The Impact of FinTech on Bank Performance

Abstract

[eng] The rapid diffusion of financial technology across the banking sector has generated considerable academic and policy interest, yet fundamental questions about its consequences for bank performance remain unresolved. The existing literature is geographically concentrated in China and the United States, relies predominantly on market-level proxies that capture the external FinTech environment rather than internal bank adoption, restricts performance assessment to single financial indicators, and offers virtually no empirical evidence on whether FinTech adoption shapes non-financial outcomes. This thesis addresses these four gaps through three complementary empirical studies, providing novel empirical evidence on how Bank FinTech intensity reshapes both the financial health and the social performance of banking institutions. The thesis begins by establishing the bibliometric foundation of the field through a systematic analysis of publications indexed in the Web of Science Core Collection between 2015 and July 2024. Using litsearchr for keyword development and VOSviewer and Bibliometrix for science mapping and network analysis, the study identifies the dominant research clusters, most influential authors and journals, and geographic distribution of evidence. Scholarly output grew substantially after 2019, driven by the COVID-19 pandemic's acceleration of digital banking adoption. Three principal research clusters (bank performance metrics, financial industry transformation, and the consumer perspective) define the intellectual architecture of the field. This mapping exercise confirms the four structural gaps that motivate the subsequent empirical work: the underrepresentation of European evidence, the measurement limitations of market-level proxies, the dominance of single-indicator performance frameworks, and the near-complete absence of evidence linking FinTech adoption to social impact. To address the financial performance dimension, a novel TF-IDF text-mining framework is applied to annual report disclosures from 40 European banks over 2015–2024, constructing a bank-specific, time-varying measure of Bank FinTech intensity that overcomes the measurement limitations of prior research. A post hoc event-study analysis, supplemented by System GMM estimation, provides evidence of a positive relationship across all five CAMEL dimensions: capital adequacy, asset quality, management efficiency, earnings power, and liquidity management. The findings strongly support the innovation-growth hypothesis. Banks with higher FinTech intensity exhibit stronger performance across all performance dimensions, with effects developing gradually over five to seven years as digital technologies become fully integrated into organisational processes. The most economically significant result is an 8.24 percentage point reduction in the cost-to-income ratio among banks crossing the 75th percentile FinTech intensity threshold, with effects that strengthen progressively through successive adoption stages. The analysis then extends to non-financial performance, drawing on 3,914 earnings call transcripts

from 171 European-listed banks over 2014–2023. BERTopic topic modelling and FinBERT sentiment analysis are applied to construct indicators capturing both the intensity and tone of Bank FinTech discourse. Instrumental variable estimation, interaction-weighted event studies, and System GMM specifications provide evidence that FinTech discourse intensity is positively associated with social pillar outcomes, with component-level evidence indicating that the association is concentrated in the workforce component. The dynamic analysis uncovers a three-phase, non-linear evolution: early adoption gains during 2014–2018, a disruption window during 2019–2020 when crisis-driven adoption weakened the signalling value of FinTech discourse, and a pronounced post-pandemic reinforcement during 2021–2023 as digital technologies became embedded in core strategy and deployed for stakeholder-oriented purposes. Event-study evidence further reveals that social and workforce benefits accumulate with multi-year lags, peaking four to five years after high-intensity adoption, consistent with the complementary organisational investments (training, workflow redesign, and cultural change) required before technology translates into sustained stakeholder outcomes. Taken together, the three studies suggest that FinTech adoption may constitute one organisational pathway through which European banks address both efficiency pressures and social-performance expectations. Rather than representing competing demands on institutional resources, these two imperatives are shown to be complementary over the relevant time horizon: the organisational capabilities that generate financial efficiency are the same capabilities that, when deployed with strategic intentionality, produce measurable social value. This reframing grounded in evidence from a distinctive regulatory and institutional context that prior literature had largely overlooked constitutes the central contribution of the thesis to the academic understanding of digital transformation in banking

