Treballs Finals de Grau (TFG) - Geografia

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/49667

Treballs Finals del Grau de Geografia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 81

La presó Model de Barcelona. La transformació d’un patrimoni incòmode
(2024) Maeso Lopes, Marta; Benach, Núria; Font-Casaseca, Núria
[cat] La presó Model de Barcelona és en l’actualitat un espai amb un projecte de transformació urbana en curs en el qual s’aposta tant per la creació d’equipaments i espais verds per a la ciutadania com per la preservació del patrimoni i la memòria històrica. El recorregut fins a arribar a la formulació de propostes no ha estat fàcil, atesa la dificultat que presenta la gestió d'uns espais concebuts per exercir la repressió i que inexorablement porten adherides connotacions negatives vinculades a una memòria històrica tràgica. A aquests espais de difícil gestió i amb una gran càrrega històrica i cultural se'ls coneix precisament com “patrimoni incòmode”. El tancament definitiu del centre penitenciari de la Model es va produir l’any 2017. D’aleshores ençà, l’Ajuntament encetà un procés de reflexió obert a la ciutadania per decidir el nou futur de la presó, fomentant així la gestió democràtica del patrimoni. Amb l'aprovació del projecte Model, Batega!, les reivindicacions ciutadanes que durant dècades n'havien demanat el tancament i l’aprofitament de l’espai per a usos veïnals finalment van ser escoltades i tingudes en compte.
Anàlisi del Servei Local de Teleassistència a Olesa de Montserrat
(2024) Roselló Boada, Eva; Ferreira de Carvalho, Rui Filipe
[cat] L’evident envelliment de la població com a resultat de l’augment de l’esperança de vida fa obvia la necessitat de trobar noves opcions per a poder tenir cura dels nostres grans en el seu entorn habitual. D’aquesta realitat sorgeix el Servei de Teleassistència i d’una vivència personal la idea sobre la que basar aquest Treball Final de Grau. Sota el títol “Anàlisi del Servei de Teleassistència a Olesa de Montserrat” es vol donar a conèixer què és el Servei de Teleassistència, el seu funcionament a Olesa de Montserrat, així com establir i analitzar el perfil i la ubicació dels usuaris d’aquest servei en aquest municipi. Tot i que el treball es centrarà principalment en el funcionament a nivell local, serà també imprescindible presentar una contextualització socioeconòmica a nivell de la província de Barcelona i de la comarca del Baix Llobregat per a poder constatar quina és la situació actual i quina ha estat l’evolució del servei i dels diferents usuaris a tots nivells. Es farà també un breu anàlisi del temps de resposta del servei en cas d’emergència. Mapes, taules, gràfics i piràmides de població ens ajudaran a donar forma a les dades a las que s’ha tingut accés per a poder analitzar-les i entendre de forma gràfica i entenedora l’evolució des de que va començar a funcionar aquest servei. La Diputació de Barcelona i el Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat han estat les fonts principals de dades. El tractament de totes aquestes dades ens porta a evidenciar una progressiva demanda d’aquest servei any rere any com a resultat de l’increment de persones a la franja de població de 80 anys i més com a resultat de l’envelliment de la població.
Impactes de les plataformes digitals a Barcelona
(2024) Gutiérrez Palomar, Daniel; Frago, Lluís
[cat] El treball pretén realitzar un anàlisi teórico-pràctic sobre les noves formes de treball i els canvis que estem experimentant durant l’etapa del capitalisme digital. El treball realitzarà un anàlisi d’uns models de negoci de les plataformes digitals i la gig economy i els seus impactes des d’una escala més global fins a una escala més local a través de casos pràctics de la ciutat de Barcelona. Durant els diferents apartats del treball analitzarem el model de les noves plataformes digitals que operen a través del que anomenem economia de plataformes i gig economy. Després d’analitzar el model, com funciona i de quines empreses es tracten, analitzarem els impactes que aquestes noves realitats estan provocant, l’impacte social, l’impacte polític, la batalla cultural i l’impacte urbà. Amb els diferents exemples plantejats durant el transcurs del treball es mostraran un seguit de processos i realitats que semblen invisibles per una gran part de la societat. Aquest treball mostrarà i permetrà reflexionar sobre un model empresarial que ha vingut per quedar-se i del que es disposa molt poca informació. A partir de les diferents fonts d’anàlisis i treball de camp realitzat veurem quins son els efectes i les implicacions presents i futures que aquesta nova realitat està creant.
