, 2025 | |
| dc.rights.accessRights | info:eu-repo/semantics/openAccess | |
| dc.source | Tesis Doctorals - Facultat - Dret | |
| dc.subject.classification | Forces paramilitars | |
| dc.subject.classification | Homicidi polític | |
| dc.subject.classification | Guerra assimètrica | |
| dc.subject.classification | Colòmbia | |
| dc.subject.classification | Ordre públic | |
| dc.subject.other | Paramilitary forces | |
| dc.subject.other | Political murder | |
| dc.subject.other | Asymmetric warfare | |
| dc.subject.other | Colombia | |
| dc.subject.other | Public order | |
| dc.title | "Falsos positivos" en Colombia 2002-2010. Un Estado constitucional "falseable" | |
| dc.type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis | |
| dc.type | info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
Fitxers
Paquet original
1 - 1 de 1