Comportament de les immissions contaminats a la ciutat de Barcelona durant l’Estat d’Alarma amb motiu de la COVID-19

Abstract

Aquest treball estudia el comportament de les immissions de contaminants a Barcelona durant l’Estat d’Alarma amb motiu de la COVID-19. En aquest període que ja forma part de la història de tots i totes, s’han arribat a aturar les activitats econòmiques i industrials i també s’ha reduït al mínim la mobilitat. El nostre objectiu és saber si aquests fets han transcendit en la contaminació de l’aire a la nostra ciutat. Per saber-ho, hem analitzat les immissions de set contaminants a quatre estacions de mesurament durant un període de temps. Les estacions han estat, la de l‘Eixample, la de Gràcia -Sant Gervasi, la de Parc Vall d’Hebron i la de Palau Reial. Aquestes són les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que més contaminants mesuren a la ciutat. En concret hem analitzat les immissions d’òxid de carboni (CO), diòxid de sofre (SO2), òxid de nitrogen (NO), òxids de nitrògens (NOX), diòxid de nitrogen (NO2), partícules en suspensió (PM10) i ozó (O3). El treball s’ha basat en la comparació de les immissions del període gener-juny de l’any 2020, amb el mateix període del 2019. Hem posat major èmfasi i ens hem centrat més en comparar les setmanes de l’Estat d’Alarma amb motiu de la COVID-19 amb les setmanes equivalents de l’any anterior. Per altra banda, en aquest treball no hem tingut en compte només el comportament de les immissions. Hem fet també una descripció de l’entorn ambiental tenint en compte les situacions atmosfèriques trobades. Per això hem treballat amb les dades meteorològiques que es donaven en aquells moments i que podien influir en les immissions dels contaminants. Hem treballat monitorant la precipitació diària, la pressió atmosfèrica mínima i la velocitat mitjana del vent. En termes generals hem comprovat que durant l’Estat d’Alarma amb motiu de la COVID-19 les immissions han tingut una reducció, que depenent de la setmana analitzada, del contaminant i de l’estació, han sigut molt marcades i importants, tot i que també hi han hagut altres comportaments més moderats, i hem vist alguna situació concreta d’algun contaminant específic que no ha seguit aquestes tendències.