Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/229058
Complejidad de Cuidados, Intensidad de Cuidados y Resultados de Salud en un Servicio de Urgencias
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Introducción: Los resultados de salud son considerados elementos relevantes para la evaluación de la calidad de los cuidados. Algunos de los factores relacionados con las enfermeras que influyen en los resultados de salud del paciente incluyen la dotación enfermera. Los Sistemas de Clasificación de Pacientes categorizan a los pacientes en niveles de atención y la cuantificación de estas categorías como una medida del esfuerzo enfermero requerido, y se desarrollaron con el propósito de prever una correcta dotación enfermera. Uno de los aspectos que se sugirió para el desarrollo de nuevos sistemas de clasificación de pacientes, fue incluir indicadores que midiesen la complejidad individual del paciente (Complejidad de Cuidados) y la atención enfermera requerida (Intensidad de Cuidados). En 2010, Juvé-Udina ME., define los Factores Individuales de Complejidad de Cuidados (FICC) como un conjunto de características específicas en cada persona relacionadas con los diferentes ejes determinantes de salud y, posteriormente, crea también el sistema de clasificación de pacientes ATIC (Acute to Intensive Care), que clasifica a los pacientes en 10 niveles de Intensidad de Cuidados a través del diagnóstico enfermero principal. A día de hoy, no existen estudios que confirmen asociaciones entre la Complejidad de Cuidados y la Intensidad de Cuidados con los resultados de salud de los pacientes en los servicios de urgencias. Por ello, analizar si existe esta asociación con resultados de salud permitiría determinar el impacto del uso de estas herramientas en términos de resultados de salud y dotación enfermera segura. Objetivo: Analizar los Factores Individuales de Complejidad de Cuidados y los grupos de Intensidad de Cuidados del sistema de clasificación de pacientes ATIC que se asocian a resultados de salud de pacientes que consultan el Servicio de Urgencias del Hospital Universitario de Bellvitge.
[cat] Introducció: Els resultats de salut són considerats elements rellevants per a l' avaluació de la qualitat de les cures. Alguns dels factors relacionats amb les infermeres que influeixen en els resultats de salut del pacient inclouen la dotació infermera. Els Sistemes de Classificació de Pacients categoritzen els pacients en nivells d' atenció i la quantificació d' aquestes categories com una mesura de l' esforç infermer requerit, i es van desenvolupar amb el propòsit de preveure una correcta dotació infermera. Un dels aspectes que es va suggerir per al desenvolupament de nous sistemes de classificació de pacients, va ser incloure indicadors que avaluessin la complexitat individual del pacient (Complexitat de Cures) i l'atenció infermera requerida (Intensitat de Cures). El 2010, Juvé-Udina ME., defineix els Factors Individuals de Complexitat de Cures (FICC) com un conjunt de característiques específiques en cada persona relacionades amb els diferents eixos determinants de salut i, posteriorment, crea també el sistema de classificació de pacients ATIC (Acute to Intensive Care), que classifica els pacients en 10 nivells d'Intensitat de Cures a través del diagnòstic infermer principal. A dia d'avui, no hi ha estudis que confirmin associacions entre la Complexitat de Cures i la Intensitat de Cures amb els resultats de salut dels pacients en els serveis d'urgències. Per això, analitzar si existeix aquesta associació permetria determinar l'impacte de l'ús d'aquestes eines en termes de resultats de salut i dotació infermera segura. Objectiu: Analitzar els Factors Individuals de Complexitat de Cures i els grups d'Intensitat de Cures del sistema de classificació de pacients ATIC que s' associen a resultats de salut de pacients que consulten el Servei d' Urgències de l' Hospital Universitari de Bellvitge. Metodologia: Es va desenvolupar un estudi en el qual es van diferenciar 2 fases. La Fase 1 va estar centrada en l'estudi de la Complexitat de Cures. Els resultats d' aquesta fase es van publicar en els Articles 1, 2 i 3. Els articles 1 i 2 van tenir un disseny observacional, descriptiu, transversal correlacional. A l' article 3, es va dur a terme un estudi observacional, analític de cohorts. La Fase 2 va estar centrada en l' estudi de la Intensitat de Cures, i els resultats d' aquesta