Treballs Finals de Grau (TFG) - Filologia Clàssica

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/113371

Treballs Finals del Grau de Filologia Clàssica de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 13 de 13

Gramàtica i didàctica de l’infinitiu llatí
(2025-06-19) Sargsyan, Grigor; Adiego, Ignasi-Xavier
El present treball desenvolupa l’infinitiu llatí des de la sintaxi en tant que teoria i, eventualment, s’enfoca d’es del punt de vista docent, en base a altres publicacions com la proposta d’activitats com a part pràctica. Per abordar aquest tema, en primer lloc, he analitzat i consultat diversos manuals de sintaxi llatina, que responen a la part teòrica. En segon lloc, per enfocar el tema com a una unitat didàctica m’he basat en les explicacions d’altres manuals de gramàtica creades a partir de les necessitats docents en cada cas. En relació al contingut teòric del treball i la voluntat didàctica, s’han proposat dos models d’activitat de creació personal per posar en pràctica la gramàtica i la seva terminologia.
Desinències nominals llatines arcaiques: anàlisi diacrònica des del protoindoeuropeu i fonts
(2025-06-19) Camps Felip, Júlia; Adiego, Ignasi-Xavier
Aquest treball té l’objectiu de recopilar i d’analitzar lingüísticament totes les desinències més arcaiques dels casos de les cinc declinacions llatines. En primera instància, es presenten les inscripcions epigràfiques llatines, que comprenen des del segle VII aC fins al IV aC, i les dues obres dels gramàtics llatins Marc Terenci Varró i Màrius Victorí, de les quals se’n recullen les desinències arcaiques. A continuació, s’explica l’origen protoindoeuropeu de les desinències antigues del llatí, per entendre'n la formació i evolució. Després de fer la recopilació de les desinències, es duu a terme una anàlisi lingüística des del protoindoeuropeu fins al llatí clàssic, de manera que es puguin comprendre les diverses variants testimoniades. Finalment, amb totes aquestes dades s’elaboren els paradigmes de les desinències llatines arcaiques, per exposar-les en una taula d’una manera més visual.
Àiax embogit: Anàlisi d’una follia amb múltiples visions
(2024-06-16) Villavecchia Sánchez, Javier; Garriga, Carles, 1954-
[cat] Aquest treball té l’objectiu d’analitzar la follia del personatge d’Àiax a l’Àiax de Sòfocles. Primer de tot, es contextualitza el concepte de la follia en la literatura homèrica, tot explicant el seu origen i com el seu sentit ha anat variant al llarg del temps fins a la tragèdia grega del segle V a. C. Després de tenir ja una visió general de la follia a la literatura grega, que ens permetrà apropar-nos i entendre la follia d’Àiax, es fa una breu contextualització de la tragèdia en qüestió. Posteriorment, s’expliquen els nou diferents termes que Sòfocles utilitza per referir-se a la follia i la seva evolució al llarg de la tragèdia, partint de les diverses versions que en donen alguns personatges de l’obra i les imatges que el poeta presenta per referir-s’hi.
Figures mitològiques i al·legòriques de les marques d’impressors dels segles XV a XVIII
(2023-06) Torres Yeste, Guillem; Camps i Gaset, Montserrat
[cat]Amb la invenció de la impremta, la venda de llibres va tenir una gran importància i va anar en augment per tota Europa des del segle XV fins al segle XVIII. Un element essencial i de molta importància és la marca, que ens permet identificar a l’impressor. En aquest treball s'identificaran aquelles marques on el motiu central siguin figures mitològiques o al·legòriques presents en els mites clàssics de la mitologia grecoromana. Un cop feta aquesta divisió es revisaran la iconografia i les divises associades a les marques i es farà un estudi qualitatiu i quantitatiu sobre la marca explicant el mite, si en té, i l'evolució que pateixen certes figures. Un cop fet aquest estudi, mitjançant la informació que hi ha sobre l'impressor o la informació que proporciona la pròpia marca s’oferirà un possible motiu de per què ha estat triada aquella figura en concret. PARAULES CLAU: impressor, marques d'impressor, figura mitològica, figura al·legòrica, simbologia.
Sobre l'hendíadis: concepte i terme tècnic
(2023-06-19) Martínez Llopart, Susanna; Riquer, Alejandra de
[cat] L'objectiu d’aquest treball és fer un estudi sobre l’hendíadis, una figura estilística que no apareix en els manuals i tractats antics, tot i ser un recurs prou emprat pels autors clàssics. En aquesta anàlisi, es plantegen dos problemes. D'una banda, el terminològic: el pas d'una perífrasi definitòria grega en les fonts conservades, fins al primer ús encunyat del terme tècnic actual. Aquesta qüestió ocupa la primera part del nostre treball. De l'altra banda, la definició d'hendíadis. En aquest segon apartat, es reuneixen les definicions que ofereixen diferents diccionaris i obres de referència en el camp de la Retòrica i l'Estilística, per tal d’analitzar-les i, a més, de contrastar el concepte d'hendíadis clàssica amb el d'hendíadis en llengües modernes, a partir d'exemples clàssics i moderns. Així, es pretén oferir un treball útil per a la consulta sobre aquesta figura estilística.
