CURA Digital. De la consciència a l'acció col·lectiva. Disseny d'una prova pilot d'intervenció socioeducativa per a la prevenció dels deepfakes sexuals

Abstract

[cat] La proliferació dels deepfakes sexuals - continguts audiovisuals sintètics generats mitjançant la intel·ligència artificial que representen imatges sexuals de persones sense el seu consentiment - constitueix una manifestació emergent de la violència masclista digital (VMD). Aquest fenomen afecta de manera desproporcionada a les noies adolescents, en un context en què la pressió grupal i els mandats de gènere en faciliten la producció i difusió. Malgrat la seva gravetat, les respostes predominants tendeixen a individualitzar el problema i prioritzar solucions tecnològiques o punitives, sense abordar l’arrel estructural i patriarcal que el sustenta. L’objectiu general d’aquest treball és dissenyar una prova pilot del programa CURA Digital, una proposta d’intervenció socioeducativa orientada a prevenir la violència sexual digital des d’una perspectiva feminista, coeducativa i transformadora. La població diana és l’alumnat de 4t d’ESO d’un institut de la comarca de l’Urgell, i la implementació està prevista per al primer trimestre del curs 2026-27. Metodològicament, la proposta s’articula a partir de l’adaptació del model STEP (O’Reilly, Kiyimba i Levine, 2024) al context escolar català. El programa es desplega en quatre eixos (Consciencia’t, Ubica l’altra persona, Reflexiona críticament i Actua col·lectivament) per tal de promoure el pas de la consciència individual a l’acció col·lectiva. La intervenció s’estructura en cinc sessions de 55 minuts basades en dinàmiques participatives, anàlisi de casos i la creació d’una campanya de sensibilització. L’avaluació adopta un enfocament mixt que inclou qüestionari pre i post intervenció, diari de camp, rúbriques de sessió i enquestes de satisfacció. Els resultats esperats apunten al foment del pensament crític i l’enfortiment de la responsabilitat col·lectiva. Es conclou que aquesta aproximació basada en l’ètica de la cura pot oferir una resposta pedagògica transformadora i viable, que integri la perspectiva de gènere i l’alfabetització digital crítica en el context educatiu, alhora que obri futures línies d’implementació i adaptació del programa. [spa] La proliferación de los deepfakes sexuales – contenidos audiovisuales sintéticos generados mediante la inteligencia artificial que representan imágenes sexuales de personas sin su consentimiento – constituye una manifestación emergente de la violencia machista digital (VMD). Este fenómeno afecta de manera desproporcionada a las chicas adolescentes, en un contexto en que la presión grupal y los mandatos de género facilitan su producción y difusión. Pese a su gravedad, las respuestas predominantes tienden a individualizar el problema y priorizar soluciones tecnológicas o punitivas, sin abordar la raíz estructural y patriarcal que lo sustenta. El objetivo general de este trabajo es diseñar una prueba piloto del programa CURA Digital, una propuesta de intervención socioeducativa orientada a prevenir la violencia sexual digital desde una perspectiva feminista, coeducativa y transformadora. La población diana es el alumnado de 4.° de la ESO de un instituto de la comarca del Urgell, y su implementación está prevista para el primer trimestre del curso 2026-2027. Metodológicamente, la propuesta se articula a partir de la adaptación del modelo STEP (O’Reilly, Kiyimba y Levine, 2024) al contexto escolar catalán. El programa se despliega en cuatro ejes (Conciénciate, Ubica la otra persona, Reflexiona críticamente i Actúa colectivamente) con el fin de promover el paso de la consciencia individual a la acción colectiva. La intervención se estructura en cinco sesiones de 55 minutos basadas en dinámicas participativas, el análisis de casos y la creación de una campaña de sensibilización. La avaluación adopta un enfoque mixto que incluye el cuestionario pre y post intervención, diario de campo, rúbricas de sesión i encuestas de satisfacción. Los resultados esperados apuntan al fomento del pensamiento crítico y al fortalecimiento de la responsabilidad colectiva. Se concluye que esta aproximación basada en la ética del cuidado puede ofrecer una respuesta pedagógica transformadora y viable, que integre la perspectiva de género y la alfabetización digital crítica en el contexto educativo, a la vez que abra futuras líneas de implementación y adaptación del programa. [eng] The proliferation of sexual deepfakes – synthetic audiovisual content generated through artificial intelligence that depicts sexual images of people without their consent – constitutes an emerging manifestation of digital gender-based violence (DGBV). This phenomenon disproportionately affects adolescent girls, in a context where group pressure and gender mandates facilitate its production and dissemination. Despite its seriousness, the predominant responses tend to individualize the problem and prioritize technological or punitive solutions, without addressing the structural and patriarchal root that sustains it. The main objective of this work is to design a pilot version of the CURA Digital program, a socio-educational intervention proposal aimed at preventing digital sexual violence from a feminist, co-educational and transformative perspective. The target population is Year 10 students (4th year of compulsory secondary education) at a high school in the Urgell region, and its implementation is planned for the first term of the 2026-27 academic year. Methodologically, the proposal is based on the adaptation of the STEP model (O’Reilly, Kiyimba and Levine, 2024) to the Catalan school context. The program is developed around four core areas (Become aware, Consider the other person, Think critically and Act collectively) in order to promote the transition from individual awareness to collective action. The intervention is structured in five 55-minute sessions based on participatory dynamics, case analysis and the creation of an awareness-raising campaign. The evaluation adopts a mixedmethods approach, including pre- and post-intervention questionnaires, a field diary, session rubrics and satisfaction surveys. The expected outcomes point to the promotion of critical thinking and the strengthening of collective responsibility. It is concluded that this approach, based on the ethics of care, can offer a transformative and viable pedagogical response, which integrates the gender perspective and critical digital literacy into the educational context, while also opening up future lines of implementation and adaptation of the program.