fase es van publicar a l' article 4, mitjançant un disseny observacional, analític de cohorts. Tota la investigació es va dur a terme al servei d'urgències de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), un hospital públic i universitari situat a la província de Barcelona. Les variables principals de l'estudi van ser, com variables, els Factors Individuals de Complexitat de Cures i els grups d'Intensitat de Cures (segons el sistema de classificació de pacients ATIC); i com a variables resultat, la reconsulta als 30 dies, la fallada de catèter venós perifèric i les diferents destinacions d'alta (alta a domicili, hospitalització, trasllat a unitats de cures intensives, defunció i abandonament o alta voluntària). Es van incloure també, com variables secundàries, característiques clíniques i sociodemogràfiques dels pacients com l'edat, el sexe, el nivell de triatge o l'estada al servei d'urgències. Les dades van ser extretes de la història clínica electrònica. Es va dur a terme una anàlisi descriptiva, una anàlisi bivariant en la qual es van informar els resultats de les anàlisis com a raons de probabilitat i intervals de confiança del 95% i, en els estudis de cohort, una anàlisi de regressió logística multivariable multinomial. Es va utilitzar el programa estadístic SPSS versió 25.0 i el programari estadístic R, versió 4.3.0 per a Windows. Resultats: L'article 1 va mostrar que el 82,4% dels pacients (n=12.811) va presentar algun factor de complexitat de cures i l'11,9% (n=1.088) dels pacients donats d'alta a domicili van reconsultar al servei d'urgències. La presència de major nombre de factors de complexitat de cures es va associar a la reconsulta als 30 dies (OR:1,26; IC 95%: 1,11-1,43; p<0,05). L'article 2, va mostrar que la prevalença de fallada de catèter va ser del 0,9% (n=316) i els Factors Individuals de Complexitat de Cures que s'hi van associar van ser: incontinència, inestabilitat hemodinàmica, infecció transmissible, fragilitat vascular, ansietat i temor, trastorns d'adaptació, trastorns del nivell de consciència, falta de suport del cuidador i agitació. A més, es va identificar que els pacients amb un major nombre de factors de complexitat, van experimentar amb més freqüència complicacions en el catèter. L'article 3, va incloure un total de 35,383 pacients, dels quals, el 60,8% van ser donats d 'alta a domicili, el 34,1% van ser hospitalitzats, el 2,6% van ser traslladats a la unitat de cures intensives, el 2,1% se'n van anar sense ser atesos i el 0,4% van morir. La presència d'algun Factor Individual de Complexitat de Cures va ser un factor de risc de defunció (OR: 13,49; IC 95% 4,99 - 36,46), trasllat a la unitat de cures intensives (OR:1,26; IC95%:1,08 - 1,47) i hospitalització (OR: 1,62; IC95% 1,53 – 1,71). Finalment, l'article 4 va mostrar que els pacients van pertànyer als següents grups d'intensitat de cures segons el sistema de classificació de pacients ATIC: 11,6% en Aguts (corresponent a una ràtio infermera-pacient 1:8,); 26,4% en Intensificació (Ràtio EP 1:6); 46,5% en Intermedis (Ràtio EP 1:4); 14,8% en Preintensius (Ratio EP 1:3); i 0,7% Intensius (Ratio EP 1:2). Els pacients en grups de major intensitat de cures (Preinttensius/Intensius) van mostrar una major incidència de pitjors destinacions d'alta (hospitalització, trasllat a la Unitat de Cures Intensives i defunció). Conclusions: La prevalença de Factors Individuals de Complexitat de Cures en el Servei d'Urgències va ser alta, sent els més prevalents l'extrem d'edat, el dolor no controlat, l'ansietat i el temor, els trastorns del nivell de consciència, la incontinència i inestabilitat hemodinàmica. La presència d'un major nombre de Factors Individuals de Complexitat de Cures va augmentar la probabilitat de tots els resultats de salut desfavorables. Es van confirmar les associacions entre diferents factors de complexitat individual i la reconsulta als 30 dies, la fallada de catèter venós perifèric i les diferents destinacions d'alta. Pel que fa a la Intensitat de Cures, la seva categorització a partir del sistema de classificació de pacients ATIC va ser: 11,6% a Aguts (corresponent a una ràtio infermera-pacient 1:8,); 26,4% en Intensificació (1:6); 46,5% en Intermedis (1:4); 14,8% en Preintensius (1:3); i 0,7% Intensius (1:2). Es van confirmar també les associacions entre els grups d'Intensitat de Cures i les diferents destinacions d'alta del pacient des del servei d'urgències.
