Tesis Doctorals - Facultat - Infermeria
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/203859
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 34
TesiLa fragilidad como factor de mal pronóstico en ancianos con cáncer de colon no metastásico(Universitat de Barcelona, 2026-02-27) Moreno Carmona, Mª del Rosario; Ferro, Tàrsila; Serra Prat, Mateu; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[spa] Antecedentes: El envejecimiento de la población ha incrementado la prevalencia de cáncer colorrectal (CCR) en mayores de 65 años, población en la que la fragilidad y la sarcopenia son también condiciones clínicas muy prevalentes. La fragilidad, caracterizada por la pérdida de reservas fisiológicas y mayor vulnerabilidad a sufrir efectos adversos para la salud ante agresiones externas, puede revertirse, especialmente en sus fases iniciales, con intervenciones multidimensionales (dieta, ejercicio, buen control de las enfermedades de base, polifarmacia y riesgo social). La sarcopenia, definida por la pérdida de masa, fuerza y/o función muscular, incrementa el riesgo de discapacidad y mortalidad, siendo un componente clave de la fragilidad física. En este contexto, la enfermería de práctica avanzada en oncología desempeña un papel relevante en la valoración del estado funcional, emocional, cognitivo y social del paciente, el establecimiento del plan terapéutico, la detección precoz de complicaciones durante el proceso, la educación y empoderamiento del paciente y la familia, así como en el manejo de toxicidades y la coordinación de cuidados de los ancianos con cáncer evitando el ageismo. Objetivo principal: El objetivo principal de esta tesis doctoral es determinar el efecto de la fragilidad y la sarcopenia en el pronóstico clínico, incluyendo complicaciones postquirúrgicas, toxicidad a la QT, recurrencia y supervivencia, y el consumo de recursos sanitarios en pacientes de 65 años o más con CC no metastásico.- TesiConscienciació sobe la donació i trasplantament d'òrgans i teixits en adolescents(Universitat de Barcelona, 2025-12-02) Comas Carrillo, Meritxell; Raurell Torredà, Marta; Zaragoza García, Ignacio; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[cat] Introducció: Tot i l’existència d’un gran nombre de donants a escala mundial, encara existeixen negatives familiars que limiten la donació efectiva. Els adolescents són un col·lectiu clau per promoure actituds positives cap a la donació i la presa de decisions informades quan siguin adults. Aquests tenen una influència directa en la comunitat, concretament en els familiars i amics. Així doncs, una actitud positiva en aquest àmbit pot portar a una disposició favorable cap a la donació d’òrgans i teixits, no només d’ells mateixos, sinó també com a factor determinant a l’hora d’autoritzar-la en cas de mort d’un familiar. Diferents autors afirmen que les intervencions formatives relacionades amb la donació i trasplantament d’òrgans i teixits a adolescents ajuden a augmentar els seus coneixements i actituds davant d’aquesta. Especialment, aquells programes formatius que fan ús de la tecnologia digital. Actualment, la IA ha transformat la forma d’interactuar amb les tecnologies, en permetre la creació d’entorns intel·ligents i autònoms que s’adapten a les necessitats individuals. Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’un programa formatiu basat amb intel·ligència artificial, dissenyat per infermeres d’unitats de cures intensives, per millorar els coneixements, les actituds i la intenció a donar òrgans i teixits en adolescents de 16 a 18 anys. Metodologia: S’ha dut a terme un estudi mixt amb un disseny quasiexperimental pre-post i una anàlisi qualitativa fenomenològica. Van participar 102 adolescents. Prèviament, es va validar l’enquesta CAT-DO mitjançant la metodologia Delphi. La intervenció desenvolupada incloïa interaccions amb usuaris generats per IA. Es van analitzar els coneixements, actituds, intenció a donar i el discurs. Resultats: Es van observar millores significatives en els coneixements sobre legislació ( d=0.51) i mort cerebral (d = 0.67). L’actitud cap a la donació i la intenció a donar els òrgans propis (d=0.37) o dels familiars (d=0.34) també va millorar després de la intervenció. L’anàlisi qualitativa va evidenciar reflexions sobre l’impacte emocional, la importància d’ajudar als altres i de la presa de decisions compartides amb l’entorn. Conclusió: En conclusió, la formació mitjançant IA és eficaç per millorar el coneixement del concepte de mort cerebral, de la legislació estatal, l’actitud i la disposició cap a la donació en adolescents. No obstant això, és necessari estructurar millor el contingut de la formació, assegurar una bona connectivitat i promoure l’ús ètic de la intel·ligència artificial.
- TesiAnàlisi dels nivells de triatge i l'afluència de pacients en els serveis d'urgències hospitalàries dels vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut(Universitat de Barcelona, 2025-11-19) Font Cabrera, Cristina; Guix Comellas, Eva Maria; Juvé Udina, Eulàlia; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[cat] Introducció: En les últimes dues dècades, el col·lapse en els serveis d'urgències hospitalàries s'ha convertit en un fenomen cada vegada més freqüent a nivell mundial. S'estima que un elevat nombre de visites als serveis d'urgències són inapropiades. Aquesta situació va impulsar la implementació global del triatge, aquestes escales, basades en un sistema de cinc nivells. L'objectiu principal del triatge és prioritzar als pacients segons la seva gravetat, en els primers minuts d'ingrés al servei, per a evitar possibles conseqüències negatives per a la salut del pacient. S'ha demostrat que la precisió en el procés de triatge és essencial per a garantir la seguretat del pacient, evitant tant el infra-triatge com el sobre-triatge de la urgència. Aquest col·lapse també afecta greument als pacients, els qui sovint es veuen obligats a esperar en passadissos o sales d'espera plenes durant hores. Aquesta situació no sols prolonga l'estada hospitalària, sinó que també incrementa els costos sanitaris i redueix la satisfacció dels pacients. A més, els temps d'espera tenen greus conseqüències, ja que incrementa les taxes de morbiditat i mortalitat. Objectius: Descriure l’activitat dels serveis d’urgències hospitalàries i el perfil sociodemogràfic dels pacients segons els diferents nivells de triatge i analitzar el grau de compliment dels temps assistencials amb els estàndards recomanats. Avaluar els nivells sobre-triage i infra-triage dels pacients atesos en els serveis i analitzar l’impacte de la pandèmia SARS-Cov-2 en el fluxe de pacients.
