Nous mecanismes moleculars i noves estratègies terapèutiques per a la conservació de la funció hepàtica en la malaltia crònica del fetge i la lesió hepàtica aguda

Abstract

[cat] a) HIPÒTESIS Hipòtesi 1: En situacions d’estrès oxidatiu elevat en el fetge, la regeneració hepàtica es veu afectada negativament degut a que les espècies reactives d’oxigen regulen molts factors que intervenen en aquest procés. Per tant, les nanopartícules d’òxid de ceri, gràcies a les seves propietats catalítiques, poden millorar la regeneració hepàtica mitjancant la reducció dels nivells d’espècies reactives d’oxigen. Hipòtesi 2: El factor nuclear TCF20 és una diana d’Akt molt conservada a nivell evolutiu i degut a la seva capacitat de regular l’expressió gènica de diversos factors com Sp1 i Ets1 que estan relacionats amb la síntesi del col·lagen, pot tenir diverses funcions mes enllà de les descrites a la bibliografia relacionades amb la neurogènesi, inclosa la regulació de la fibrogènesi i el metabolisme.

b) OBJECTIUS:

En el context de l'etapa avançada de la malaltia hepàtica, hi ha una substitució important d’hepatòcits funcionals per teixit fibròtic que condueixen a la degeneració de la funció i la pèrdua de mecanismes associats a la regeneració i al manteniment de l’homeostasi hepàtica. Per tant, urgeix desenvolupar noves estratègies terapèutiques dirigides a millorar la regeneració hepàtica i la funció hepàtica (Objectiu 1) i obtenir nous coneixements sobre els mecanismes moleculars implicats en la progressió de la malaltia hepàtica (Objectiu 2).