Què està passant a les platges del Maresme?. Anàlisi de la regressió de la línia de costa del baix Maresme mitjançant imatges satèl·lit
(2024) Durà Lahoz, Cristina; Úbeda, Xavier
[cat] L'erosió de les platges a la costa catalana és una problemàtica que requereix una anàlisi multidisciplinària. Per dur a terme aquesta investigació, és necessari realitzar un estudi exhaustiu de les causes, els efectes i les conseqüències que formen part d'aquesta problemàtica. En aquest estudi, es posa de manifest la necessitat d'abordar la situació des d'una perspectiva sostenible, equilibrant el creixement econòmic, el benestar social i la cura del medi ambient. Aquesta perspectiva, lamentablement, manca en altres estudis duts a terme sobre aquesta zona costanera. L'elecció d'aquest territori es basa en la seva proximitat i singularitat, amb nombrosos pobles amb ports que juguen un paper clau en la dinàmica del litoral. A més, la costa del Maresme és un espai natural protegit que cal preservar. Cal destacar la complexitat del sistema litoral i la necessitat d'analitzar el funcionament d'aquestes dinàmiques per tal de proposar noves solucions. La pèrdua de la línia litoral en els darrers anys s'analitza a través d'imatges satèl·lits per permetre una comparació visual i quantitativa de l'evolució. També s'analitzen les possibles causes d'aquesta pèrdua de sediments i les seves conseqüències. La pregunta científica principal d'aquesta proposta d'investigació és comprendre amb exactitud "Què està succeint a les platges del Maresme actualment?" per tal de poder respondre a la qüestió "Què podem fer per solucionar-ho d'una manera sostenible?". Amb l'objectiu de comprendre l'estat actual de la qüestió, és important suggerir una anàlisi dels estats anteriors a la situació actual.
El fenomen del barraquisme al Pla del Besòs (MontcadaiReixac): passat, present i futur
(2023) Guerrero Benjumea, Arnau; Santasusagna i Riu, Albert
[cat] El barraquisme és una problemàtica que ha estat visible al llarg de la història, on grups de persones es veien forçats a residir en habitatges construïts per ells mateixos sense les necessitats bàsiques per motius de pobresa. En aquest treball s'analitzarà un cas de barraquisme actual situat a Montcada i Reixac, així com els processos de les administracions per tractar la situació i plantejar una solució a l'estat residencial dels habitants. Es busca presentar un cas de barraquisme a l'època actual, observant l'evolució de l'àrea i com i quan aquesta va arribar a albergar barraques. Així com els processos i plans que s'estan realitzant actualment i que portaran a possibles futurs en la transformació de l'àrea.
El solar del Palau de Belles Arts de Barcelona: transformacions històriques i projectes urbanístics de futur
(2022) Pastor Jiménez, Mónica; Nadal, Francesc, 1958-
[cat] A tocar del parc de la Ciutadella, trobem un solar que temps enrere va acollir el monumental Palau de Belles Arts i, més recentment, els Jutjats Municipals de Primera Instància. En una ciutat tan dinàmica com Barcelona, a vegades és necessari recordar el passat per entendre el present. Part de la nostra identitat, així com la del solar s’entén pel patrimoni urbà, ja que d’alguna manera representa la nostra cultura i la transmet. És a través d’aquest fet que volem descobrir el potencial urbanístic del solar i la història que amaguen els seus aproximadament 5.000 m2. En aquest sentit, l’estudi geogràfic que proposem a partir de l’anàlisi cartogràfica i bibliogràfica s’interessa, per una part, en les transformacions històriques i, per l’altre, en els reptes urbanístics de futur, dins un marc temporal de tres segles. En l’actualitat, aquest solar desocupat resta a l’espera d’un nou ús urbà, com altres arreu de la ciutat, però és això el que motiva a descobrir la seva evolució des del segle XVIII fins avui dia. Ens aproparem a la seva història i amb ella també a la de la ciutat. En cada moment històric atendrem a un paisatge històric urbà determinat, sovint relacionat amb les necessitats de la societat urbana de l’època, on una visió integradora de l’entorn serà essencial. Mirar més enllà del solar ens ajudarà a entendre els canvis que l’han afectat, moltes vegades per decisions que no venien del context més proper, sinó que els factors externs eren els principals responsables de la seva evolució. La incertesa, entorn el solar no ens permet saber quin serà el proper paisatge, però tenim clar que gaudirà d’un espai històric i valuós.
La relació entre els fenòmens meteorològics i la xarxa hidrogràfica a les Capçaleres del Ter i del Freser
(2022) Roca Camps, Martí; Úbeda, Xavier
[cat] Aquest treball té com a principal objectiu fer un seguiment de la temporada meteorològica a les capçaleres del Ter i del Freser per així poder veure la relació dels fenòmens meteorològics amb la xarxa hídrica de la zona. Les Capçaleres del Ter i del Freser es caracteritzen per ser una zona d’alta muntanya, amb pics que van des dels 2.500 als 2.900 m i, com a tota zona d’alta muntanya, té una extensa xarxa hidrogràfica, en la qual destaquen els rius Freser i Ter. Els dos rius neixen molt a prop, a una distància de menys d’un km, però els separa el Coll de la Marrana. Així doncs, a la zona d’estudi hi ha dues conques fluvials principals. El treball presenta tres parts importants. La primera part és la relacionada amb la recopilació d’informació de l’àrea d’estudi, a través de bibliografia, per tal de poder fer una caracterització i descripció de la zona a tots nivells. La segona part va enfocada al treball de camp, en què es fa el seguiment meteorològic, el mostreig d’aigües a 6 punts de mostreig i el càlcul del cabal a 5 punts de mostreig. I la tercera part, tot i que va relacionada amb el treball de camp, és la part on s’exploten totes les dades obtingudes al camp, però també dades obtingudes a través d’altres sectors, com dades meteorològiques d’estacions automàtiques o d’observadors, imatges satèl·lit, bases de dades històriques... aquesta explotació de dades ens permet fer una exhaustiva anàlisi i seguiment de les variables a estudiar. Els resultats obtinguts ens fan veure com els rius i torrents varien en funció dels fenòmens meteorològics en el període estudiat, tenint el període més cabalós el mes de març a causa d’abundants precipitacions. Així doncs, es confirma el règim nival i nivopluvial de la xarxa hidrogràfica. El desglaç també ha quedat reflectit, tot i que degut a l’absència de precipitacions durant l’hivern meteorològic les crescudes no han estat molt destacables. Així doncs, l’anàlisi dels fenòmens meteorològics a les capçaleres dels rius d’alta muntanya ens serveixen com a indicador de com serà el cabal dels rius que tenen naixement en aquella zona, i aquest fet ens pot ajudar a planificar de forma òptima, sostenible i coherent un recurs tan important com és l’aigua.
Hacia una definición de las fronteras urbanas: Una exploración geográfica del eje del Besòs en el Área Metropolitana de Barcelona
(2022) Lencina Jiménez, Jonathan; Benach, Núria
[esp] A partir del estudio de diferentes fronteras urbanas en el eje del Besòs intentaremos hacer una aproximación a los tipos de frontera más determinantes para la realidad de estos barrios y sus habitantes. Para ello, previamente deberemos identificar y definir los diferentes tipos de frontera que encontramos en la ciudad y construir una metodología para analizar cada uno de ellos. Después de haber delimitado y caracterizado brevemente el eje del Besòs, pasaremos a analizar algunas fronteras de cada uno de los tipos: físicas, socioeconómicas y mentales. Veremos cómo las fronteras físicas, como el río o las grandes vías de comunicación, adquieren un poder simbólico por su relación con las fronteras de la estigmatización o de la renovación urbana y cómo todos estas se articulan para perpetuar la condición de estigmatización de determinadas áreas o para conseguir beneficios económicos mediante un proceso de “regeneración urbana”. Con el estudio de las frontera mentales veremos como el resto de fronteras sirven para articular nuestro mapa mental y son capaces de generar determinadas estrategias o pautas de comportamiento tanto en vecinos como en foráneos. Así, conseguiremos tener una visión general del eje del Besòs y los procesos que intervienen y han intervenido en el desarrollo de estos barrios, generando unas condiciones de aprovechamiento de estos entornos por parte de los poderes económicos. Pero, sobre todo, intentaremos entender mejor cómo estos propician la articulación de un entorno en el que los residentes reciben de forma sistemática menos recursos y cuyo espacio va siendo marginado y rodeado por diferentes elementos que dificultan su día a día.