[cat] Introducció: Els resultats de salut són considerats elements rellevants per a l' avaluació de la qualitat de les cures. Alguns dels factors relacionats amb les infermeres que influeixen en els resultats de salut del pacient inclouen la dotació infermera. Els Sistemes de Classificació de Pacients categoritzen els pacients en nivells d' atenció i la quantificació d' aquestes categories com una mesura de l' esforç infermer requerit, i es van desenvolupar amb el propòsit de preveure una correcta dotació infermera. Un dels aspectes que es va suggerir per al desenvolupament de nous sistemes de classificació de pacients, va ser incloure indicadors que avaluessin la complexitat individual del pacient (Complexitat de Cures) i l'atenció infermera requerida (Intensitat de Cures). El 2010, Juvé-Udina ME., defineix els Factors Individuals de Complexitat de Cures (FICC) com un conjunt de característiques específiques en cada persona relacionades amb els diferents eixos determinants de salut i, posteriorment, crea també el sistema de classificació de pacients ATIC (Acute to Intensive Care), que classifica els pacients en 10 nivells d'Intensitat de Cures a través del diagnòstic infermer principal. A dia d'avui, no hi ha estudis que confirmin associacions entre la Complexitat de Cures i la Intensitat de Cures amb els resultats de salut dels pacients en els serveis d'urgències. Per això, analitzar si existeix aquesta associació permetria determinar l'impacte de l'ús d'aquestes eines en termes de resultats de salut i dotació infermera segura. Objectiu: Analitzar els Factors Individuals de Complexitat de Cures i els grups d'Intensitat de Cures del sistema de classificació de pacients ATIC que s' associen a resultats de salut de pacients que consulten el Servei d' Urgències de l' Hospital Universitari de Bellvitge. Metodologia: Es va desenvolupar un estudi en el qual es van diferenciar 2 fases. La Fase 1 va estar centrada en l'estudi de la Complexitat de Cures. Els resultats d' aquesta fase es van publicar en els Articles 1, 2 i 3. Els articles 1 i 2 van tenir un disseny observacional, descriptiu, transversal correlacional. A l' article 3, es va dur a terme un estudi observacional, analític de cohorts. La Fase 2 va estar centrada en l' estudi de la Intensitat de Cures, i els resultats d' aquesta fase es van publicar a l' article 4, mitjançant un disseny observacional, analític de cohorts. Tota la investigació es va dur a terme al servei d'urgències de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), un hospital públic i universitari situat a la província de Barcelona. Les variables principals de l'estudi van ser, com variables, els Factors Individuals de Complexitat de Cures i els grups d'Intensitat de Cures (segons el sistema de classificació de pacients ATIC); i com a variables resultat, la reconsulta als 30 dies, la fallada de catèter venós perifèric i les diferents destinacions d'alta (alta a domicili, hospitalització, trasllat a unitats de cures intensives, defunció i abandonament o alta voluntària). Es van incloure també, com variables secundàries, característiques clíniques i sociodemogràfiques dels pacients com l'edat, el sexe, el nivell de triatge o l'estada al servei d'urgències. Les dades van ser extretes de la història clínica electrònica. Es va dur a terme una anàlisi descriptiva, una anàlisi bivariant en la qual es van informar els resultats de les anàlisis com a raons de probabilitat i intervals de confiança del 95% i, en els estudis de cohort, una