Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/227005
Plataformas Digitales de Trabajo: Regulaciones Laborales y Perspectivas Sindicales en España y Chile
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] [spa] Desde hace ya más de dos décadas, las plataformas digitales de trabajo han reconfigurado el mercado laboral, generando tanto oportunidades como desafíos estructurales. Aunque estas plataformas promueven un discurso de autonomía y flexibilidad, diversos estudios han evidenciado que las relaciones laborales que establecen presentan rasgos propios del empleo dependiente. La fijación de tarifas, la asignación de servicios mediante algoritmos y la evaluación del desempeño restringen la capacidad de negociación de las y los trabajadores, sometiéndoles a dinámicas de subordinación que contradicen su estatus formal de independientes. Este fenómeno ha llevado a organismos internacionales a alertar sobre la necesidad de regular estas formas de trabajo para evitar la precarización y garantizar derechos laborales básicos, en un contexto donde la lógica del capitalismo de plataformas prioriza la extracción de valor y la externalización de costos. España y Chile han sido pioneros en la implementación de marcos regulatorios específicos para el trabajo en plataformas digitales. En España, la Ley Rider presume la laboralidad de las y los repartidores, obligando a las plataformas a contratarlos como empleados y garantizarles derechos como seguridad social y sindicalización. En Chile, la Ley 21.431 establece una distinción entre trabajadores dependientes e independientes, otorgando derechos diferenciados según su clasificación. Sin embargo, la aplicación de estas normativas ha generado tensiones entre las plataformas, las y los trabajadores, y los reguladores, evidenciando estrategias de resistencia empresarial y debates sobre la efectividad de las regulaciones en un contexto de alta flexibilización laboral. Para comprender el surgimiento y el funcionamiento del capitalismo de plataformas, por un lado, y las condiciones laborales en la llamada economía gig, sus respuestas regulativas y las visiones de las y los dirigentes sindicales sobre éstas, por otro, es que esta investigación se estructura en diferentes capítulos que avanzan desde una visión más general sobre las plataformas digitales, hasta una perspectiva más focalizada en las organizaciones sindicales de aplicaciones móviles de España y Chile. Así, en un comienzo se aborda el origen histórico e ideológico del capitalismo de plataformas, examinando sus fundamentos y su impacto en la reconfiguración del mercado. Se analizan los distintos tipos de plataformas digitales, la importancia de los sistemas algorítmicos y sus estrategias rentistas basadas en la extracción de datos y la monopolización de mercados. Además, se discute el concepto de economía colaborativa, su surgimiento como alternativa y su posterior cooptación por grandes corporaciones, junto con propuestas emergentes como el cooperativismo de plataformas, que buscan democratizar el trabajo en este sector. Posteriormente, el estudio se centra en un análisis documental y de campo sobre las condiciones laborales en plataformas digitales, con énfasis en las tensiones en torno a la clasificación laboral, la flexibilidad y la precarización del empleo. Se examinan las dinámicas organizativas de las y los trabajadores en las plataformas laborales, así como las respuestas regulatorias implementadas, especialmente en Chile y España. Conjuntamente, a través de entrevistas en profundidad a dirigentes y dirigentas sindicales, se exploran sus trayectorias organizativas, demandas y estrategias de acción colectiva, junto con sus percepciones sobre la legislación vigente. Este enfoque cualitativo permite comprender cómo las acciones colectivas han influido en la configuración de las relaciones laborales en un entorno altamente digitalizado, donde las plataformas imponen dinámicas de control algorítmico y modelos contractuales que generan incertidumbre sobre el reconocimiento de derechos laborales y la seguridad social. En síntesis, esta investigación analiza tanto a las plataformas digitales en general, como las dinámicas laborales y organizativas del trabajo en aplicaciones móviles en España y Chile, en particular, con el objetivo de comprender cómo las tensiones en torno a la clasificación laboral, las acciones colectivas y las respuestas regulatorias transforman las relaciones laborales en la economía gig. A través de un enfoque comparativo, se exploran las condiciones laborales, las regulaciones aplicadas, las estrategias de organización sindical y las percepciones de las y los dirigentes sindicales en ambos países, identificando los desafíos y oportunidades que surgen en este nuevo contexto laboral. El estudio finaliza subrayando la necesidad de respuestas colectivas y una mayor regulación para garantizar que los beneficios de la digitalización se distribuyan de manera equitativa, avanzando hacia un modelo que reconozca el trabajo como una actividad esencialmente social y no individual.