- TesiAtenció Infermera a les Infeccions de Transmissió Sexual a la Catalunya Central: Coneixements, Comportament Sexual i Factors Associats en Persones ateses(Universitat de Barcelona, 2026-01-14) Lao López, Cristina-Eva; Goberna Tricas, Josefina; Garriga Comas, Neus; Universitat de Barcelona. Facultat d'InfermeriaEl Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) i altres Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) continuen representant un repte important per a la salut pública mundial, amb un augment sostingut de casos tant en poblacions tradicionalment considerades de risc com en col·lectius heterosexuals. Aquest increment es vincula a múltiples factors com el desconeixement, l’estigma i els hàbits de risc, així com a la manca de formació del personal sanitari. En aquest context, les Infermeres de Pràctica Avançada (IPA) tenen un paper clau oferint una atenció integral i personalitzada que millora el diagnòstic precoç, redueix l’estigma i facilita l'accés a l'atenció especialitzada. Objectius: Aquesta tesi té com a objectiu general analitzar els factors associats al comportament de risc sexual i el nivell de coneixement sobre les ITS en les persones que acudeixen a una consulta infermera especialitzada en VIH/ITS d’un hospital d’aguts de la Catalunya Central. Com a objectius específics, s´incloen analitzar l’evidència científica existent sobre els factors de risc en homes, classificar-los segons el Model Precede-Proceed, i explorar la influència de variables sociodemogràfiques, clíniques, conductuals, de suport social i d’estigma. També es busca determinar i examinar el nivell de coneixement sobre VIH, ITS, hepatitis, Profilaxi Pre Exposició (PrEP) i Profilaxi Post Post Exposició (PEP) en funció d’aquests factors i segons l’orientació sexual de la població atesa. Metodologia: Es van utilitzar diferents metodologies per respondre a cada un dels objectius: a) Es va realitzar una revisió integradora (RI) mitjançant una cerca bibliogràfica a les bases de dades PubMed, WoS, CINAHL i Cochrane per analitzar l'evidència científica existent sobre els factors associats al comportament de risc sexual en relació amb l' augment d´ITS i classificar-los seguint el Model Precede-Proceed. b) Es va dur a terme un estudi observacional, transversal i unicèntric en un hospital de Catalunya amb una mostra de 259 pacients reclutats consecutivament entre novembre de 2021 i juliol de 2022; mitjançant una enquesta basada en el qüestionari European Men to Men Internet Survey (EMIS) i anàlisi estadística bivariada i multivariada. Resultats / Discussió: En la RI es van identificar 151 articles publicats entre 2015 i 2021, en anglès i castellà. Els factors associats al comportament de risc es van classificar segons les categories del Model Precede-Proceed: Factors predisponents (consum de drogues, alcohol, múltiples parelles sexuals, diagnòstic previ d’ITS, orientació sexual i ús de la PEP); facilitadors (pràctiques sexuals sense protecció i intercanvi de xeringues); reforçadors del canvi de conducta (diagnòstic precoç, ús de la PrEP i intervencions educatives o programes de salut sexual). Aquests factors es van analitzar posteriorment a l´estudi observacional. Es van considerar variables sociodemogràfiques i culturals com l’edat, país d’origen, situació laboral, nivell d’ingressos i estudis. La mitjana d’edat era de 52 anys. El 66% dels participants eren heterosexuals, el 25.5% homosexuals i el 8.5% bisexuals o altres. Els participants homosexuals van mostrar un coneixement més gran sobre VIH (69.7%), mentre que un 93% dels heterosexuals desconeixien què era la PrEP i la PEP. Els factors associats a un menor coneixement preventiu van ser: orientació heterosexual, edat superior als 40 anys, ser dona, nivell educatiu i d’ingressos baix, situació d’atur, consum de substàncies, ús escàs d’internet, poques parelles sexuals, no utilitzar pràctiques de sexe segur i menor integració social. Conclusió: La disminució de la prevalença d’ITS i VIH només serà possible si es coneixen i aborden els factors associats als comportaments de risc. És fonamental que els professionals sanitaris integrin aquesta informació per millorar les intervencions educatives i adaptar-les a les característiques de cada grup poblacional. Cal reforçar l’educació sexual, especialment en poblacions heterosexuals, dones, persones grans i col·lectius bisexuals o altres; desmitificar la transmissió del VIH; fomentar l’ús de la PrEP i la PEP, i reduir l’estigma. Només així es podran dissenyar estratègies educatives inclusives, efectives i contextualitzades que contribueixin a la disminució de les ITS i millorin la salut sexual comunitària.