La 'femme fatale' en l'oratòria: Clitemestra destructora d'homes
(2023-06-19) Llungarriu Gómez, Marta; Garriga, Carles, 1954-
[cat] L'objectiu d’aquest treball és analitzar el concepte de la 'femme fatale' i aplicar-lo al personatge de Clitemestra de l''Orestea' d'Èsquil. Per començar, es delimita la noció de la dona fatal i es realitza una aproximació al prototip en què es fonamenta la caracterització d'una gran quantitat de figures femenines que ha aterrit la masculinitat al llarg de la història. Havent estat establerts els principis d'aquest model de dona malèvola, s'introdueix l''Orestea' i Clitemestra, l'anàlisi de la qual parteix dels elements que defineixen la 'femme fatale': la manipulació, la sexualitat, la bellesa, la seducció i la destrucció d'homes. El treball inclou un estudi en profunditat de les accions i versos atribuïts a Clitemestra i contribueix a posar en relleu l'habilitat dialèctica, la perspicàcia i la perfídia de què Èsquil dota la reina d'Argos davant el retorn d'Agamèmnon a la pàtria.
Sulpícia, retrat de 'docta puella': traducció i estudi dels poemes IV 7 (III 13) - IV 12 (III 18) del 'Corpus Tibullianum'
(2023-06-19) Aparicio Resina, Nekane; Guzmán Almagro, Alejandra
[cat] Sulpícia és una poetessa romana del període augusteu. La seva producció literària consta de sis poemes breus preservats en el darrer llibre del 'Corpus Tibullianum'. L'objectiu d’aquest treball és apropar-se a aquesta figura femenina mitjançant un estudi exhaustiu de les composicions. L'estudi inclou una traducció pròpia al català, un comentari de les possibles lectures crítiques que ofereix el text llatí i una anàlisi des del punt de vista lèxic, morfològic, sintàctic, estilístic i literari. Prèviament a això, es tracta el sorgiment de la 'docta puella' i la divisió i la transmissió manuscrita del 'Corpus Tibullianum' a fi de contextualitzar Sulpícia i el repertori textual al qual pertanyen els seus poemes. Així doncs, la present investigació pretén mostrar el valor de l'obra poètica atribuïda a Sulpícia.
Happiness in the Archaic Period: A comprehensive analysis of the evolution of happiness-related keywords during the Archaic Period
(2023-06-19) Allen Rutter, Isaac; Grau Guijarro, Sergi
[eng] According to Aristotle, εὐδαιμονία is the highest good of human life. It comes from a life-long exercise to fulfill one's potential. Aristotle's definition of εὐδαιμονία in the 'Nicomachean Ethics' provided a concrete understanding of a concept that, previously, lacked a concrete definition. To make up for this absence, this work sets out to find answers to what happiness first meant in the Archaic Period. The research consists of an analysis of the main words relating to happiness which were used in the Archaic Period such as εὐδαίμων, μάκαρ, ὄλβιος and εὐτυχής. The analysis touches on different authors and genres by examining happiness according to Homer, Hesiod, Solon, Sappho, Pindar, Herodotus and Democritus. This work provides an examination of each author's usage of happiness-related keywords, as well as an analysis of their evolution to provide an understanding of what meanings these words had during this period.
Ànite de Tegea, θῆλυς Ὅμηρος καὶ Θεόκριτος: un estudi dels seus epigrames
(2022-06-17) Martínez Molina, Antonio; Gómez i Cardó, Pilar
[cat] Ànite de Tegea (s. III aC) és una epigramàtica d’època hel·lenística i, segons Antípatre de Tessalònica (s. I aC – s. I dC), una de les nou musses terrenals que confegeixen el cànon femení de l’Antiga Grècia. La seva producció literària està recollida a l’Antologia Palatina, a excepció d’un dels seus poemes, transmès pel gramàtic Juli Pòl·lux (s. II dC). L’objectiu d’aquest treball és realitzar un estudi dels vint-i-un epigrames atribuïts a l’autora des d’un vessant morfosintàctic, dialectal, estilístic, prosòdico-mètric i literari per tal d’observar els diferents paral·lels establerts entre Ànite i altres autors de gèneres diversos. En particular, hem posat èmfasi en les relacions literàries existents amb Homer, model essencial d’Ànite, i amb Teòcrit, autor influït per la poetessa arcàdia, pionera en el gènere bucòlic, per l’elaboració dels seus Idil·lis.