[cat] Des de fa més de dues dècades, les plataformes digitals de treball han reconfigurat el mercat laboral, generant tant oportunitats com desafiaments estructurals. Tot i que aquestes plataformes promouen un discurs d'autonomia i flexibilitat, diversos estudis han evidenciat que les relacions laborals que estableixen presenten trets propis de l'ocupació dependent. La fixació de tarifes, l'assignació de serveis mitjançant algoritmes i l'avaluació del rendiment restringeixen la capacitat de negociació de les treballadores i treballadors, sotmetent-los a dinàmiques de subordinació que contradiuen el seu estatus formal d'independents. Aquest fenomen ha portat a organismes internacionals a alertar sobre la necessitat de regular aquestes formes de treball per evitar la precarització i garantir drets laborals bàsics, en un context on la lògica del capitalisme de plataformes prioritza l'extracció de valor i l'externalització de costos. Espanya i Xile han estat pioners en la implementació de marcs regulatoris específics per al treball en plataformes digitals. A Espanya, la Llei Rider presumeix la laboralitat de les repartidores i repartidors, obligant les plataformes a contractar-les com a empleats i garantir-los drets com la seguretat social i la sindicació. A Xile, la Llei 21.431 estableix una distinció entre treballadors dependents i independents, atorgant drets diferenciats segons la seva classificació. Tanmateix, l'aplicació d'aquestes normatives ha generat tensions entre les plataformes, els treballadors i els reguladors, evidenciant estratègies de resistència empresarial i debats sobre l'efectivitat de les regulacions en un context d'alta flexibilització laboral. Per comprendre l'aparició i el funcionament del capitalisme de plataformes, per una banda, i les condicions laborals a l'anomenada economia gig, les seves respostes regulatives i les visions de les i els dirigents sindicals sobre aquestes, per l'altra, aquest estudi es va estructurant en diferents capítols que avancen des d'una visió més general sobre les plataformes digitals, fins a una perspectiva més focalitzada en les organitzacions sindicals d'aplicacions mòbils d'Espanya i Xile. Així, en un començament s'aborda l'origen històric i ideològic del capitalisme de plataformes, examinant els seus fonaments i el seu impacte en la reconfiguració del mercat. S'analitzen els diferents tipus de plataformes digitals, la importància dels sistemes algorítmics i les seves estratègies rendistes basades en l'extracció de dades i la monopolització de mercats. A més, es discuteix el concepte d'economia col·laborativa, el seu naixement com a alternativa i la seva posterior cooptació per grans corporacions, juntament amb propostes emergents com el cooperativisme de plataformes, que busquen democratitzar el treball en aquest sector. Posteriorment, l'estudi es centra en una anàlisi documental i de camp sobre les condicions laborals a plataformes digitals, amb èmfasi en les tensions al voltant de la classificació laboral, la flexibilitat i la precarització de l'ocupació. S'examinen les dinàmiques organitzatives de les treballadores i treballadors en les plataformes laborals, així com les respostes reguladores implementades, especialment a Xile i Espanya. Conjuntament, a través d'entrevistes en profunditat a dirigents sindicals, s'exploren les seves trajectòries organitzatives, demandes i estratègies d'acció col·lectiva, juntament amb les seves percepcions sobre la legislació vigent. Aquest enfocament qualitatiu permet entendre com les accions col·lectives han influït en la configuració de les relacions laborals en un entorn altament digitalitzat, on les plataformes imposen dinàmiques de control algorítmic i models laborals que generen incertesa sobre el reconeixement de drets laborals i la seguretat social. En síntesi, aquesta recerca analitza tant les plataformes digitals en general, com les dinàmiques laborals i organitzatives del treball en aplicacions mòbils a Espanya i Xile, en particular, amb l'objectiu de comprendre com les tensions al voltant de la classificació laboral, les accions col·lectives i les respostes reguladores transformen les relacions laborals en l'economia gig. A través d'un enfocament comparatiu, s'exploren les condicions laborals, les regulacions aplicades, les estratègies d'organització sindical i les percepcions de les i els dirigents sindicals als dos països, identificant els desafiaments i oportunitats que sorgeixen en aquest nou context laboral. L'estudi finalitza subratllant la necessitat de respostes col·lectives i una major regulació per garantir que els beneficis de la digitalització es distribueixin de manera equitativa, avançant cap a un model que reconegui el treball com una activitat essencialment social i no individual.