- TesiImpacte de la infermera oncològica en pacients sotmesos a tractament amb immunoteràpia(Universitat de Barcelona, 2026-02-11) Serra López, Jorgina; Martínez Momblán, Ma. Antonia; Majem Tarruella, Margarita; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[cat] El càncer constitueix, en l’actualitat, una de les principals causes de morbiditat i mortalitat a escala mundial, i representa un repte de salut pública de gran envergadura. Els avenços científics i tecnològics en les darreres dècades han propiciat una transformació profunda en l’abordatge terapèutic de la malaltia, superant el model tradicional basat exclusivament en la quimioteràpia, radioteràpia o cirurgia, i avançant cap a estratègies més específiques i personalitzades. En aquest nou escenari, la immunoteràpia ha esdevingut una de les innovacions més rellevants, ja que actua estimulant el sistema immunitari del pacient per tal que reconegui i destrueixi les cèl·lules tumorals, oferint respostes llargues i millorant significativament la supervivència en diversos tipus de càncer. Tot i el seu gran potencial, aquest tipus de tractament comporta noves complexitats en la pràctica clínica, especialment pel que fa a la gestió de les toxicitats immunomediades, que poden afectar diversos òrgans i sistemes. La seva detecció precoç i el maneig adequat són fonamentals per prevenir complicacions greus i garantir la continuïtat del tractament. En aquest escenari, la infermera té un paper clau en la vigilància clínica, el control de símptomes, l’educació sanitària i el suport emocional al pacient i al seu entorn familiar. També és responsable d’identificar i comunicar de manera precoç qualsevol signe de toxicitat, de reforçar l’adherència al tractament i de promoure hàbits de vida saludables. En aquest context, les infermeres de pràctica avançada (IPA) adquireixen un protagonisme creixent dins dels equips multidisciplinaris. Aquestes professionals, dotades d’un alt nivell de competència clínica, capacitat de presa de decisions complexes i habilitats en lideratge i recerca, contribueixen de manera directa a millorar els resultats de salut. L’evidència científica avala que la seva intervenció redueix significativament els ingressos hospitalaris, les visites a urgències i les interrupcions del tractament, alhora que incrementa la satisfacció dels pacients i la seva qualitat de vida. Tanmateix, la implantació i el reconeixement dels rols d’IPA no són uniformes en l’àmbit estatal ni internacional, ja que depenen de factors institucionals, legislatius i formatius. A Catalunya, malgrat l’existència de figures com les infermeres gestores de casos en oncologia, encara manca un marc competencial clar i un sistema regulador que n’asseguri la consolidació i el desenvolupament professional. La immunoteràpia, com a nou paradigma terapèutic, ha transformat també el model d’atenció infermera. El seguiment proper del pacient, la detecció precoç de reaccions adverses, la coordinació amb altres professionals i l’acompanyament continuat situen la infermera en una posició clau per garantir una atenció integral i segura. El lideratge infermer, especialment des de la pràctica avançada, és essencial per optimitzar els processos assistencials, reforçar la continuïtat de les cures i garantir la màxima qualitat en el tractament oncològic amb immunoteràpia. L’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar el paper de les IPA en l’atenció integral dels pacients oncològics que reben immunoteràpia, amb especial atenció a l’estat nutricional, la reducció de la gravetat d’esdeveniments adversos i l’impacte hospitalari i econòmic. Es pretén descriure la prevalença i el risc de desnutrició en pacients amb tumors sòlids avançats en tractament ambulatori, dissenyar una guia de pràctica clínica per millorar l’atenció infermera en immunoteràpia i valorar l’efectivitat de la intervenció infermera en la disminució de visites a urgències per toxicitats immunomediades. Així mateix, s’analitzaran les variacions en les hospitalitzacions, els costos i els temps de resposta, per evidenciar la contribució de la IPA en la millora de la qualitat assistencial i l’eficiència del sistema de salut.
- TesiAutoestigma en persones amb un Primer Episodi Psicòtic. Avaluació d'una intervenció de salut mental positiva per a reduir l'autoestigma(Universitat de Barcelona, 2026-01-26) Rolduà Ros, Júlia; Moreno Poyato, Antonio Rafael; Usall i Rodié, Judith; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[cat] Introducció: Els primers episodis psicòtics representen les fases inicials dels trastorns psicòtics, altament estigmatitzats, i poden tenir un impacte significatiu en la recuperació i la qualitat de vida de les persones afectades. L’autoestigma és un component clau en aquest procés i està influenciat per diversos factors demogràfics, clínics i psicosocials. Tot i que existeix evidència sobre els beneficis del model de salut mental positiva, hi ha una manca d'investigació sobre la seva aplicació en persones amb un primer episodi psicòtic. Aquesta tesi doctoral pretén explorar les diferències de sexe en l'autoestigma, identificar els factors amb el que es relaciona i adaptar i avaluar l'efectivitat d'una intervenció grupal basada en la salut mental positiva en la disminució de l’autoestigma i la millora de les estratègies d’afrontament en persones amb un primer episodi psicòtic. Objectius: 1. Examinar les diferències de sexe en l’autoestigma en una mostra de persones amb un primer episodi psicòtic. 2. Examinar quines variables demogràfiques, clíniques i psicosocials es relacionen amb l’autoestigma en persones amb un primer episodi psicòtic. 3. Adaptar el programa d’intervenció Mentis Plus a persones amb un primer episodi psicòtic. 4. Validar l’efectivitat del Programa Mentis Plus – Versió Breu en format grupal, en la millora de les estratègies d’afrontament i la reducció de l’autoestigma en persones amb un primer episodi psicòtic.
- TesiAnálisis en Salud Familiar y Resiliencia: Una mirada social de mujeres víctimas de violencia intrafamiliar en condición de vulnerabilidad social de la ciudad de Santa Marta, Colombia(Universitat de Barcelona, 2025-10-03) Brito Jimenez, Ivone Tatiana; Rodríguez Ávila, Núria; Puig Llobet, Montserrat; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[spa] La violencia es una situación social ininteligible que se devela en la sociedad, se caracteriza por la intersección de los factores y situaciones que interactúan, ya sea de manera directa o indirecta. Este fenómeno se origina en diversos escenarios y entornos donde se desenvuelve la vida humana, y se manifiesta de distintas maneras, tanto física, verbal o psicológica, entre otras. La violencia puede expresarse a través de la fuerza o la amenaza de ocasionar traumatismos físicos, daños, negación de la libertad de expresión e inclusive la muerte. Es un problemática que se ha normalizado en la sociedad actual y tiene efectos negativos en personas de diversos grupos etarios. Su naturaleza le otorga una característica social que refleja formas de actuar, expresar, pensar y sentir diferentes, afectando a las personas de forma individual o grupal. En este sentido, la violencia es multifactorial y genera un gran impacto a quienes la experimentan, causando daños de diversa magnitud. En el ámbito familiar, se califica como la aplicación deliberada de la fuerza física hacia una persona que presentan algún grado de consanguinidad. En esta tesis se aborda un análisis sobre las condiciones sociodemográficas, familiares y sociales hacia las mujeres en situaciones de violencia en el hogar y las violencias presentadas en el conflicto armado Colombiano. Se plantea una mirada integral desde la perspectiva sociosanitaria para comprender los factores que perpetúan este fenómeno en una región marcada por altos índices de vulnerabilidad. El estudio comienza con un análisis detallado de las condiciones sociodemográficas de las víctimas, tales como su edad, nivel académico, condición laboral y acceso a servicios de salud, entre otros. Estos aspectos permiten entender las disparidades y desigualdades que enfrentan las mujeres en Santa Marta, que contribuyen a su vulnerabilidad ante la violencia doméstica.