Cap a una apicultura urbana sostenible
(2022) Llorens Nachón, Martí; Rodríguez Carreras, Roser
L’apicultura és una pràctica que es troba estretament relacionada amb el territori i que necessitaria ser abordada des d’una òptica espacial. Arran de l’augment de la preocupació social per la reducció del nombre d’abelles i altres pol·linitzadors, diferents disciplines han abordat la qüestió des dels seus respectius camps d’estudi, però hi ha un buit en recerca, sobretot més de conjunt entre la matriu biofísica i antròpica. El meu interès inicial per les abelles sorgeix des de fa temps vinculat al poble rural de Morella on vaig passar part de la meva infantesa. És un poble d’apicultors on, actualment, només queda una persona que s’hi dedica. Es tracta, doncs, d’una motivació personal per entendre la complexitat social d’aquests insectes i la seva vinculació amb l’home i el territori. Al llarg de l’estudi acadèmic durant el grau universitari, ha sorgit encara més l’interès per aprofundir en aquesta temàtica. La geografia com a ciència multidisciplinària, doncs, és capaç d’abordar-la de manera privilegiada a través de l’estudi de l’espai, òptica la qual es considera que manca l’estudi de l’apicultura. De fet, en tant que les abelles es troben en una constant interacció amb tots els elements del paisatge al seu abast, la geografia esdevé una eina fonamental per al seu estudi, del seu ecosistema, la seva gestió i la relació amb l’home. Recentment, les noves publicacions i l’ús de la tecnologia brinden importants avenços, tot plegat ha motivat la redacció d’aquest treball. Em centraré en l’activitat apícola que es desenvolupa en l’àmbit metropolità.
Anàlisi geogràfic de dos municipis fronterers: el cas de la Jonquera, a Catalunya i Le Perthus, a França
(2022) Corrales Bayarri, Laia; Rodríguez Carreras, Roser
[cat ]A la frontera francoespanyola s'hi localitzen els municipis fronterers de la Jonquera, a Catalunya, i Le Perthus, a França. Amb el pas dels anys cada municipi s'ha anat desenvolupant socioeconòmicament cada un amb les seves característiques pròpies. La meva hipòtesi principal es que ho han fet tenint en compte la presència de la frontera. Segons els resultats finals, la frontera es un agent que ha exercit influència a l’hora de planificar el territori dels dos municipis. La frontera, creada amb el Tractat dels Pirineus de 1659, estableix una divisió estatal, però no territorial, ja que les relacions entre les dues bandes són contínues i de totes les tipologies com de caràcter social, comercial o bé educatiu. És per això que aquesta recerca té la intenció d'analitzar geogràficament les dues localitats per entendre i analitzar tots els agents que han intervingut en el desenvolupament dels dos municipis i quin paper hi juga la frontera i la seva zona d'influència.Així doncs, es tracta d'un treball de recerca basat en l’anàlisi del territori fent servir metodologia quantitativa i qualitativa com les entrevistes, el qüestionari i la recerca bibliogràfica per adquirir la informació necessària i així entendre el territori fronterer.
La participació ciutadana a la secció de meteorologia de TV3: anàlisi i geolocalització del contingut multimèdia
(2022) Vallbona Ylla-Català, Jordi; Moreno García, María del Carmen
[cat] Aquest treball de final de grau es centra en la ciència i la participació ciutadana en el cas de la meteorologia a Catalunya. En concret es fa una anàlisi del contingut multimèdia (fotografies i vídeos) que pengen els ciutadans i aficionats a la secció de meteorologia de TV3. L’objectiu principal és analitzar i geolocalitzar tot aquest contingut. El treball consta d’una primera part on s’explica què és la ciència ciutadana, tot posanthi exemples ja sigui d’astronomia, de biodiversitat o de meteorologia. Així també com una recopilació de les formes de divulgar la meteorologia al llarg de la història per part dels mitjans de comunicació i el lligam amb la participació ciutadana. Després trobem l’apartat d’anàlisi, on s´analitza el tipus de contingut multimèdia aportat. S’estudia detalladament els dies i/o situacions meteorològiques en què s’aporta més contingut, així com els que menys. Per altra part, es fa una geolocalització de tot aquest contingut multimèdia. Finalment es torna a analitzar totes aquestes dades excloent-hi les dels usuaris que en pengen més. Tot aquest anàlisi ens permet arribar a confirmar certes hipòtesis i a desmentir-ne d’altres. D’entre les quals destacaria el major nombre de participacions a la meitat est de Catalunya respecte la meitat oest.
