Ànite de Tegea, θῆλυς Ὅμηρος καὶ Θεόκριτος: un estudi dels seus epigrames

Abstract

[cat] Ànite de Tegea (s. III aC) és una epigramàtica d’època hel·lenística i, segons Antípatre de Tessalònica (s. I aC – s. I dC), una de les nou musses terrenals que confegeixen el cànon femení de l’Antiga Grècia. La seva producció literària està recollida a l’Antologia Palatina, a excepció d’un dels seus poemes, transmès pel gramàtic Juli Pòl·lux (s. II dC). L’objectiu d’aquest treball és realitzar un estudi dels vint-i-un epigrames atribuïts a l’autora des d’un vessant morfosintàctic, dialectal, estilístic, prosòdico-mètric i literari per tal d’observar els diferents paral·lels establerts entre Ànite i altres autors de gèneres diversos. En particular, hem posat èmfasi en les relacions literàries existents amb Homer, model essencial d’Ànite, i amb Teòcrit, autor influït per la poetessa arcàdia, pionera en el gènere bucòlic, per l’elaboració dels seus Idil·lis.

[eng] Anyte of Tegea (3rd century BC) is an epigrammatic poet from the Hellenistic period and, according to Antipater of Tessalonica (1st century BC – 1st century AC), one of the nine terrestrial muses that set the female canon from Ancient Greece. Her literary production is included in the Palatine Anthology, except one of her epigrams, conveyed by the grammarian Iulius Pollux (2nd century AC). The aim of this paper is making a study of the twenty-one poems attributed to the author from a morphosyntactic, dialectal, stylistic, prosodic-metric, and literary perspective in order to observe the different parallelisms established between Anyte and other authors of different genres. Particularly, we put special emphasis on the existing literary relationships with Homer, Anyte’s essential model, and Theocritus, author who is influenced by the Arcadian poet, pioneer within the bucolic genre, due to the production of his Idyls.