Trets del llenguatge col·loquial a l’Apocolocyntosis de Sèneca
(2022-06-16) Blanco Grau, Paula; Artigas, Esther
[cat] L’objectiu d’aquest treball és analitzar la sàtira de l’Apocolocyntosis de Sèneca, per tal d’identificar les característiques pròpies de l’anomenat sermo cotidianus. Prèviament a l’anàlisi, d’una banda, es delimiten els conceptes “llenguatge col·loquial” i “llatí col·loquial”, atès que encara avui dia poden ser ambigus i rebre valors pejoratius; i, d’altra banda, es tracta breument el gènere satíric com a font d’estudi pel llatí col·loquial. A partir dels principis establerts en aquest marc teòric, s’expliquen diversos fenòmens del registre col·loquial presents a l’Apocolocyntosis, dividits en tres nivells: lèxic, sintàctic i pragmàtic. Així doncs, el present treball permet una aproximació al llatí col·loquial a partir dels exemples extrets de l’obra de Sèneca i, alhora, contribueix a posar en relleu la seva importància com a font per l’estudi d’aquest tipus de llenguatge. Finalment, s’inclouen com a annexos la reproducció del text llatí emprat i una traducció personal de l’Apocolocyntosis.
Amor i guerra en la veu de Safo: Estudi analític de la tradició oral i la consciència poètica en dos fragments de Safo
(2022-06-17) Vilar Portillo, Amanda; Garrigasait, Raül, 1979-
[cat] La poesia lírica grega d’època arcaica s’emmarca en una societat que, tot i que s’hi ha introduït l’escriptura, és principalment oral. En el procés poètic l’escriptura no hi té un paper significatiu, i, a més, la seva representació és comunitària, duta a terme per a un auditori. La col·lectivitat a la qual va dirigida comparteix un marc cultural i literari constituït en gran part per l’èpica homèrica, molt present en la temàtica dels primers autors lírics, entre els quals destaca Safo. D’altra banda, als primers lírics se’ls atribueix l’inici de la consciència del Jo poètic i de l’autoria. Alhora, en Safo cal tenir també present el seu auditori, una comunitat restringida femenina. En aquest treball es realitza un estudi dels fragments 1 i 16 de Safo per tal d’identificar els elements tradicionals i culturals de la societat de la Grècia Arcaica presents en la seva obra, així com els trets de consciència poètica i d’una possible autoria, en relació amb el seu tractament de l’èpica d’Homer.
Ἐς πόλεμον πυκιναὶ κίνυντο φάλαγγες: Τύρταιος καὶ οἱ ὁπλῖται / Moral, actuació i reconeixement de l’hoplita espartà del segle VII aC.
(2017-06-19) Mateo Rivero, Eloy; Camps i Gaset, Montserrat
[cat] És comú que quan es pensa en Esparta ens vingui a la memòria aquella ciutadella del segle V aC., plena dia i nit de ferotges guerrers que només pensen en lluitar, que es desentenen dels cultes religiosos i de la poesia. Tanmateix, considerar que la naturalesa del poble espartà ha estat sempre així és una posició simplista i errònia, car aquest procés d’aïllament cultural llegendari ha estat progressiu i ha partit d’una cultura socialment oberta, on la poesia hi juga un paper molt important. És en aquest moment quan entra en escena el poeta Tirteu, que esdevindrà una figura cabdal a l’hora d’unir el poble espartà, ferit en aquell temps per un seguit de tensions socials. En aquest treball ens disposem a estudiar, doncs,de quina manera el poeta elegíac exhortava els militars quan anaven a la guerra, quins mots emprava, de quina tradició partia i com produïa un nou ideal cívic.
L’Aràbia del Prometeu Encandenat i de les Bacants
(2016-06-15) Ferran i Baños, Roger; Camps i Gaset, Montserrat
[cat] En el nostre treball analitzem i contextualitzem el vers 420 del Prometeu encadenat i tot l'estàsim al qual s'insereix i el pròleg de les Bacants d'Eurípides per tal d'escatir per què ambdues obres parlen d'Aràbia i quin sentit tenen aquestes mencions, atès que des de l'antigor s'és conscient de llur escassa exactitud geogràfica. Sobre el primer text, discutim si està relacionada amb el país de les aromes herodoteu o més aviat amb certs topònims de la Còlquida i el déu Ares; pel que fa al segon, la pertinença del terme 'Ἀραβία εὐδαίμων' al text i la seva ulterior evolució fins a designar el Iemen. Finalment determinem si ambdues Aràbies fan referència a una mateixa realitat, com es relacionen entre elles, què evocaven a la ment d'un grec al segle V aC i com podria continuar la nostra investigació més enllà d’aquest treball, indicant quins interrogants queden oberts i com es podrien resoldre.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents