Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231212
Los tiempos de pasado en español como lengua extranjera en la educación secundaria obligatoria en Suecia: currículo, materiales de enseñanza y creencias del profesorado
Títol de la revista
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] El español en el sistema educativo sueco ha tenido un crecimiento constante desde su inclusión en el currículo educativo de 1994 y es, en la actualidad, la asignatura optativa de lengua moderna más estudiada por alumnos de 12 a 15 años en el periodo de educación secundaria obligatoria. A pesar de esta expansión, la investigación didáctica centrada en los procesos de enseñanza-aprendizaje en este nivel educativo sigue siendo limitada. En este contexto de instrucción reglada, el propósito de este trabajo es investigar el desarrollo de una tradición didáctica en la enseñanza del español en la educación secundaria obligatoria en Suecia. Para ello se toma como punto de partida la instrucción de los tiempos de pasado, explorando su tratamiento en los materiales didácticos y su conceptualización por parte de los docentes. La investigación se sitúa en un marco teórico que integra aportaciones de la lingüística aplicada, la didáctica de lenguas adicionales y el estudio de la cognición docente. Se adopta una opción metodológica mixta que se articula en tres ejes principales y las relaciones que se dan entre ellos: 1) el marco contextual, que se ocupa de las descripciones curriculares y la configuración de la asignatura de lengua moderna en el sistema educativo; 2) el análisis del tratamiento del sistema de pasados en los materiales didácticos utilizados en los niveles de 7º a 9º grado; 3) las creencias del profesorado sobre la enseñanza de los tiempos de pasado y la instrucción gramatical. Los resultados derivados del análisis de los datos muestran, por un lado, una fuerte centralidad de la enseñanza del pretérito perfecto compuesto como forma prototípica para la expresión de pasado, mientras que el tratamiento de los tiempos de pasado simples de indicativo queda excluido o relegado a contenidos optativos de enseñanza en contextos de aula favorables. Asimismo, el diseño de los materiales presenta un amplio margen de mejora, tanto en el modelo lingüístico que adoptan para ejemplificar y explicar el sistema verbal como en su enfoque didáctico, que se aleja de principios ampliamente aceptados en la investigación sobre adquisición de lenguas adicionales. Por otro lado, la perspectiva docente revela que la enseñanza de los tiempos de pasado y la instrucción gramatical se ven condicionadas por una serie de factores contextuales, a saber, la falta de concreción curricular, una percepción normativista de los materiales de evaluación nacional, las limitaciones de tiempo en la carga lectiva de la asignatura y las dificultades de aprendizaje de los alumnos. De manera conjunta, los estudios que conforman la base empírica de nuestra investigación reflejan una tradición didáctica asentada que regula de forma implícita la enseñanza de los tiempos de pasado, de la cual se derivan implicaciones didácticas de relevancia en lo que se refiere al desarrollo curricular, el diseño de materiales didácticos y la formación del profesorado.
[cat] L'espanyol al sistema educatiu suec ha tingut un creixement constant des de la seva inclusió al currículum educatiu de 1994 i és, actualment, l'assignatura optativa de llengua moderna més estudiada pels alumnes de 12 a 15 anys en el període d'educació secundària obligatòria. Tot i aquesta expansió, la recerca didàctica centrada en els processos d'ensenyament-aprenentatge en aquest nivell educatiu continua essent limitada. En aquest context d'instrucció reglada, el propòsit d'aquest treball és investigar el desenvolupament d'una tradició didàctica a l'ensenyament de l'espanyol a l'educació secundària obligatòria a Suècia. Per a això, es pren com a punt de partida la instrucció dels temps de passat, explorant-ne el tractament en els materials didàctics i la conceptualització per part dels docents. La investigació se situa en un marc teòric que integra aportacions de la lingüística aplicada, la didàctica de llengües addicionals i l’estudi de la cognició docent. S'adopta una opció metodològica mixta que s'articula en tres eixos principals i les