- TesiPercepción de calidad de los cuidados en el ámbito de salud mental penitenciaria desde la perspectiva de la población atendida y profesionales(Universitat de Barcelona, 2025-09-30) Domínguez del Campo, Marta; Roldán Merino, Juan Francisco; Moreno Poyato, Antonio Rafael; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[spa] INTRODUCCIÓN: La calidad de los cuidados en salud mental es un concepto multidimensional, influido por la relación terapéutica, la participación en la planificación del cuidado y la percepción del entorno, cuya manifestación impacta tanto en la recuperación de las personas atendidas como en la satisfacción laboral de los profesionales. En el ámbito penitenciario, su evaluación es fundamental para garantizar una atención efectiva y humanizada. A pesar de la alta prevalencia de problemas de salud mental entre las personas ingresadas en los centros penitenciarios, existen pocas investigaciones que comparen la percepción de calidad de los cuidados entre las personas atendidas y los profesionales de la salud. En este sentido, la familia de instrumentos Quality of Psychiatric Care (QPC) se presenta como la más adecuada, por su validación tanto en profesionales como en usuarios de diferentes ámbitos (comunitario, hospitalario y penitenciario). En España, se han validado instrumentos QPC para ámbitos hospitalarios y comunitarios, pero no existía una adaptación para el ámbito penitenciario. OBJETIVOS: La presente tesis doctoral se estructura en tres estudios independientes cuyos objetivos generales fueron: - Adaptar transculturalmente al castellano y validar psicométricamente el instrumento QPC-FIPS (versiones profesionales). - Adaptar transculturalmente al castellano y validar psicométricamente el instrumento QPC-FIP (versión personas atendidas). - Evaluar la percepción de la calidad del cuidado desde la perspectiva de las personas atendidas y de los profesionales de las unidades de salud mental penitenciarias del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
- TesiAdaptación y validación de escalas de fragilidad en pacientes críticos ingresados en unidades de cuidados intensivos de España(Universitat de Barcelona, 2025-09-26) Arias Rivera, Susana; Raurell Torredà, Marta; González Gil, María Teresa; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[spa] Introducción La fragilidad fı́sica es un concepto desarrollado en los años 80 por los geriatras, que en la primera década de este siglo empezó a aplicarse a los pacientes crı́ticos adultos. Existen gran variedad de escalas para evaluar la fragilidad y no hay consenso sobre cuál es la más apropiada. Dos de las escalas más utilizadas son la Clinical Frailty Scale (CFS) y la escala FRAIL, publicadas en 2007. Objetivos El objetivo principal del componente cuantitativo, fue llevar a cabo la adaptación transcultural y análisis de las propiedades métricas de las escalas FRAIL y CFS al español, en el contexto de los pacientes crı́ticos. El objetivo principal del componente cualitativo fue explorar la percepción que los pacientes frágiles tienen sobre la fragilidad.
- TesiComplejidad de Cuidados, Intensidad de Cuidados y Resultados de Salud en un Servicio de Urgencias(Universitat de Barcelona, 2025-09-26) Urbina Moral, Andrea; Adamuz, Jordi; Romero García, Marta; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[spa] Introducción: Los resultados de salud son considerados elementos relevantes para la evaluación de la calidad de los cuidados. Algunos de los factores relacionados con las enfermeras que influyen en los resultados de salud del paciente incluyen la dotación enfermera. Los Sistemas de Clasificación de Pacientes categorizan a los pacientes en niveles de atención y la cuantificación de estas categorías como una medida del esfuerzo enfermero requerido, y se desarrollaron con el propósito de prever una correcta dotación enfermera. Uno de los aspectos que se sugirió para el desarrollo de nuevos sistemas de clasificación de pacientes, fue incluir indicadores que midiesen la complejidad individual del paciente (Complejidad de Cuidados) y la atención enfermera requerida (Intensidad de Cuidados). En 2010, Juvé-Udina ME., define los Factores Individuales de Complejidad de Cuidados (FICC) como un conjunto de características específicas en cada persona relacionadas con los diferentes ejes determinantes de salud y, posteriormente, crea también el sistema de clasificación de pacientes ATIC (Acute to Intensive Care), que clasifica a los pacientes en 10 niveles de Intensidad de Cuidados a través del diagnóstico enfermero principal. A día de hoy, no existen estudios que confirmen asociaciones entre la Complejidad de Cuidados y la Intensidad de Cuidados con los resultados de salud de los pacientes en los servicios de urgencias. Por ello, analizar si existe esta asociación con resultados de salud permitiría determinar el impacto del uso de estas herramientas en términos de resultados de salud y dotación enfermera segura. Objetivo: Analizar los Factores Individuales de Complejidad de Cuidados y los grupos de Intensidad de Cuidados del sistema de clasificación de pacientes ATIC que se asocian a resultados de salud de pacientes que consultan el Servicio de Urgencias del Hospital Universitario de Bellvitge.