Estructura urbana i dinàmica socioeconòmica en l'entorn de les estacions d'esquí alpí del Pirineu de Lleida
(2022) Sanmartí Bertran, Jordi; Santasusagna i Riu, Albert
[cat] El present treball té per objectiu analitzar l'estructura urbana dels nuclis propers a les estacions d'esquí del Pirineu de Lleida, per tal de caracteritzar-los i conèixer l'origen i evolució constitutiva d'aquests. Tanmateix, identificar els processos socioeconòmics que es produeixen en aquests entorns, complementaris a l'estructura urbana existent i als models econòmics que s'hi desenvolupen. En aquest sentit, la recerca també fa una anàlisi dels impactes del turisme en aquests territoris, i brinda proposicions de cara al futur, a partir de les conclusions proporcionades pel mateix treball.
Reconfigurant els transports comarcals: proposta de Pla Director de Mobilitat Sostenible d’Osona
(2022) Garcia López, Genís; Santasusagna i Riu, Albert
[spa] El sector dels transports és un dels actors clau en el funcionament de la societat global contemporània. Permet la mobilització de persones i mercaderies arreu del planeta, però al mateix temps és responsable de gran part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En moltes de les grans ciutats europees, com Barcelona, la mobilitat està experimentant un canvi, i els mitjans de transport sostenibles, com la bicicleta, el patinet elèctric o el transport públic col·lectiu estan guanyant terreny. Aquesta transició, però, encara no s’ha materialitzat a regions perifèriques, com és el cas d’Osona, on el vehicle motoritzat privat segueix sent el clar dominador de la mobilitat quotidiana. Així doncs, és necessari “exportar” aquest nou model de mobilitat fora de l’àrea d’influència immediata de les grans conurbacions. El present estudi pretén ser una proposta primerenca d’un possible PDMS (Pla Director de Mobilitat Sostenible) a la comarca d’Osona, enfocat especialment en el transport de passatgers. Mitjançant la metodologia d’anàlisi-diagnosi-prognosi utilitzada en altres plans territorials i sectorials, en primer lloc s’analitzen els components de la mobilitat osonenca, posteriorment s’extreuen una sèrie de conclusions i finalment s’acaben plantejant propostes de transformació i millora a les diverses modalitats de transport. Tot i que la situació actual dista de ser la ideal, Osona -i en especial la plana de Vic- es configura com un territori propici per aplicar polítiques de mobilitat sostenible, donades les seves característiques de comarca-ciutat.
Anàlisi espacial de l’accidentabilitat a la xarxa de carreteres interurbanes de Catalunya
(2022) Boada Solés, Arnau; Carneros Escudero, Antoni
[cat] L’accidentabilitat és un dels problemes que més preocupen a l’hora de gestionar la mobilitat i la xarxa de carreteres d’un territori. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 3.500 persones moren i 137.000 són víctimes diàriament a causa d’accidents de trànsit a tot el món, per això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) té com a objectiu, reduir-la al màxim possible. Aquest Treball Final de Grau té com a objectiu analitzar la sinistralitat a la xarxa viària interurbana de Catalunya. La vessant més pràctica de l’estudi consisteix en una anàlisi estadística i espacial de les dades d’accidents greus i mortals enregistrades pel Servei Català de Trànsit. Per obtenir els resultats s’han utilitzat dues metodologies. En primer lloc, una anàlisi dels accidents segons la seva localització i per un període de temps d’un any, per determinar els Punts Negres (PN). I, en segon lloc, una anàlisi dels accidents segons la seva localització i tenint en compte diversos períodes de temps, a més del volum de trànsit de cada segment de la xarxa viària interurbana. L’anàlisi espacial i la cartografia obtingudes mostren l’existència d’un total de 59 Punts Negres a les carreteres catalanes entre els anys 2010 i 2018, i una sèrie de localitzacions arreu del territori que han tingut durant el mateix període de temps una probabilitat d’accident molt més alta que a la resta del territori.