relacions que s'hi donen: 1) el marc contextual, que s'ocupa de les descripcions curriculars i la configuració de l'assignatura de llengua moderna al sistema educatiu; 2) l'anàlisi del tractament del sistema de passats en els materials didàctics utilitzats en els nivells de 7è a 9è grau; 3) les creences del professorat sobre l’ensenyament dels temps de passat i la instrucció gramatical. Els resultats derivats de l'anàlisi de les dades mostren, d’una banda, una forta centralitat de l'ensenyament del pretèrit perfet d’indicatiu com a forma prototípica per a l'expressió de passat, mentre que el tractament d’altres temps de passat d’indicatiu queda exclòs o relegat a continguts optatius d’ensenyament en contextos favorables. Igualment, el disseny dels materials presenta un marge ampli de millora, tant en el model lingüístic que adopten per exemplificar i explicar el sistema verbal com en el seu enfocament didàctic, que s'allunya de principis àmpliament acceptats en la recerca sobre adquisició de llengües addicionals. D'altra banda, la perspectiva docent revela que l'ensenyament dels temps de passat i la instrucció gramatical estan condicionats per una sèrie de factors contextuals, és a dir, la manca de concreció curricular, una percepció normativista dels materials d'avaluació nacional, les limitacions de temps en la càrrega lectiva de l'assignatura i les dificultats d'aprenentatge dels alumnes. De manera conjunta, els estudis que conformen la base empírica de la nostra investigació reflecteixen una tradició didàctica establerta que regula de manera implícita l'ensenyament dels temps de passat, de la qual es deriven implicacions didàctiques de rellevància pel que fa al desenvolupament curricular, el disseny de materials didàctics i la formació del professorat.
[eng] Spanish in the Swedish education system has experienced steady growth since its inclusion in the national curriculum in 1994 and is currently the most widely studied modern language among students aged 12 to 15 in lower secondary education. Despite this expansion, research on learning and teaching processes at this level remains limited. Within this educational context, this work aims to study the development of a teaching tradition in Spanish language instruction in Swedish lower secondary education. The study focuses on the instruction of past tense forms, examining both their treatment in teaching materials and their conceptualization by teachers. The dissertation is situated within a theoretical framework that integrates perspectives from applied linguistics, additional language teaching, and theories of teacher cognition. A mixed-methods design is adopted, structured around three main analytical dimensions and their interrelations: (1) the contextual framework, which addresses curriculum descriptions and the configuration of the modern languages subject within the education system; (2) the analysis of how the past tense system is treated in teaching materials used in Grades 7–9; and (3) teachers’ beliefs about the teaching of past tense forms and grammar instruction. The findings reveal, on the one hand, a strong centrality of the present perfect tense (pretérito perfecto compuesto) as the prototypical form for expressing past time. Simple past tense forms in the indicative are either excluded or relegated to optional content, introduced only in favourable classroom contexts. The design of teaching materials shows substantial scope for enhancement, both in terms of the linguistic model used to exemplify and explain the verb system and the teaching approach adopted, which deviates from widely accepted principles in additional language acquisition research. On the other hand, the teacher perspective indicates that the teaching of past tense forms and grammar instruction are shaped by several contextual factors, including a lack of curricular specificity, a normative perception of the national assessment materials, limited instructional time and student learning difficulties. Taken together, the studies that constitute the empirical basis of this work point to an established teaching tradition that implicitly regulates the teaching of past tense forms. These findings have important pedagogical implications for curriculum development, the design of teaching materials and teacher education.