[cat] La ràpida difusió de la tecnologia financera a través del sector bancari ha generat un considerable interès acadèmic i polític, tot i que les qüestions fonamentals sobre les seves conseqüències per al rendiment bancari continuen sense resoldre's. La literatura existent està geogràficament concentrada a la Xina i als Estats Units, es recolza predominantment en variables representatives a nivell de mercat que capturen l'entorn FinTech extern en lloc de l'adopció interna dels bancs, restringeix l'avaluació del rendiment a indicadors financers individuals, i no ofereix pràcticament cap evidència empírica sobre si l'adopció de FinTech modela resultats no financers. Aquesta tesi aborda aquests quatre buits a través de tres estudis empírics complementaris, aportant nova evidència empírica sobre com l'adopció interna de FinTech remodela tant la salut financera com el rendiment social de les institucions bancàries. La tesi comença establint el fonament bibliomètric del camp mitjançant una anàlisi sistemàtica de les publicacions indexades a la Web of Science Core Collection entre 2015 i juliol de 2024. Utilitzant litsearchr per al desenvolupament de paraules clau, i VOSviewer i Bibliometrix per a la cartografia científica i l'anàlisi de xarxes, l'estudi identifica els clústers de recerca dominants, els autors i revistes més influents, i la distribució geogràfica de l'evidència. La producció acadèmica va créixer substancialment després de 2019, impulsada per l'acceleració de l'adopció de la banca digital arran de la pandèmia de la COVID-19. Tres clústers de recerca principals —mètriques de rendiment bancari, transformació de la indústria financera i la perspectiva del consumidor— defineixen l'arquitectura intel·lectual del camp. Aquest exercici de cartografia confirma els quatre buits estructurals que motiven el treball empíric posterior: la infrarepresentació de l'evidència europea, les limitacions de mesurament dels indicadors a nivell de mercat, el domini dels marcs de rendiment d'indicador únic, i l'absència gairebé total d'evidència que vinculi l'adopció de FinTech amb l'impacte social. Per abordar la dimensió del rendiment financer, s'aplica un marc nou de mineria de textos TF-IDF a les divulgacions dels informes anuals de 40 bancs europeus durant el període 2015–2024, construint una mesura específica de cada banc i variable en el temps de la intensitat d'adopció interna de FinTech, que supera les limitacions de mesurament de la recerca precedent. Una anàlisi d'estudi d'esdeveniments escalonada a posteriori, complementada amb l'estimació GMM de sistemes, aporta evidència d'una relació positiva en les cinc dimensions CAMEL: adequació del capital, qualitat dels actius, eficiència de gestió, capacitat de generació de beneficis i gestió de la liquiditat. Els resultats donen un suport ferm a la hipòtesi d'innovació i creixement. Els bancs amb una intensitat FinTech més elevada presenten un rendiment més fort en totes les dimensions, amb efectes que es desenvolupen gradualment al llarg de cinc a set anys a mesura que les tecnologies digitals s'integren plenament als processos organitzatius. El resultat econòmicament més significatiu és una reducció de 8,24 punts percentuals en la ràtio cost-ingressos entre els bancs que

superen el llindar d'intensitat FinTech del percentil 75, amb efectes que s'enforteixen progressivament a través de les etapes d'adopció successives. L'anàlisi s'estén posteriorment al rendiment no financer, basant-se en 3.914 transcripcions de trucades de resultats de 171 bancs europeus cotitzats durant el període 2014–2023. S'apliquen la modelització de temes BERTopic i l'anàlisi de sentiment FinBERT per construir indicadors que capturen tant la intensitat com el to del discurs FinTech dels bancs. L'estimació per variables instrumentals, els estudis d'esdeveniments ponderats per interacció i les especificacions GMM de sistemes aporten evidència que la intensitat del discurs FinTech està associada positivament amb els resultats del pilar social, amb evidència a nivell de components que indica que l'associació es concentra en el component de la força laboral. L'anàlisi dinàmica revela una evolució trifàsica i no lineal: guanys d'adopció primerenca durant 2014–2018, una finestra de disrupció durant 2019–2020 en què l'adopció impulsada per la crisi va debilitar el valor de senyalització del discurs FinTech, i un reforçament pronunciat en el període postpandèmic durant 2021–2023 a mesura que les tecnologies digitals s'integraven en l'estratègia central i es desplegaven amb finalitats orientades als grups d'interès. L'evidència dels estudis d'esdeveniments revela a més que els beneficis socials i laborals s'acumulen amb retards de diversos anys, assolint el pic quatre o cinc anys després d'una adopció d'alta intensitat, la qual cosa és coherent amb les inversions organitzatives complementàries —formació, redisseny de fluxos de treball i canvi cultural— que es requereixen abans que la tecnologia es tradueixi en resultats sostinguts per als grups d'interès. En conjunt, els tres estudis suggereixen que l'adopció de FinTech pot constituir una via organitzativa a través de la qual els bancs europeus aborden tant les pressions d'eficiència com les expectatives de rendiment social. Lluny de representar demandes competidores sobre els recursos institucionals, es demostra que aquests dos imperatius són complementaris al llarg de l'horitzó temporal rellevant: les capacitats organitzatives que generen eficiència financera són les mateixes capacitats que, quan es despleguen amb intencionalitat estratègica, produeixen valor social mesurable. Aquesta reformulació —fonamentada en evidència procedent d'un context regulatori i institucional distintiu que la literatura precedent havia ignorat en gran mesura— constitueix la contribució central de la tesi a la comprensió acadèmica de la transformació digital en la banca.