Riure i somriure

Abstract

Soc un gran afeccionat al teatre, i tinc la sort de poder-hi anar sovint. La setmana passada vaig gaudir amb El somriure al peu de l'escala, de Henry Miller, al Lliure de Montjuïc. L'August, el pallasso protagonista, magníficament interpretat per Jordi Martínez, lliura al públic diversos monòlegs on no hi ha cap paraula, cap silenci ni cap gest sobrer. En un moment donat, es planteja si el millor que pot oferir un pallasso al seu públic és fer-lo riure o si, en canvi, l'expressió més sublim del seu art ha de ser comunicar somriures. Segons el diccionari, riure és 'fer el moviment peculiar dels músculs de la cara acompanyat de l'emissió de sons explosius del pit i de la gola, amb què se sol manifestar una alegria viva i sobtada'. Somriure, en canvi, es 'riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis'. Sembla com si somriure fos un riure de baixa intensitat. El cervell, però, marca una diferència més clara. [...]