Problemes actuals de la gramàtica catalana : 1. La negació

Abstract

[cat] La negació és un dels punts de la sintaxi de les llengües europees que han estat més estudiats (des de punts de vista diferents: gramatical, psicològic) i que presenten més dificultats i. sobretot, més casuística. També el català modern presenta, a l'hora de la pràctica, tot de vacil.lacions en aquest punt, malgrat que Fabra (lEC 99-101, 104-110) en féu una exposició lúcida. Interessa de veure on són i en què consisteixen aquestes vacil.lacions i dificultats. És sabut que el català ha sofert una evolució poc notable des de l'època medieval fins avui, almenys si el comparem amb alguns altres idiomes romànics. Aquest fet pesa molt a l'hora de revisar i fixar el lèxic i la gramàtica moderns: calgué recórrer sistemàticament i sovint als usos clàssics. Interessa, doncs, de veure quina fesomia tenia la nostra llengua antiga en aquest punt i quins motius interns li n'han fet conservar o canviar els trets. En aquesta tesi no estudiarem, almenys directament i sistemàticament, alguns aspectes de la negació, com ara: el fet mateix de la negació (aspecte que pertany a la gramàtica general); la negació mitjançant prefixos o amb altres recursos morfològics o lèxics (Dubois 132-157); història completa de l'evolució de la negació llatina a la negació romànica o catalana, etc. Aquests aspectes han estat prou atesos en estudis generals. De tota manera, ens hi referirem ací i allà més o menys extensament (sobretot a l'últim aspecte). D'altra banda, compararen sovint els feta del català amb els d'altres romàniques, però també d'una manera irregular i més o menys extensament d'acord amb la importància que aquesta comparança pugui tenir en cada moment i d’acord amb les possibilitats que la biblioqrafia ens n'oferirà. L'objectiu específic d'aquesta tesi és doble: a) Exposició dels problemes del català modern normatiu; b) Investigació sistemàtica del català antic (amb les limitacions dites al paràgraf anterior), tractant de respondre als problemes del català modern i a la pregunta nuclear de Mathesius. Aquesta segona part n'és l'objectiu fonamental.