[eng] For more than two decades, digital labor platforms have reshaped the labor market, generating both opportunities and structural challenges. Although these platforms promote a discourse of autonomy and flexibility, various studies have shown that the labor relationships they establish exhibit characteristics typical of dependent employment. The setting of rates, the allocation of services through algorithms, and performance evaluations limit the bargaining power of workers, subjecting them to dynamics of subordination that contradict their formal status as independent workers. This phenomenon has led international organizations to warn about the need to regulate these forms of work to prevent precarization and ensure basic labor rights, in a context where the logic of platform capitalism prioritizes value extraction and cost externalization. Spain and Chile have been pioneers in implementing specific regulatory frameworks for platform-based work. In Spain, the Rider Law presumes the employment status of delivery workers, requiring platforms to hire them as employees and guarantee them rights such as social security and unionization. In Chile, Law 21.431 establishes a distinction between dependent and independent workers, granting differentiated rights according to their classification. However, the implementation of these regulations has generated tensions between platforms, workers, and regulators, highlighting corporate resistance strategies and debates over the effectiveness of regulations in a highly flexible labor market. To understand the emergence and functioning of platform capitalism, on the one hand, and the working conditions in the so-called gig economy, its regulatory responses, and the perspectives of union leaders on these, on the other, this study is structured into different chapters that progress from a more general view of digital platforms to a more focused perspective on union organizations within mobile applications in Spain and Chile. Thus, it begins by addressing the historical and ideological origins of platform capitalism, examining its foundations and its impact on market restructuring. It analyzes different types of digital platforms, the significance of algorithmic systems, and their rent-seeking strategies based on data extraction and market monopolization. Additionally, it discusses the concept of the sharing economy, its emergence as an alternative, and its subsequent co-optation by large corporations, along with emerging proposals such as platform cooperativism, which seek to democratize work in this sector. Subsequently, the study focuses on a documentary and field analysis of working conditions in digital platforms, with an emphasis on tensions surrounding employment classification, flexibility, and job precarization. It examines the organizational dynamics of workers in labor platforms, as well as the regulatory responses implemented, particularly in Chile and Spain. Additionally, through in-depth interviews with union leaders, it explores their organizational trajectories, demands, and collective action strategies, along with their perceptions of current legislation. This qualitative approach allows for an understanding of how collective actions have influenced labor relations in a highly digitalized environment, where platforms impose algorithmic control dynamics and contractual models that generate uncertainty about the recognition of labor rights and social security. In summary, this research analyzes both digital platforms in general and the labor and organizational dynamics of work within mobile applications in Spain and Chile in particular, with the aim of understanding how tensions surrounding employment classification, collective actions, and regulatory responses transform labor relations in the gig economy. Through a comparative approach, it explores working conditions, applied regulations, union organization strategies, and the perspectives of union leaders in both countries, identifying the challenges and opportunities that arise in this new labor context. The study concludes by emphasizing the need for collective responses and greater regulation to ensure that the benefits of digitalization are distributed equitably, moving towards a model that recognizes work as an essentially social and not individual activity.
