Competencias Emprendedoras No Cognitivas en Estudiantes de Educación Superior: Propuesta de un Método de Evaluación

Abstract

[spa] Las competencias emprendedoras no cognitivas, desarrolladas a través de la educación en emprendimiento, son consideradas cada vez más relevantes ya que preparan a los estudiantes para enfrentar entornos cambiantes en diversos ámbitos (e.g., académico, laboral) y crear valor. Sin embargo, ha sido difícil llegar a un consenso sobre la definición de estas competencias, en consecuencia, evaluarlas y determinar el efecto de la educación en emprendimiento sobre el desarrollo de ellas. Es por esto que, la presente tesis doctoral tiene por objetivo elaborar un método que permita evaluar el efecto de cursar un programa y experiencias personales previas de emprendimiento en el desarrollo de las competencias emprendedoras no cognitivas en estudiantes de educación superior en España y Chile. Lo anterior, basado en un modelo de competencias, con un instrumento que responda a las necesidades metodológicas y adecuado al contexto en el cual se desarrollan, a través de comportamientos observados sistemáticamente de manera indirecta, y considerando experiencias previas. Para ello, el método propuesto para el trabajo de tesis se enmarca en un enfoque específico de mixed methods vía connecting. A partir de un Diccionario de las Principales Competencias Emprendedoras No Cognitivas (Diccionario PCENC), resultado de una revisión sistemática utilizando directrices PRISMA y validada a través de metodología Delphi con una muestra total de 24 expertos de España y Chile, se elaboró un instrumento de observación indirecta ad hoc compuesto por 6 dimensiones con categorías (conductas focales) y 9 dimensiones o competencias emprendedoras no cognitivas con 24 subdimensiones o subcompetencias, 34 ítems con categorías (conductas condicionadas), subdivididas en 4 niveles de desarrollo e identificados a través de 136 indicadores de comportamiento. Una vez registrado el audio de 67 entrevistas individuales semiestructuradas en profundidad a 39 participantes de 4 programas evaluados, se trabajó con su contenido desde el planteamiento de la metodología observacional indirecta, utilizando el instrumento de observación indirecta elaborado ad hoc y siguiendo el proceso que implica la investigación científica. Se realizaron un total de 1597 análisis de coordenadas polares utilizando el programa HOISAN, en donde a pesar de que se observan una serie de efectos entre las conductas en las distintas etapas de evaluación, únicamente han sido seleccionados aquellos resultados que poseen un efecto muy significativo en términos estadísticos (p < .01), i.e., con un vector de longitud igual o superior a 2,58, observados en al menos la mitad de los programas evaluados. Los resultados permiten observar que los programas de emprendimiento tienen efecto sobre el desarrollo de estas competencias, sin embargo, varían de acuerdo al programa, etapa de evaluación y contexto de los participantes. El trabajo de tesis doctoral permitirá contribuir con la generación de evidencia científica sobre el impacto del desarrollo de competencias emprendedoras no cognitivas en educación superior, aspecto relevante para que se lleven a cabo acciones pertinentes de formación y desarrollo de estas competencias. Como principales limitaciones del estudio destacan la dificultad para definir las competencias emprendedoras no cognitivas, y la interpretación de resultados solo con relación estadísticamente muy significativa debido a la gran cantidad de resultados obtenidos. Como línea de investigación futura metodológica, se sugiere interpretar aquellos resultados con un nivel de significación de .05 (i.e., > 1,96, con efecto estadísticamente significativo), y aquellos no significativos, profundizar en los resultados obtenidos en cada uno de los programas y en el análisis cualitativo de la información, además de la elaboración de un manual del instrumento observacional. Como principales líneas teóricas de investigación futura, se sugiere desarrollar estudios que fomenten el desarrollo de competencias emprendedoras no cognitivas en diferentes contextos (e.g., según áreas de formación, instituciones gubernamentales, organizaciones no gubernamentales, comunidades y familias) y determinar el efecto de estas competencias sobre indicadores de empleabilidad y desempeño laboral.

