Dels convents a l’acadèmia: els orígens de la biblioteca de la Universitat de Barcelona

Abstract

La nostra intervenció se centra en l’època de formació de la biblioteca universitària de Barcelona, abans de la seva ubicació a l’edifici de Plaça Universitat. El període comprèn des de la crema de convents del 1835 fins al 1881, quan la col·lecció bibliogràfica es trasllada des del convent de sant Joan de Jerusalem al nou edifici dissenyat per Elias Rogent. Tot i ser una etapa relativament curta, resulta especialment complexa, tant pel moment històric, de fortes convulsions socials i polítiques, com per la naturalesa i dispersió de les fonts que ens en parlen, per la qual cosa el retrat que avui us presentem serà forçosament esquemàtic. A aquest respecte, cal dir que per a aquesta ponència ens hem basat en documentació conservada principalment a l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona, però també als arxius Històric i Municipal Contemporani de la nostra ciutat. La història de la nostra biblioteca es pot dir que va començar la tarda del 25 de juliol del 1835, quan un grup d’esvalotats, amb el pretext del malestar pel desenllaç d’una cursa de braus a la Barceloneta, va incendiar diversos convents barcelonins. L’Ajuntament immediatament va ordenar que es formessin comissions de barri per salvar de les flames i del saqueig tant els edificis com el seu contingut, recomanant amb èmfasi la conservació dels arxius i de les biblioteques. Les biblioteques conventuals, que ja havien patit les conseqüències de la invasió napoleònica, van rebre una ferida mortal, que va concretar-se poc després en les lleis desamortitzadores de Mendizábal.