- TesiIdentificación de las competencias de la enfermera experta en cuidados paliativos desde el consenso profesional: hacia un marco competencial enfermero(Universitat de Barcelona, 2025-07-17) Guanter Peris, Lourdes; Pla i Consuegra, Margarida; Solà Pola, Montserrat; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[spa] Las competencias enfermeras en cuidados paliativos (CP) en España carecen de una estrategia de desarrollo formativo y regulación profesional, consensuado y recogido en un mapa competencial. Pocos estudios se han centrado en qué competencias enfermeras son relevantes para los distintos niveles de prestación de CP. Por ello, es importante construir un mapa competencial que emerja de la práctica enfermera experta y del consenso profesional. Se plantea conocer el impacto de la formación avanzada en CP que permita detectar las áreas que favorecen la adquisición, satisfacción y aplicabilidad de las competencias, así como el cambio de comportamiento tras un proceso formativo. Por otra parte, y en la búsqueda de la especificidad de los cuidados enfermeros, se precisa identificar y consensuar las competencias esenciales de su práctica experta, contrastando un grupo de competencias según la concordancia, relevancia y pertenencia a la práctica experta. A su vez, se necesita analizar en profundidad las causas de bajo consenso que inciden en el desarrollo competencial. ■ Objetivo general: Identificar y consensuar las competencias específicas de las enfermeras expertas en CP para construir un marco competencial propio. ■ Objetivos específicos: 1) Conocer el impacto de la formación avanzada multidisciplinaria en CP en relación con la satisfacción, la percepción sobre las expectativas, la aplicabilidad del aprendizaje, la motivación hacia la práctica asistencial y la promoción profesional. 2) Identificar las competencias de las enfermeras expertas en CP según relevancia, concordancia y pertenencia con su práctica de un modelo de competencias. 3) Conocer en profundidad las causas que determinan la baja aceptación de un grupo de competencias de la enfermera experta en CP.
- TesiCaracterístiques dels entorns d'aprenentatge clínic i la seva relació amb els agents o factors que intervenen en el procés d'aprenentatge(Universitat de Barcelona, 2025-11-28) Martí Ejarque, Maria del Mar; Martínez Momblán, Ma. Antonia; Alonso-Fernández, Sergio[cat] Introducció: Els entorns d’aprenentatge clínic són els espais en el context real on els estudiants d’infermeria desenvoluparan les seves competències com a professionals, aplicant els coneixements adquirits a les aules. Objectius: Es van plantejar per les diferents fases de la tesi: 1. Definir les característiques dels entorns d’aprenentatge clínic del grau d’infermeria, 2. Validar una eina d’avaluació dels entorns d’aprenentatge clínic al context català i 3. Conèixer com són els EAC de la universitat de Barcelona des de la perspectiva de tots els agents que participen en el procés d’aprenentatge. Metodologia: La primera fase va ser una revisió integrativa de la literatura seguint el model de Whittemore et al. A continuació, es va realitzar la traducció al català de l’escala CLES+T i es va procedir a fer el seu anàlisi psicomètric, i per últim, es va fer un estudi observacional analitzant, mitjançant l’escala CLES+T la correlació de la satisfacció amb els EAC de la Universitat de Barcelona des de la perspectiva del diferents agents que hi participen, a les unitats d’hospitalització i serveis especials, i a les aules de la facultat. Resultats: De la revisió de la literatura es varen obtenir 44 articles que van permetre definir la gestió i recursos dels entorns, des del macroentorn definit per la cultura de les organitzacions (universitat i hospital) fins al microentorn (la unitat de pràctiques), i cadascun dels seus agents amb les característiques pròpies del seu rol. D’altra banda, es van obtenir resultats vàlids i fiables de la nova versió de l’Escala CLES+T, essent el valor alfa de Chronbach de 0,934 pel total de l’escala. Finalment, en l’estudi de correlació van participar 998 persones, de les quals el 79,5% varen ser estudiants, el 14.2% infermeres, 3,4% supervisores i 2,9% professores associades. La mitjana de puntuació de l’escala global va ser de 145.26 (DS±19.56) per tots els agents. Conclusions: Els EAC són el context on, dins d’una unitat específica, que depèn d’una organització, interactuen els diferents agents que participen del procés d’aprenentatge d’un alumne. Perquè tot el procés resulti positiu, cadascun dels agents i factors ha d’acomplir certes característiques. La versió catalana de l’Escala CLES+T és una eina vàlida i fiable per analitzar els entorns d’aprenentatge clínic d’infermeria en el context català que permet avaluar les seves característiques. Els entorns d’aprenentatge clínic de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona són avaluats de manera positiva per tots els seus agents, existint una relació estadísticament significativa en els resultats obtinguts. El model docent de la universitat de Barcelona està dissenyat per garantir una bona relació i interacció entre tots el agents i els resultats es materialitzen amb la bona valoració que en fan tots ells, però sobre tot, els alumnes.