[cat] Des de fa més de dues dècades, les plataformes digitals de treball han reconfigurat el mercat laboral, generant tant oportunitats com desafiaments estructurals. Tot i que aquestes plataformes promouen un discurs d'autonomia i flexibilitat, diversos estudis han evidenciat que les relacions laborals que estableixen presenten trets propis de l'ocupació dependent. La fixació de tarifes, l'assignació de serveis mitjançant algoritmes i l'avaluació del rendiment restringeixen la capacitat de negociació de les treballadores i treballadors, sotmetent-los a dinàmiques de subordinació que contradiuen el seu estatus formal d'independents. Aquest fenomen ha portat a organismes internacionals a alertar sobre la necessitat de regular aquestes formes de treball per evitar la precarització i garantir drets laborals bàsics, en un context on la lògica del capitalisme de plataformes prioritza l'extracció de valor i l'externalització de costos. Espanya i Xile han estat pioners en la implementació de marcs regulatoris específics per al treball en plataformes digitals. A Espanya, la Llei Rider presumeix la laboralitat de les repartidores i repartidors, obligant les plataformes a contractar-les com a empleats i garantir-los drets com la seguretat social i la sindicació. A Xile, la Llei 21.431 estableix una distinció entre treballadors dependents i independents, atorgant drets diferenciats segons la seva classificació. Tanmateix, l'aplicació d'aquestes normatives ha generat tensions entre les plataformes, els treballadors i els reguladors, evidenciant estratègies de resistència empresarial i debats sobre l'efectivitat de les regulacions en un context d'alta flexibilització laboral. Per comprendre l'aparició i el funcionament del capitalisme de plataformes, per una banda, i les condicions laborals a l'anomenada economia gig, les seves respostes regulatives i les visions de les i els dirigents sindicals sobre aquestes, per l'altra, aquest estudi es va estructurant en diferents capítols que avancen des d'una visió més general sobre les plataformes digitals, fins a una perspectiva més focalitzada en les organitzacions sindicals d'aplicacions mòbils d'Espanya i Xile. Així, en un començament s'aborda l'origen històric i ideològic del capitalisme de plataformes, examinant els seus fonaments i el seu impacte en la reconfiguració del mercat. S'analitzen els diferents tipus de plataformes digitals, la importància dels sistemes algorítmics i les seves estratègies rendistes basades en l'extracció de dades i la monopolització de mercats. A més, es discuteix el concepte d'economia col·laborativa, el seu naixement com a alternativa i la seva posterior cooptació per grans corporacions, juntament amb propostes emergents com el cooperativisme de plataformes, que busquen democratitzar el treball en aquest sector. Posteriorment, l'estudi es centra en una anàlisi documental i de camp sobre les condicions laborals a plataformes digitals, amb èmfasi en les tensions al voltant de la classificació laboral, la flexibilitat i la precarització de l'ocupació. S'examinen les dinàmiques organitzatives de les treballadores i treballadors en les plataformes laborals, així com les respostes reguladores implementades, especialment a Xile i Espanya. Conjuntament, a través d'entrevistes en profunditat a dirigents sindicals, s'exploren les seves trajectòries organitzatives, demandes i estratègies d'acció col·lectiva, juntament amb les seves percepcions sobre la legislació vigent. Aquest enfocament qualitatiu permet entendre com les accions col·lectives han influït en la configuració de les relacions laborals en un entorn altament digitalitzat, on les plataformes imposen dinàmiques de control algorítmic i models laborals que generen incertesa sobre el reconeixement de drets laborals i la seguretat social. En síntesi, aquesta recerca analitza tant les plataformes digitals en general, com les dinàmiques laborals i organitzatives del treball en aplicacions mòbils a Espanya i Xile, en particular, amb l'objectiu de comprendre com les tensions al voltant de la classificació laboral, les accions col·lectives i les respostes reguladores transformen les relacions laborals en l'economia gig. A través d'un enfocament comparatiu, s'exploren les condicions laborals, les regulacions aplicades, les estratègies d'organització sindical i les percepcions de les i els dirigents sindicals als dos països, identificant els desafiaments i oportunitats que sorgeixen en aquest nou context laboral. L'estudi finalitza subratllant la necessitat de respostes col·lectives i una major regulació per garantir que els beneficis de la digitalització es distribueixin de manera equitativa, avançant cap a un model que reconegui el treball com una activitat essencialment social i no individual.