[swe] Sedan spanskan etablerades som språkval i Lpo94 har ämnet kontinuerligt vuxit och utgör idag det mest populära språkvalet i den svenska grundskolan. Trots denna expansion är den språkdidaktiska forskningen om lärande och undervisning i spanska på högstadiet fortfarande begränsad. Syftet med föreliggande avhandling är att undersöka utvecklingen av en etablerad didaktisk tradition i spanskundervisningen i grundskolans årskurser 7-9. Undersökningens utgångspunkt är det spanska dåtidssystemet, hur det behandlas i tryckta läromedel och lärares konceptualisering av detta grammatiska område. Undersökningens teoretiska ram integrerar perspektiv från tillämpad språkvetenskap, språkdidaktik samt forskning om lärarkognition. Empirin som används i undersökningen utgörs av följande tre huvudkomponenter samt relationerna dem emellan: 1) ämnet moderna språk så som det konstrueras i styrdokumenten för grundskolans åk 7-9; 2) de läromedel som används för undervisningen; 3) spansklärarnas uppfattningar kring dåtidssystemet och grammatiken i undervisningen. Resultatet av undersökningen visar å ena sidan en stark dominans av spanskans pretérito perfecto compuesto som vanligast förekommande tempus i undervisningen av dåtid. Behandlingen av de enkla tempusformerna utesluts helt eller förvisas till valfria undervisningsinnehåll under gynnsamma klassrumssammahang. Läromedlens utformning uppvisar stor förbättringspotential, både beträffande den språkliga modell som används för att exemplifiera och förklara verbsystemet och de didaktiska modeller som avviker från gängse principer inom andraspråksforskning. Å andra sidan visar lärarperspektivet att grammatikundervisning i allmänhet och undervisning i dåtidssystemet i synnerhet är starkt beroende av en rad kontextuella faktorer, nämligen kursplanens brist på konkretion, en normativ uppfattning av det nationella bedömningsstödet i spanska, begräsningar i undervisningstid samt inlärningssvårigheter hos eleverna. Sammantaget visar de två studierna i undersökningen att det föreligger en etablerad didaktisk tradition som implicit reglerar undervisningen i spanskans dåtidssystem. Resultatet innebär implikationer både för utveckling av kursplaner, utformning av undervisningsmaterial och lärarutbildning.
[cat] L'espanyol al sistema educatiu suec ha tingut un creixement constant des de la seva inclusió al currículum educatiu de 1994 i és, actualment, l'assignatura optativa de llengua moderna més estudiada pels alumnes de 12 a 15 anys en el període d'educació secundària obligatòria. Tot i aquesta expansió, la recerca didàctica centrada en els processos d'ensenyament-aprenentatge en aquest nivell educatiu continua essent limitada. En aquest context d'instrucció reglada, el propòsit d'aquest treball és investigar el desenvolupament d'una tradició didàctica a l'ensenyament de l'espanyol a l'educació secundària obligatòria a Suècia. Per a això, es pren com a punt de partida la instrucció dels temps de passat, explorant-ne el tractament en els materials didàctics i la conceptualització per part dels docents. La investigació se situa en un marc teòric que integra aportacions de la lingüística aplicada, la didàctica de llengües addicionals i l’estudi de la cognició docent. S'adopta una opció metodològica mixta que s'articula en tres eixos principals i les relacions que s'hi donen: 1) el marc contextual, que s'ocupa de les descripcions curriculars i la configuració de l'assignatura de llengua moderna al sistema educatiu; 2) l'anàlisi del tractament del sistema de passats en els materials didàctics utilitzats en els nivells de 7è a 9è grau; 3) les creences del professorat sobre l’ensenyament dels temps de passat i la instrucció gramatical. Els resultats derivats de l'anàlisi de les dades mostren, d’una banda, una forta centralitat de l'ensenyament del pretèrit perfet d’indicatiu com a forma prototípica per a l'expressió de passat, mentre que el tractament d’altres temps de passat d’indicatiu queda exclòs o relegat a continguts optatius d’ensenyament en contextos favorables. Igualment, el disseny dels materials presenta un marge ampli de millora, tant en el model lingüístic que adopten per exemplificar i explicar el sistema verbal com en el seu enfocament didàctic, que s'allunya de principis àmpliament acceptats en la recerca sobre adquisició de llengües addicionals. D'altra banda, la perspectiva docent revela que l'ensenyament dels temps de passat i la instrucció gramatical estan condicionats per una sèrie de factors contextuals, és a dir, la manca de concreció curricular, una percepció normativista dels materials d'avaluació nacional, les limitacions de temps en la càrrega lectiva de l'assignatura i les dificultats d'aprenentatge dels alumnes. De manera conjunta, els estudis que conformen la base empírica de la nostra investigació reflecteixen una tradició didàctica establerta que regula de manera implícita l'ensenyament dels temps de passat, de la qual es deriven implicacions didàctiques de rellevància pel que fa al desenvolupament curricular, el disseny de materials didàctics i la formació del professorat.