- TesiValidació i Efectivitat d’un Programa de Teràpia Assistida amb Animals orientat a la promoció de conductes de Salut Mental Positiva en persones amb Trastorn Mental Sever(Universitat de Barcelona, 2025-10-01) Balaguer Sancho, Judith; Puig Llobet, Montserrat; Moreno Arroyo, M. Carmen; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[cat] La Teràpia Assistida amb Animals (TAA) va reportar beneficis per a la població de persones amb malaltia mental. Es tracta d'una intervenció cada vegada més implementada en els serveis de salut mental. A més, el llenguatge infermer estandarditzat, la va definir com a intervenció, dins de la seva àrea competencial. En l'àmbit de la infermeria, es va definir el Model Multifactorial de la Salut Mental Positiva (MMSMP) de Lluch (1999) per a promoure i fomentar el nivell de Salut Mental Positiva (SMP) en les persones. En l'actualitat, la rehabilitació psicosocial és un aspecte prioritari dins dels Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC) de salut mental. Aquests dispositius fonamenten els seus objectius en programes d'activitats basats en el Model de Recuperació, orientat a l’elaboració un projecte de vida en la persona que atenen. Una estratègia prioritària en el Pla d'Acció Integral per a la Salut Mental 2013/2030 és implementar intervencions per a la promoció i prevenció de la Salut Mental de les persones. A partir de la conceptualització del terme TAA es van definir tres àrees bàsiques de coneixement: 1) el MMSMP de Lluch, 2) la Classificació d'Intervenció d'Infermeria NIC: 4320 «Teràpia Assistida amb Animals», i 3) la TAA com a model d'intervenció complementària. A partir d'aquestes es va crear en 2021, un programa de teràpia assistida amb gossos anomenat AcompdogSMP+ per a la promoció de conductes de SMP, en persones amb Trastorn Mental Sever (TMS). Objectius: analitzar la validesa de contingut de les dimensions teòriques que van compondre el programa i posteriorment, avaluar la seva efectivitat quant a la promoció de conductes de SMP, a través de la implementació a la pràctica clínica assistencial
- TesiAtención precoz en el diagnóstico de Infarto Agudo de Miocardio: Impacto de una intervención educativa y organizativa(Universitat de Barcelona, 2025-10-08) Berga Congost, Gemma; Martínez Momblán, Ma. Antonia; Brugaletta, Salvatore; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[spa] El infarto agudo de miocardio con elevación del ST (IAMCEST) es una de las principales causas de morbimortalidad a nivel mundial. La reperfusión precoz mediante angioplastia primaria (ICPp) es el tratamiento de elección, pero los retrasos en su implementación afectan el pronóstico de las personas con infarto agudo de miocardio (IAM). Factores organizativos, sociodemográficos y educativos influyen en estos retrasos, especialmente en subgrupos como mujeres y ancianos. El objetivo de esta tesis es analizar los factores predictores de retraso en los tiempos de diagnóstico y tratamiento del IAMCEST en pacientes activados como código IAM desde urgencias, evaluando el impacto de variables organizativas, sociodemográficas y de formación en enfermeras de triaje. Se incluyen tres estudios que exploran: (1) el efecto de intervenciones organizativas en la reducción del tiempo de tratamiento, (2) la influencia del sexo y la edad en los tiempos de activación de la ICPp y (3) la eficacia del programa EDUCAMI en el diagnóstico y tratamiento precoz del IAMCEST.
- TesiComprenent l’experiència del Sentit de l’Humor en la promoció de la Salut Mental Positiva en la Relació Terapèutica en serveis de Salut Mental d’Aguts(Universitat de Barcelona, 2025-10-28) Piñar Rodríguez, Sergi; Puig Llobet, Montserrat; Rodríguez-Martín, Dolors; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[cat] Aquesta tesi analitza el paper del sentit de l’humor com a eina comunicativa en la relació terapèutica en el context de les unitats d’aguts de salut mental, explorant com pot contribuir a la promoció de la salut mental positiva i al reforçament del vincle entre professionals i persones usuàries. L’estudi sorgeix de la constatació que, malgrat l’interès creixent per la humanització de l’atenció sanitària, l’ús de l’humor en entorns clínics, especialment en situacions d’alta intensitat emocional com les que es donen en aquestes unitats, continua essent un recurs poc explorat i escassament sistematitzat. Des d’una perspectiva centrada en la cura integral, es defensa la necessitat de reconèixer el valor terapèutic de l’humor, més enllà de la seva funció anecdòtica o recreativa. Els objectius generals de la recerca són, d’una banda, comprendre les vivències i percepcions de professionals i persones usuàries en relació amb el sentit de l’humor i la promoció de la salut mental positiva dins la relació terapèutica, i de l’altra, analitzar la correlació entre els resultats obtinguts mitjançant dos instruments validats: el qüestionari multidimensional de sentit de l’humor i el qüestionari de salut mental positiva. Així mateix, es plantegen objectius específics com identificar els factors clau relacionats amb l’humor i el benestar emocional, descriure expectatives i experiències durant l’ingrés hospitalari i reconstruir els significats atribuïts a l’humor com a recurs terapèutic. La metodologia escollida és de tipus mixt, amb un disseny seqüencial explicatiu. En la fase quantitativa inicial, es van administrar els dos instruments esmentats a una mostra de professionals i persones usuàries de diferents unitats d’aguts. En la fase qualitativa posterior, es van realitzar entrevistes semiestructurades i es van recollir microrelats per aprofundir en les vivències subjectives dels participants. Aquesta estratègia metodològica ha permès una triangulació de dades, fonts i instruments, tot seguint criteris de rigor científic com la credibilitat, la transferibilitat, la consistència i la confirmabilitat. En relació amb les persones usuàries, es constata una elevada coherència entre les dades quantitatives i qualitatives. L’humor és reconegut com una eina que afavoreix la salut mental positiva, especialment quan els professionals el fan servir de manera adaptada a les necessitats individuals. Aquesta percepció s’associa amb els factors F1 (Competència o habilitat personal per fe ús de l’humor) i F2 (Humor com a mecanisme de control de la situació) del qüestionari sobre sentit de l’humor i amb els factors F2 (Actitud Prosocial) i F5 (Resolució de problemes) de l’instrument de salut mental positiva, que van obtenir les puntuacions mitjanes més altes. Els ítems més ben valorats reflecteixen la importància atribuïda a l’humor durant l’ingrés hospitalari i la seva contribució al benestar i a la qualitat de les relacions interpersonals. Tot i l’actitud generalment positiva, s’observen diferències significatives segons l’edat en el factor F3 (Valoració social i actituds cap a l’humor) del qüestionari de sentit de l’humor, així com puntuacions més baixes en el factor F3 (autocontrol) del qüestionari de salut mental positiva, percebut durant els primers dies d’ingrés per les persones usuàries. Pel que fa als professionals, els resultats mostren igualment una alineació entre les dues fases. El sentit de l’humor és percebut com una eina comunicativa valuosa per promoure la salut mental positiva, especialment quan s’utilitza de forma reflexiva. En l’anàlisi quantitativa destaquen els factors F2 (Humor com a mecanisme de control de la situació) i F3 (Valoració social i actituds cap a l’humor) del qüestionari d’humor i els factors F1 (Satisfacció personal), F4 (Autonomia) i F6 (Habilitats de relació interpersonal) del de salut mental positiva. A més, es detecta una manca general de formació específica sobre l’ús terapèutic de l’humor, si bé els professionals amb més experiència i estabilitat laboral obtenen millors puntuacions en el factor F2 (Humor com a mecanisme de control de la situació) del qüestionari de sentit de l’humor i en el factor F3 (autocontrol) del de salut mental positiva. La fase qualitativa corrobora aquests resultats, posant en relleu la capacitat d’adaptació i flexibilitat dels professionals més experimentats, especialment en relació amb el factor F5 (resolució de problemes). Les conclusions de l’estudi posen en evidència que l’humor és percebut, tant per professionals com per persones usuàries, com una eina rellevant en la relació terapèutica dins les unitats d’aguts de salut mental, amb potencial per afavorir el benestar emocional i la salut mental positiva, reduir l’ansietat i facilitar la creació de vincles significatius. No obstant això, també s’hi identifiquen limitacions importants, com ara la manca de formació específica i la necessitat d’un ús ajustat al context i al perfil de cada persona. Les dades mostren diferències entre ambdós col·lectius en la manera d’experimentar i utilitzar tant l’humor com els components de la salut mental positiva, amb patrons diferenciats segons els factors analitzats. Finalment, tot i que la correlació entre humor i salut mental positiva no és homogènia, els resultats obtinguts reforcen la importància de desenvolupar estratègies formatives i clíniques adaptades a les característiques de cada grup i situació terapèutica.