anàlisi de regressió logística multivariable multinomial. Es va utilitzar el programa estadístic SPSS versió 25.0 i el programari estadístic R, versió 4.3.0 per a Windows. Resultats: L'article 1 va mostrar que el 82,4% dels pacients (n=12.811) va presentar algun factor de complexitat de cures i l'11,9% (n=1.088) dels pacients donats d'alta a domicili van reconsultar al servei d'urgències. La presència de major nombre de factors de complexitat de cures es va associar a la reconsulta als 30 dies (OR:1,26; IC 95%: 1,11-1,43; p<0,05). L'article 2, va mostrar que la prevalença de fallada de catèter va ser del 0,9% (n=316) i els Factors Individuals de Complexitat de Cures que s'hi van associar van ser: incontinència, inestabilitat hemodinàmica, infecció transmissible, fragilitat vascular, ansietat i temor, trastorns d'adaptació, trastorns del nivell de consciència, falta de suport del cuidador i agitació. A més, es va identificar que els pacients amb un major nombre de factors de complexitat, van experimentar amb més freqüència complicacions en el catèter. L'article 3, va incloure un total de 35,383 pacients, dels quals, el 60,8% van ser donats d 'alta a domicili, el 34,1% van ser hospitalitzats, el 2,6% van ser traslladats a la unitat de cures intensives, el 2,1% se'n van anar sense ser atesos i el 0,4% van morir. La presència d'algun Factor Individual de Complexitat de Cures va ser un factor de risc de defunció (OR: 13,49; IC 95% 4,99 - 36,46), trasllat a la unitat de cures intensives (OR:1,26; IC95%:1,08 - 1,47) i hospitalització (OR: 1,62; IC95% 1,53 – 1,71). Finalment, l'article 4 va mostrar que els pacients van pertànyer als següents grups d'intensitat de cures segons el sistema de classificació de pacients ATIC: 11,6% en Aguts (corresponent a una ràtio infermera-pacient 1:8,); 26,4% en Intensificació (Ràtio EP 1:6); 46,5% en Intermedis (Ràtio EP 1:4); 14,8% en Preintensius (Ratio EP 1:3); i 0,7% Intensius (Ratio EP 1:2). Els pacients en grups de major intensitat de cures (Preinttensius/Intensius) van mostrar una major incidència de pitjors destinacions d'alta (hospitalització, trasllat a la Unitat de Cures Intensives i defunció). Conclusions: La prevalença de Factors Individuals de Complexitat de Cures en el Servei d'Urgències va ser alta, sent els més prevalents l'extrem d'edat, el dolor no controlat, l'ansietat i el temor, els trastorns del nivell de consciència, la incontinència i inestabilitat hemodinàmica. La presència d'un major nombre de Factors Individuals de Complexitat de Cures va augmentar la probabilitat de tots els resultats de salut desfavorables. Es van confirmar les associacions entre diferents factors de complexitat individual i la reconsulta als 30 dies, la fallada de catèter venós perifèric i les diferents destinacions d'alta. Pel que fa a la Intensitat de Cures, la seva categorització a partir del sistema de classificació de pacients ATIC va ser: 11,6% a Aguts (corresponent a una ràtio infermera-pacient 1:8,); 26,4% en Intensificació (1:6); 46,5% en Intermedis (1:4); 14,8% en Preintensius (1:3); i 0,7% Intensius (1:2). Es van confirmar també les associacions entre els grups d'Intensitat de Cures i les diferents destinacions d'alta del pacient des del servei d'urgències.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
URBINA MORAL, Andrea. Complejidad de Cuidados, Intensidad de Cuidados y Resultados de Salud en un Servicio de Urgencias. [consulta: 6 de maig de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/229058]