[eng] Non-cognitive entrepreneurial competences, developed through entrepreneurship education, are increasingly considered relevant as they prepare students to cope with changing environments in various domains (e.g., academic, labour) and create value. However, it has been difficult to reach a consensus on the definition of these competences, consequently, to assess them and to determine the effect of entrepreneurship education on the development of these competences. For this reason, the present doctoral thesis aims to develop a method to evaluate the effect of a programme and previous personal experiences of entrepreneurship on the development of non-cognitive entrepreneurial competences in higher education students in Spain and Chile. This is based on a competences model, with an instrument that responds to methodological needs and is appropriate to the context in which they develop, through behaviors observed systematically in an indirect way, and considering previous experiences. For this, the method proposed for the thesis work is framed in a specific approach of mixed methods via connecting. Based on a Dictionary of the Main Non-Cognitive Entrepreneurial Competences (PCENC Dictionary), the result of a systematic review using PRISMA guidelines and validated through Delphi methodology with a total sample of 24 experts from Spain and Chile, an ad hoc indirect observation instrument was developed consisting of 6 dimensions with categories (focal behaviors) and 9 dimensions or non-cognitive entrepreneurial competences with 24 sub-dimensions, 34 items with categories (conditioned behaviors), sub-divided into 4 levels of development and identified through 136 behavioral indicators. Once the audio of 67 individual semi structured in depth interviews to 39 participants from 4 evaluated programmes had been recorded, worked with their content from the indirect observational methodology approach, using the indirect observation instrument developed ad hoc and following the process involved in scientific research. A total of 1597 polar coordinate analyses have been performed with the HOISAN programme, in which, although several effects are observed between behaviors in the different evaluation phases, only those results with a statistically highly significant effect (p < .01), i.e. with a vector length equal to or greater than 2,58, observed in at least half of the evaluated programmes, have been selected. The results show that entrepreneurship programmes have an effect on the development of these competences, however, they vary according to the programme, the evaluation stage and the context of the participants. The doctoral thesis work will contribute to the generation of scientific evidence on the impact of the development of non-cognitive entrepreneurial competences in higher education, a relevant aspect to carry out relevant actions for the training and develop-ment of these competences. The main limitations of the study include the difficulty in defin-ing non-cognitive entrepreneurial competences and the interpretation of results only with a highly statistically significant relationship as a consequence to the large number of results ob-tained. As a line of future methodological research, it is suggested to interpret those results with a significance level of .05 (i.e. > 1,96, with statistically significant effect), and those not significant, to deepen the results obtained in each of the programmes and the qualitative anal-ysis of the information, as well as the elaboration of a manual of the observational instru-ment. As main lines of future theoretical research, it is suggested to develop studies that fos-ter the development of non-cognitive entrepreneurial competences in different contexts (e.g. according to training areas, governmental institutions, non-governmental organizations, com-munities, and families) and to determine the effect of these competences on employability and job performance indicators.

[cat] Les competències emprenedores no cognitives, desenvolupades a través de l'educació en emprenedoria, són considerades cada vegada més rellevants ja que preparen els estudiants per enfrontar entorns canviants en diversos àmbits (e.g., acadèmic, laboral) i crear valor. Tanmateix, ha estat difícil arribar a un consens sobre la definició d'aquestes competències, en conseqüència, avaluar-les i determinar l'efecte de l'educació en emprenedoria sobre el desenvolupament d' elles. És per això que, aquesta tesi doctoral té per objectiu elaborar un mètode que permeti avaluar l' efecte de cursar un programa i experiències personals prèvies d' emprenedoria en el desenvolupament de les competències emprenedores no cognitives en estudiants d' educació superior a Espanya i Xile. L'anterior, basat en un model de competències, amb un instrument que respongui a les necessitats metodològiques i adequat al context en el qual es desenvolupen, a través de comportaments observats sistemàticament de manera indirecta, i considerant experiències prèvies. Per a això, el mètode proposat per al treball de tesi s'emmarca en un enfocament específic de mixed methods via connecting. A partir d'un Diccionari de les Principals Competències Emprenedores No Cognitives (Diccionari PCENC), resultat d'una revisió sistemàtica utilitzant directrius PRISMA i validada a través de metodologia Delphi amb una mostra total de 24 experts d'Espanya i Xile, es va elaborar un instrument d'observació indirecta ad hoc compost per 6 dimensions amb categories (conductes focals) i 9 dimensions o competències emprenedores no cognitives amb 24 subdimensions o subcompetències, 34 ítems amb categories (conductes condicionades), subdividides en 4 nivells de desenvolupament i identificats a través de 136 indicadors de comportament. Una vegada registrat l'àudio de 67 entrevistes individuals semiestructurades en profunditat a 39 participants de 4 programes avaluats, es va treballar amb el seu contingut des del plantejament de la metodologia observacional indirecta, utilitzant l'instrument d'observació indirecta elaborat ad hoc i seguint el procés que implica la investigació científica. Es van realitzar un total de 1597 anàlisis de coordenades polars utilitzant el programa HOISAN, on tot i que s'observen una sèrie d'efectes entre les conductes en les diferents etapes d'avaluació, únicament han estat seleccionats aquells resultats que posseeixen un efecte molt significatiu en termes estadístics (p < .01), i.e., amb un vector de longitud igual o superior a 2,58, observats en almenys la meitat dels programes avaluats. Els resultats permeten observar que els programes de emprenedoria tenen efecte sobre el desenvolupament d' aquestes competències, però, varien d' acord amb el programa, etapa d' avaluació i context dels participants. El treball de tesi doctoral permetrà contribuir amb la generació d' evidència científica sobre l' impacte del desenvolupament de competències emprenedores no cognitives en educació superior, aspecte rellevant perquè es duguin a terme accions pertinents de formació i desenvolupament d' aquestes competències. Com a principals limitacions de l' estudi destaquen la dificultat per definir les competències emprenedores no cognitives, i la interpretació de resultats només amb relació estadísticament molt significativa a causa de la gran quantitat de resultats obtinguts. Com a línia de recerca futura metodològica, se suggereix interpretar aquells resultats amb un nivell de significació de .05 (i.e., > 1,96, amb efecte estadísticament significatiu), i aquells no significatius, aprofundir en els resultats obtinguts en cadascun dels programes i en l'anàlisi qualitativa de la informació, a més de l'elaboració d'un manual de l'instrument observacional. Com a principals línies teòriques de recerca futura, se suggereix desenvolupar estudis que fomentin el desenvolupament de competències emprenedores no cognitives en diferents contextos (e.g., segons àrees de formació, institucions governamentals, organitzacions no governamentals, comunitats i famílies) i determinar l'efecte d'aquestes competències sobre indicadors d'ocupabilitat i acompliment laboral.