- TesiIntervenció eHealth mitjançant la Realitat Virtual Immersiva per a millorar la salut mental durant l’embaràs(Universitat de Barcelona, 2025-07-22) Jimenez Barragan, Marta; Falguera-Puig, Gemma; Del Pino Gutiérrez, Amparo; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[cat] La salut mental perinatal constitueix un àmbit d’interès creixent dins la salut pública, atesa la seva repercussió en el benestar de la dona, el desenvolupament fetal i el vincle maternofilial. Tot i els esforços recents per incorporar el cribratge universal en l’atenció perinatal, una proporció significativa de dones amb simptomatologia ansiosa o depressiva, lleu o moderada, no rep actualment una atenció específica ni accedeix a intervencions adaptades a les seves necessitats. Les intervencions de baixa intensitat, accessibles i no estigmatitzants, emergeixen com una alternativa efectiva per donar resposta a aquesta necessitat. En aquest context, les tecnologies digitals aplicades a la salut (eHealth) i, en particular, la realitat virtual immersiva (RVI), obren noves possibilitats en la promoció del benestar emocional durant l’embaràs. Aquesta tesi doctoral, presentada en format de compendi d’articles, té com a objectiu general avaluar l’eficàcia d’una intervenció eHealth mitjançant RVI per millorar la salut mental de les dones embarassades. Aquesta, s’estructura al voltant de dos objectius principals: (1) analitzar la prevalença i els factors associats a l’ansietat i la depressió durant l’embaràs, i (2) avaluar l’efectivitat de la intervenció mitjançant un assaig clínic aleatoritzat. D’aquesta recerca se’n deriven tres publicacions que recullen els principals resultats i aportacions de l’estudi. El primer article analitza la prevalença i els factors associats a la simptomatologia ansiosa i depressiva en una mostra de 335 dones embarassades ateses en centres d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) a Catalunya. Els resultats mostren que un 53,4% de les participants presenten un cribratge positiu en salut mental des del primer trimestre de gestació. Els factors asso- ciats més significatius són els antecedents d’ansietat o depressió, l’existència de situacions de maltractament i les dificultats de parella. L’estudi subratlla la importància del cribratge precoç per establir itineraris d’atenció persona- litzats i eficients. El segon article descriu el protocol d’un assaig clínic aleatoritzat dissenyat per avaluar l’impacte d’una intervenció basada en RVI, liderada per llevadores a l’atenció primària. La intervenció consisteix en sessions diàries de 14 minuts durant 6 setmanes, amb exercicis de respiració conscient, relaxació muscular i mindfulness guiats mitjançant entorns immersius. L’article defineix els criteris d’inclusió, les variables principals i secundàries, i els instruments de mesura, com ara l’Edinburgh Postnatal Depression Scale (EPDS) i l’State-Trait Anxiety Inventory (STAI). Aquesta proposta innovadora s’ajusta a les recomanacions internacionals sobre intervencions de baixa intensitat per a millorar la salut mental perinatal. El tercer article presenta els resultats de l’assaig clínic aleatoritzat, en què van participar 70 dones embarassades (35 per grup), amb simptomatologia mode- rada detectada durant el primer trimestre. Les participants del grup intervenció van mostrar una reducció estadísticament significativa en els nivells d’ansietat i depressió respecte al grup control (EPDS: disminució mitjana de 11,32 a 7,25; STAI: coeficient -30,47; p<0,001). L’adherència al programa va ser alta (78,8% van completar almenys 30 sessions) i la satisfacció elevada (87% de les participants es van declarar “molt satisfetes”). En conjunt, aquesta tesi aporta evidència científica sobre la viabilitat, acceptabilitat i eficàcia d’una intervenció digital de baixa intensitat per millorar la salut mental durant l’embaràs. La incorporació de la RVI en els serveis d’atenció perinatal pot facilitar l’accés a intervencions de suport emocional, especialment per a dones amb simptomatologia lleu o moderada, i contribuir a reduir l’estigma associat a la salut mental. Els resultats obtinguts obren noves vies d’actuació per a les llevadores i per als serveis de salut reproductiva en l’abordatge integral del benestar emocional durant la gestació.