Els canvis en els usos agrícoles i pecuaris des del segle XVIII fins a l’actualitat a tres municipis del Baix Llobregat
(2022) García Visús, Álex; Ferreira de Carvalho, Rui Filipe
[cat] Aquest treball analitza els canvis d’usos agrícoles i ramaders a tres municipis del Baix Llobregat. L’estudi permet observar en detall les dinàmiques socioeconòmiques que determinen les variacions en els usos agrícoles i pecuaris al llarg del temps. Aquest es-tudi s’ha basat en fonts fiscals dels diferents moments d’estudi, tant estadístiques com cartogràfiques, que han permès conèixer els usos agrícoles i pecuàries passats, i a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica s’han pogut reinterpretar aquestes fonts. Els resultats obtinguts ens permeten observar al segle XVIII l’auge de la comercialitza-ció vitivinícola, al segle XIX i XX l’extensió dels conreus de regadiu gràcies als canals de reg i l’extensió dels fruiters, tant de regadiu com de secà, però també l’arribada de les plagues americanes de la vinya. També al segle XX es produeix la modernització i tec-nificació del sector agrícola i la crisi del model tradicional d’agricultura, amb l’abandonament de les àrees més marginals i la fi del mosaic agroforestal. L’estudi per-met veure una gran reducció de l’espai agrícola des de la segona meitat del segle XIX i un increment molt fort de les àrees urbanes i forestals des de la segona meitat del segle XX. Si a l’àrea d’estudi l’agricultura ocupava el 57,5 % a la dècada de 1850, a l’actualitat només representa el 7,4 %.
Medicanes: A Review
(2022) Martí Domingo, Albert; Úbeda, Xavier
[eng] Al mar Mediterrani, s’han observat alguns petits ciclons, que tenen característiques visuals i termodinàmiques similars a les de ciclons tropicals. Aquests ciclons s’anomenen medicans, de l’anglès Mediterranean hurricanes. La investigació en la literatura científica sobre aquests sistemes demostra que aquest és un tema encara incipient, i hi ha molts interrogants en algunes de les seves qüestions bàsiques. De forma general, aquests ciclons es formen a partir de ciclons mediterranis d’origen extratropical, que s’encongeixen i perden la seva estructura frontal al centre del sistema. Són capaços de generar danys a les costes afectades, principalment en forma d’inundacions, o bé per acció de l’onatge i el temporal marítim, o bé per acció de les pluges torrencials que poden causar. De mitjana, se’n formen entre un i dos cada any, afectant principalment les sub-conques de la mar Jònica I el Mediterrani occidental, mentre la part oriental no sol tenir medicans. Aquestes tempestes són difícils de predir per part de models meteorològics, per la seva petita escala i per la manca de coneixement que hi ha al seu voltant. Escenaris futurs, basats en el canvi climàtic antropogènic, preveuen menys medicans, però de major intensitat, de cara a finals del segle XXI.
La cara oculta de la ciutat sostenible: renovació de l'espai públic en el cas de la Superilla de Sant Antoni
(2022) González Margallo, Adrián; Frago, Lluís
[cat] Les superilles de Barcelona suposen un important projecte de renovació urbà destinat a reduir el paper dels cotxes a la ciutat, creant al mateix temps nous espais de convivència per els vianants. La modificació de l’espai públic genera alhora una reducció de la contaminació, oferint així una ciutat més saludable i sostenible. De totes maneres, existeixen impactes no planificats que provoquen un augment dels preus del lloguer o canvis en el teixit comercial dels barris. En aquest treball, es proposa una anàlisi del cas de la superilla de Sant Antoni, duent a terme un anàlisi de discurs i entrevistes amb diferents actors del barri, per a identificar els impactes que existeixen en aquesta actuació concreta.