[eng] For more than two decades, digital labor platforms have reshaped the labor market, generating both opportunities and structural challenges. Although these platforms promote a discourse of autonomy and flexibility, various studies have shown that the labor relationships they establish exhibit characteristics typical of dependent employment. The setting of rates, the allocation of services through algorithms, and performance evaluations limit the bargaining power of workers, subjecting them to dynamics of subordination that contradict their formal status as independent workers. This phenomenon has led international organizations to warn about the need to regulate these forms of work to prevent precarization and ensure basic labor rights, in a context where the logic of platform capitalism prioritizes value extraction and cost externalization. Spain and Chile have been pioneers in implementing specific regulatory frameworks for platform-based work. In Spain, the Rider Law presumes the employment status of delivery workers, requiring platforms to hire them as employees and guarantee them rights such as social security and unionization. In Chile, Law 21.431 establishes a distinction between dependent and independent workers, granting differentiated rights according to their classification. However, the implementation of these regulations has generated tensions between platforms, workers, and regulators, highlighting corporate resistance strategies and debates over the effectiveness of regulations in a highly flexible labor market. To understand the emergence and functioning of platform capitalism, on the one hand, and the working conditions in the so-called gig economy, its regulatory responses, and the perspectives of union leaders on these, on the other, this study is structured into different chapters that progress from a more general view of digital platforms to a more focused perspective on union organizations within mobile applications in Spain and Chile. Thus, it begins by addressing the historical and ideological origins of platform capitalism, examining its foundations and its impact on market restructuring. It analyzes different types of digital platforms, the significance of algorithmic systems, and their rent-seeking strategies based on data extraction and market monopolization. Additionally, it discusses the concept of the sharing economy, its emergence as an alternative, and its subsequent co-optation by large corporations, along with emerging proposals such as platform cooperativism, which seek to democratize work in this sector. Subsequently, the study focuses on a documentary and field analysis of working conditions in digital platforms, with an emphasis on tensions surrounding employment classification, flexibility, and job precarization. It examines the organizational dynamics of workers in labor platforms, as well as the regulatory responses implemented, particularly in Chile and Spain. Additionally, through in-depth interviews with union leaders, it explores their organizational trajectories, demands, and collective action strategies, along with their perceptions of current legislation. This qualitative approach allows for an understanding of how collective actions have influenced labor relations in a highly digitalized environment, where platforms impose algorithmic control dynamics and contractual models that generate uncertainty about the recognition of labor rights and social security. In summary, this research analyzes both digital platforms in general and the labor and organizational dynamics of work within mobile applications in Spain and Chile in particular, with the aim of understanding how tensions surrounding employment classification, collective actions, and regulatory responses transform labor relations in the gig economy. Through a comparative approach, it explores working conditions, applied regulations, union organization strategies, and the perspectives of union leaders in both countries, identifying the challenges and opportunities that arise in this new labor context. The study concludes by emphasizing the need for collective responses and greater regulation to ensure that the benefits of digitalization are distributed equitably, moving towards a model that recognizes work as an essentially social and not individual activity.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
JARA VILLARROEL, Natalia. Plataformas Digitales de Trabajo: Regulaciones Laborales y Perspectivas Sindicales en España y Chile. [consulted: 27 of May of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/227005