- TesiEvaluación del pensamiento crítico de las tutoras de práctica clínica del Grado de Enfermería y validación en el ámbito docente del cuestionario N-CT-4 Practice: estudio multicéntrico(Universitat de Barcelona, 2025-06-23) Bonilla Aguilar, Inmaculada; Martínez Momblán, Ma. Antonia; Benito-Aracil, Llúcia; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[spa] INTRODUCCIÓN: En el Grado de Enfermería una de las competencias genéricas es el pensamiento crítico (PC). Es necesario establecer y mejorar estrategias de promoción de PC a todos los agentes que intervienen de manera activa en la docencia dentro de un contexto de práctica clínica. Sin embargo, hay escasa evidencia de cómo las enfermeras docentes podrían promover el PC en el entorno de la práctica clínica y no existen instrumentos estandarizados de evaluación de PC para este fin. El instrumento Nursing Critical Thinking in Practice Questionnaire (N-CT-4 Practice) fue validado para enfermeras asistenciales y podría estar indicado para este estudio. OBJETIVOS: Fase 1. Conceptualizar el estado actual de PC en tutoras académicas e institucionales en el contexto de la práctica clínica. Fase 2. Analizar las características psicométricas del N-CT-4 Practice en las tutoras del entorno docente de septiembre del 2018 a diciembre de 2020. Fase 3. Analizar el nivel de PC y variables correlacionadas de las tutoras académicas e institucionales de los centros de práctica clínica de referencia de la Facultad de Enfermería, de septiembre del 2018 a diciembre de 2020.
- TesiAnálisis del impacto de los cuidados enfermeros en la calidad asistencial y seguridad del paciente según el modelo de Mitchell(Universitat de Barcelona, 2025-04-11) Rodríguez Salamanca, Immaculada; Martínez Momblán, Ma. Antonia; Alonso-Fernández, Sergio; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[spa] ANTECEDENTES: En el ámbito de los cuidados enfermeros, la calidad y la seguridad son aspectos que requieren una evaluación sistemática de los resultados obtenidos, por ello es preciso establecer los indicadores de calidad propios de enfermería. En el ámbito de la salud, se ha aplicado el modelo de evaluación de calidad denominado The Quality of Care de Avedis Donabedian, en el que la autora Pamela Holsclaw Mitchell ha basado el Quality Health Outcomes Model (QHOM), que permitiría realizar una evaluación más sensible y amplia de los diversos elementos implicados en el proceso de atención enfermero. OBJETIVOS: • Identificar las características de los modelos de evaluación de la calidad de la atención de enfermería y los resultados generados en términos de calidad y seguridad del paciente en un entorno hospitalario descritos en la literatura científica de enero del 1995 a abril del 2020. • Analizar el impacto de los dominios de sistema, cliente, intervención y resultados en salud sensibles a la práctica enfermera sobre las características de las enfermeras y calidad percibida por el paciente y el riesgo de aparición de eventos adversos, en la unidad de hospitalización de Barnaclínic en base al modelo de calidad de Mitchell, durante el período de septiembre de 2020 a diciembre de 2021. METODOLOGÍA: En primer lugar, se realizó una búsqueda bibliográfica en la que se incluyeron artículos sobre modelos de evaluación de la calidad publicados en inglés, español y portugués entre 1995 y 2020. La revisión se desarrolló en 5 pasos: identificación del problema, búsqueda de literatura, agrupando la información de los estudios, analizar e integrar los resultados de los estudios, e interpretar la evidencia y presentar los resultados. Cada paso fue realizado por dos revisores independientes. Posteriormente, se llevó a cabo un estudio transversal observacional descriptivo, en el que los datos cuantitativos se recogieron en una unidad de hospitalización quirúrgica privada de un hospital universitario de tercer nivel en España, en el que se incluyeron enfermeras y pacientes, desde septiembre de 2020 hasta diciembre de 2021.
- TesiMejorando la intervención enfermera con la familia del paciente crítico: una aproximación cualitativa, participativa y de saberes en acción(Universitat de Barcelona, 2025-02-20) Cueva Ariza, Laura de la; Delgado-Hito, Pilar; Lluch Canut, Ma. Teresa; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[spa] INTRODUCCIÓN. El ingreso de un ser querido en la Unidad de Cuidados Intensivos es una experiencia casi siempre descrita como traumática para la familia y que puede ocasionar efectos nocivos en la salud familiar y del propio paciente. Desde hace décadas se han publicado gran cantidad de estudios sobre las necesidades de los familiares y su cuidado, sin embargo, no existe una aplicación generalizada y sistematizada de las recomendaciones científicas sobre el cuidado centrado en la familia. Modificar la práctica clínica en entornos complejos como las Unidades de Cuidados Intensivos y, especialmente, en relación con el cuidado a los familiares, es difícil, no habiendo funcionado efectivamente los modelos de cambio gestores más populares y siendo un problema descrito internacionalmente. Las características de la Investigación-Acción Participativa configuran esta metodología como medio para lograr el cambio requerido. OBJETIVO. Comprender el proceso de cambio dirigido a implementar la evidencia relacionada con los cuidados que se ofrecen a los familiares del paciente en situación crítica, en las Unidades de Cuidados Intensivos polivalentes del Hospital Universitario de Bellvitge.
- TesiImpacto de los cuidados enfermeros colaborativos en el proceso de recuperación, de relación terapéutica y de salud mental positiva de usuarios de hospitales de día de salud mental: un estudio de métodos mixtos(Universitat de Barcelona, 2024-12-03) Ventosa Ruiz, Ana; Moreno Poyato, Antonio Rafael; Puig Llobet, Montserrat; Universitat de Barcelona. Facultat d'Infermeria[spa] INTRODUCCIÓN: Las directrices de las líneas de políticas internacionales de salud mental están centradas en el modelo de recuperación y en la autonomía de las personas con problemas de salud mental. Uno de los aspectos primordiales de este modelo es la participación en salud, presentado como un derecho fundamental del usuario. Existe un acuerdo general de que la colaboración es representativa del cambio del paradigma hacia sistemas de atención centrados en la persona. Bajo este enfoque, el uso de un modelo de atención colaborativa en los cuidados parecer reunir excelentes condiciones. OBJETIVO: Este estudio profundiza, por una parte, en el proceso de cambio producido en el proceso de recuperación en usuarios de hospitales de día de salud mental que recibieron la intervención de cuidados colaborativos enfermeros y, por otro lado, evaluar el impacto de la intervención de cuidados colaborativos en cuanto a los cambios producidos en el estado del proceso de recuperación, en el nivel de salud mental positiva y en la calidad de la relación terapéutica con la enfermera.