Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/229155
Anàlisi dels nivells de triatge i l'afluència de pacients en els serveis d'urgències hospitalàries dels vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[cat] Introducció: En les últimes dues dècades, el col·lapse en els serveis d'urgències hospitalàries s'ha convertit en un fenomen cada vegada més freqüent a nivell mundial. S'estima que un elevat nombre de visites als serveis d'urgències són inapropiades. Aquesta situació va impulsar la implementació global del triatge, aquestes escales, basades en un sistema de cinc nivells. L'objectiu principal del triatge és prioritzar als pacients segons la seva gravetat, en els primers minuts d'ingrés al servei, per a evitar possibles conseqüències negatives per a la salut del pacient. S'ha demostrat que la precisió en el procés de triatge és essencial per a garantir la seguretat del pacient, evitant tant el infra-triatge com el sobre-triatge de la urgència. Aquest col·lapse també afecta greument als pacients, els qui sovint es veuen obligats a esperar en passadissos o sales d'espera plenes durant hores. Aquesta situació no sols prolonga l'estada hospitalària, sinó que també incrementa els costos sanitaris i redueix la satisfacció dels pacients. A més, els temps d'espera tenen greus conseqüències, ja que incrementa les taxes de morbiditat i mortalitat. Objectius: Descriure l’activitat dels serveis d’urgències hospitalàries i el perfil sociodemogràfic dels pacients segons els diferents nivells de triatge i analitzar el grau de compliment dels temps assistencials amb els estàndards recomanats. Avaluar els nivells sobre-triage i infra-triage dels pacients atesos en els serveis i analitzar l’impacte de la pandèmia SARS-Cov-2 en el fluxe de pacients.
[spa] Introducción: En las últimas dos décadas, el colapso en los servicios de urgencias hospitalarias se ha convertido en un fenómeno cada vez más frecuente a nivel mundial. Se estima que un elevado número de visitas a los servicios de urgencias son inapropiades. Esta situación impulsó la implementación global del triaje, estas escalas, basadas en un sistema de cinco niveles. El objetivo principal del triaje es priorizar a los pacientes según su gravedad, en los primeros minutos de ingreso al servicio, para evitar posibles consecuencias negativas para la salud del paciente. Se ha demostrado que la precisión en el proceso de triaje es esencial para garantizar la seguridad del paciente, evitando tanto el infra-triaje como el sobre-triaje de la urgencia. Este colapso también afecta gravemente a los pacientes, quienes a menudo se ven obligados a esperar en pasillos o salas de espera llenas durante horas. Esta situación no solo prolonga la estancia hospitalaria, sino que también incrementa los costos sanitarios y reduce la satisfacción de los pacientes. Además, los tiempos de espera tienen graves consecuencias, ya que incrementa las tasas de morbilidad y mortalidad. Objetivos: Describir la actividad de los servicios de urgencias hospitalarias y el perfil sociodemográfico de los pacientes según los diferentes niveles de triaje y analizar el grado de cumplimiento de los tiempos asistenciales con los estándares recomendados. Evaluar los niveles sobre-triage y infra-triage de los pacientes atendidos en los servicios y analizar lo impacte de la pandemia SARS-CoV-2 en el flujo de pacientes.
[eng] Introduction: Over the last two decades, hospital emergency department collapse has become an increasingly frequent phenomenon worldwide. It is estimated that a high number of emergency department visits are inappropriate. This situation prompted the global implementation of triage, these scales, based on a five-level system. The main objective of triage is to prioritise patients according to their severity within the first minutes of admission to the ED to avoid possible negative consequences for the patient's health. It has been shown that accuracy in the triage process is essential to ensure patient safety, avoiding both under-triage and over-triage of the emergency. This collapse also severely affects patients, who are often forced to wait in crowded corridors or waiting rooms for hours. This situation not only prolongs hospital stays, but also increases healthcare costs and reduces patient satisfaction. Moreover, waiting times have serious consequences, increasing morbidity and mortality rates. Aims: To describe the activity of hospital emergency departments and the socio-demographic profile of patients according to the different triage levels and to analyse the degree of compliance of care times with the recommended standards. To evaluate the levels of over-triage and under-triage of patients attended in the departments and to analyse the impact of the SARS-CoV-2 pandemic on patient flow.
[spa] Introducción: En las últimas dos décadas, el colapso en los servicios de urgencias hospitalarias se ha convertido en un fenómeno cada vez más frecuente a nivel mundial. Se estima que un elevado número de visitas a los servicios de urgencias son inapropiades. Esta situación impulsó la implementación global del triaje, estas escalas, basadas en un sistema de cinco niveles. El objetivo principal del triaje es priorizar a los pacientes según su gravedad, en los primeros minutos de ingreso al servicio, para evitar posibles consecuencias negativas para la salud del paciente. Se ha demostrado que la precisión en el proceso de triaje es esencial para garantizar la seguridad del paciente, evitando tanto el infra-triaje como el sobre-triaje de la urgencia. Este colapso también afecta gravemente a los pacientes, quienes a menudo se ven obligados a esperar en pasillos o salas de espera llenas durante horas. Esta situación no solo prolonga la estancia hospitalaria, sino que también incrementa los costos sanitarios y reduce la satisfacción de los pacientes. Además, los tiempos de espera tienen graves consecuencias, ya que incrementa las tasas de morbilidad y mortalidad. Objetivos: Describir la actividad de los servicios de urgencias hospitalarias y el perfil sociodemográfico de los pacientes según los diferentes niveles de triaje y analizar el grado de cumplimiento de los tiempos asistenciales con los estándares recomendados. Evaluar los niveles sobre-triage y infra-triage de los pacientes atendidos en los servicios y analizar lo impacte de la pandemia SARS-CoV-2 en el flujo de pacientes.
[eng] Introduction: Over the last two decades, hospital emergency department collapse has become an increasingly frequent phenomenon worldwide. It is estimated that a high number of emergency department visits are inappropriate. This situation prompted the global implementation of triage, these scales, based on a five-level system. The main objective of triage is to prioritise patients according to their severity within the first minutes of admission to the ED to avoid possible negative consequences for the patient's health. It has been shown that accuracy in the triage process is essential to ensure patient safety, avoiding both under-triage and over-triage of the emergency. This collapse also severely affects patients, who are often forced to wait in crowded corridors or waiting rooms for hours. This situation not only prolongs hospital stays, but also increases healthcare costs and reduces patient satisfaction. Moreover, waiting times have serious consequences, increasing morbidity and mortality rates. Aims: To describe the activity of hospital emergency departments and the socio-demographic profile of patients according to the different triage levels and to analyse the degree of compliance of care times with the recommended standards. To evaluate the levels of over-triage and under-triage of patients attended in the departments and to analyse the impact of the SARS-CoV-2 pandemic on patient flow.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
FONT CABRERA, Cristina. Anàlisi dels nivells de triatge i l'afluència de pacients en els serveis d'urgències hospitalàries dels vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut. [consulta: 6 de maig de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/229155]