[eng] Spanish in the Swedish education system has experienced steady growth since its inclusion in the national curriculum in 1994 and is currently the most widely studied modern language among students aged 12 to 15 in lower secondary education. Despite this expansion, research on learning and teaching processes at this level remains limited. Within this educational context, this work aims to study the development of a teaching tradition in Spanish language instruction in Swedish lower secondary education. The study focuses on the instruction of past tense forms, examining both their treatment in teaching materials and their conceptualization by teachers. The dissertation is situated within a theoretical framework that integrates perspectives from applied linguistics, additional language teaching, and theories of teacher cognition. A mixed-methods design is adopted, structured around three main analytical dimensions and their interrelations: (1) the contextual framework, which addresses curriculum descriptions and the configuration of the modern languages subject within the education system; (2) the analysis of how the past tense system is treated in teaching materials used in Grades 7–9; and (3) teachers’ beliefs about the teaching of past tense forms and grammar instruction. The findings reveal, on the one hand, a strong centrality of the present perfect tense (pretérito perfecto compuesto) as the prototypical form for expressing past time. Simple past tense forms in the indicative are either excluded or relegated to optional content, introduced only in favourable classroom contexts. The design of teaching materials shows substantial scope for enhancement, both in terms of the linguistic model used to exemplify and explain the verb system and the teaching approach adopted, which deviates from widely accepted principles in additional language acquisition research. On the other hand, the teacher perspective indicates that the teaching of past tense forms and grammar instruction are shaped by several contextual factors, including a lack of curricular specificity, a normative perception of the national assessment materials, limited instructional time and student learning difficulties. Taken together, the studies that constitute the empirical basis of this work point to an established teaching tradition that implicitly regulates the teaching of past tense forms. These findings have important pedagogical implications for curriculum development, the design of teaching materials and teacher education.
[swe] Sedan spanskan etablerades som språkval i Lpo94 har ämnet kontinuerligt vuxit och utgör idag det mest populära språkvalet i den svenska grundskolan. Trots denna expansion är den språkdidaktiska forskningen om lärande och undervisning i spanska på högstadiet fortfarande begränsad. Syftet med föreliggande avhandling är att undersöka utvecklingen av en etablerad didaktisk tradition i spanskundervisningen i grundskolans årskurser 7-9. Undersökningens utgångspunkt är det spanska dåtidssystemet, hur det behandlas i tryckta läromedel och lärares konceptualisering av detta grammatiska område. Undersökningens teoretiska ram integrerar perspektiv från tillämpad språkvetenskap, språkdidaktik samt forskning om lärarkognition. Empirin som används i undersökningen utgörs av följande tre huvudkomponenter samt relationerna dem emellan: 1) ämnet moderna språk så som det konstrueras i styrdokumenten för grundskolans åk 7-9; 2) de läromedel som används för undervisningen; 3) spansklärarnas uppfattningar kring dåtidssystemet och grammatiken i undervisningen. Resultatet av undersökningen visar å ena sidan en stark dominans av spanskans pretérito perfecto compuesto som vanligast förekommande tempus i undervisningen av dåtid. Behandlingen av de enkla tempusformerna utesluts helt eller förvisas till valfria undervisningsinnehåll under gynnsamma klassrumssammahang. Läromedlens utformning uppvisar stor förbättringspotential, både beträffande den språkliga modell som används för att exemplifiera och förklara verbsystemet och de didaktiska modeller som avviker från gängse principer inom andraspråksforskning. Å andra sidan visar lärarperspektivet att grammatikundervisning i allmänhet och undervisning i dåtidssystemet i synnerhet är starkt beroende av en rad kontextuella faktorer, nämligen kursplanens brist på konkretion, en normativ uppfattning av det nationella bedömningsstödet i spanska, begräsningar i undervisningstid samt inlärningssvårigheter hos eleverna. Sammantaget visar de två studierna i undersökningen att det föreligger en etablerad didaktisk tradition som implicit reglerar undervisningen i spanskans dåtidssystem. Resultatet innebär implikationer både för utveckling av kursplaner, utformning av undervisningsmaterial och lärarutbildning.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
HIGUERA GONZÁLEZ, Juan Manuel. Los tiempos de pasado en español como lengua extranjera en la educación secundaria obligatoria en Suecia: currículo, materiales de enseñanza y creencias del profesorado. [consulted: 9 of September of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231212