La tradició viscuda. Una etnografia sobre l’Esbart Català de Dansaires

Abstract

L’objectiu principal del present article és mostrar de quina manera les entitats de cultura popular esdevenen creadores de tradició en el marc d’una ciutat com Barcelona, amb un utilitarisme creixent del patrimoni per part de les institucions públiques. La investigació es centra en un anàlisi sobre la vivència de la comunitat formada pels membres de l’Esbart Català de Dansaires. Aquesta anàlisi posa en evidència com la solidaritat, el compromís i el sentiment de pertinença a una comunitat són essencials per a la supervivència i el desenvolupament de les tradicions. Al mateix temps, es posa de manifest la importància del ritual com a dinamitzador i transformador d’identitats col·lectives, especialment durant l’acte festiu. La festa representa, en el context de la dansa tradicional catalana, un moment de diàleg i col·laboració entre les entitats de cultura popular i les institucions públiques. De la mateixa manera, aquest moment d’efervescència col·lectiva té un fort impacte sobre la comunitat: es reforcen els vincles interpersonals, es genera un espai privilegiat de trobada amb “l’altre” i es duu a terme una reformulació de les diferents identitats que hi participen.