La implementació del projecte 22@ al barri del Poblenou: anàlisi d’una transformació urbana amb llums i ombres
(2021) Costa Ribes, Judit; Santasusagna i Riu, Albert
[cat] El Poblenou és un dels barris de Barcelona que més canvis ha patit durant les darreres dècades. Es caracteritza per ser un espai que s’ha anat adaptant amb el temps a les necessitats dels ciutadans que hi resideixen. En els seus orígens estava format per indústries, destacat com un dels indrets amb més activitat de l’Estat espanyol durant els últims dos segles, a resultes de la seva connexió amb la línia ferroviària del Maresme. Actualment, es segueixen mantenint molts dels habitatges que hi havia però la majoria d’edificis d’ús industrial han estat enderrocats, i només hi romanen alguns que han estat rehabilitats per destinar-los al servei del veïnat. És per això que l’objecte d’estudi del treball es centra en les 200 hectàrees de sòl, anomenades Districte 22@, que ja han estat transformades per establir-hi les activitats i centres de coneixement. La pregunta principal de la present investigació és analitzar com s’ha dut a terme aquesta transformació urbana, que ha vist reconvertir una de les zones industrials preeminents de Barcelona ja fa més de dues dècades en el centre neuràlgic del coneixement i de noves iniciatives (dites emprenedores). Tot i així, hi ha una clara polarització de les idees del veïnat, fet que ocasiona un conflicte viu amb les institucions polítiques.
Análisis de la temperatura estival de Barcelona en los últimos cien años
(2021) Gris Gil, Sergio; Moreno García, María del Carmen
[spa] En un contexto de calentamiento global, Barcelona es una de las ciudades mediterráneas con mayor población y, por tanto, una de las áreas de estudio más interesantes para poder comprobar el posible aumento de la temperatura en la cuenca mediterránea. En el presente Trabajo se emplean datos de las temperaturas medias estivales (calculadas con las temperaturas medias mensuales de los meses de junio, julio y agosto), referentes a la ciudad en una escala temporal comprendida entre los últimos setenta y cien años. Con todos ellos se ha investigado qué evolución térmica ha experimentado Barcelona en esta estación del año, ya que es cuando se alcanzan las temperaturas más cálidas de todo el año, pudiendo llegar a valores extremos que son un riesgo para la población. El Observatorio Fabra y el Aeropuerto del Prat son los observatorios utilizados para representar el área de estudio analizada debido a su antigüedad de los datos y a su ubicación. No obstante, los datos del Aeropuerto del Prat son un complemento a los del primero porque su serie de datos disponibles es más corta que la del Fabra. En definitiva, estos datos indican una tendencia significativa de aumento térmico en la ciudad de Barcelona en los cien últimos veranos.
El paper de les migracions als barris de Mataró. Segregació, problemes presents i reptes de futur
(2021) Escuín López, Yerai; García Coll, Arlinda
[cat] L’arribada dels anys noranta del segle XX ha implicat un increment en els fluxos migratoris provinents de l’estranger cap a diferents indrets del sud d’Europa i el cas de la ciutat de Mataró no queda exempt d’aquesta circumstància. Si bé durant els anys seixanta ja va esdevenir una important onada d’immigrants nacionals provinents del sud peninsular, amb l’entrada del segle XXI la dinàmica es capgira i els nouvinguts passen a comptar amb un caràcter més internacional. En el transcurs d’aquests vint anys el nombre total d’habitants a la capital del Maresme s’ha incrementat en un 24% i el percentatge de població nascuda a l’estranger ha passat de representar un 4% del total a fer-ho en un 19%. Així doncs, l’objectiu principal de la recerca és analitzar el procés de segregació residencial de la població estrangera a la ciutat de Mataró amb la finalitat de caracteritzar aquest fenomen i obtenir conclusions sobre les seves causes i conseqüències. Per això, s’ha realitzat el tractament d’un conjunt de dades procedents de diverses fonts, com ara el cens de població i el padró continu que, juntament amb l’execució d’entrevistes a quatre experts en la temàtica, han permès determinar que Mataró és una ciutat segregada en funció del país de naixement i que això porta darrere seu diferents problemàtiques associades. A partir d’aquí, s’han definit recomanacions de futur en matèria de polítiques sociodemogràfiques públiques d’acord amb les problemàtiques detectades.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents