Tipus de document
AltresData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/232032
Presentació web «Pensament Indisciplinat»
Títol de la revista
Director/Tutor
Contribució addicional
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
El projecte «Pensament Indisciplinat», desenvolupat per Damián Moreno Domínguez en el marc de les Beques de Col·laboració amb Departaments 2025-2026 i tutoritzat per la Dra. Montserrat Crespín Perales (Universitat de Barcelona), s’ha materialitzat com un recurs docent obert en format web. A través del diàleg amb cinc autores contemporànies, ofereix una reflexió crítica sobre les formes actuals del colonialisme i els seus efectes sobre la subjectivitat, el coneixement, el gènere i la identitat. El projecte promou un enfocament transdisciplinari per analitzar les interseccions entre colonialisme, capitalisme, patriarcat i nacionalisme, així com les possibilitats de resistència i descolonització.
Descripció
El material objectiva part del projecte Pensament Indisciplinat, desenvolupat per Damián Moreno Domínguez com a resultat de les Beques de col·laboració – Convocatòria 2025-2026. Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports i sota la tutorització de la Dra. Montserrat Crespín Perales, Departament de Filosofia, Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona que es materialitzà com a recurs docent a un recurs obert per a estudiants, professorat i, també públic en general, en format web https://pensamentindisciplinat.github.io/#home.
L'autor el va presentar-se el passat 1 d'octubre en forma de seminari al Departament de Filosofia de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Com el document posat a disposició al seminari de presentació mostra, el projecte ofereix un recurs per a la reflexió crítica sobre el colonialisme i les seves formes contemporànies a partir del diàleg entre cinc autores: Sayak Valencia, Suely Rolnik, Oyèrónkẹ Oyěwùmí, Meera Nanda i Chizuko Ueno. El fil conductor és la tesi que el colonialisme no només transforma les estructures polítiques i econòmiques, sinó també les formes de subjectivitat, coneixement, gènere i identitat. La primera autora, Sayak Valencia, analitza el concepte de capitalisme gore, una expressió extrema del neoliberalisme en contextos de precarització social. Segons aquesta perspectiva, la violència es converteix en una eina de producció econòmica i d’ascens social, generant els anomenats “subjectes endriags”, figures que encarnen les lògiques més agressives del capitalisme i del consumisme. Valencia interpreta aquesta realitat com una forma de neocolonialisme i de necropoder, on la mort mateixa esdevé objecte de mercantilització. Suely Rolnik amplia aquesta crítica introduint la noció d’inconscient colonial-capitalista. Argumenta que el capitalisme colonitza la capacitat creadora dels individus i dirigeix els seus desitjos cap a la reproducció del sistema. Davant d’això, defensa la necessitat d’una descolonització permanent de l’inconscient, basada en la recuperació de la potència creativa, l’afirmació de la vida i la resistència als mecanismes de captura de la subjectivitat. La sociòloga Oyèrónkẹ Oyěwùmí qüestiona la universalitat de les categories occidentals de gènere. A través de l’estudi de la societat yorùbá precolonial, sosté que les jerarquies socials s’organitzaven principalment al voltant de la senioritat i no del sexe o el gènere. Així, argumenta que el colonialisme va introduir i institucionalitzar categories de gènere que abans no estructuraven la vida social de la mateixa manera, contribuint a la consolidació del patriarcat. Tot i això, el projecte també incorpora la crítica de Rita Segato, que posa en dubte una possible idealització d’aquest passat precolonial. Meera Nanda aporta una visió crítica dels corrents postmoderns que desacrediten la ciència moderna. El seu argument és que, en contextos com l’Índia, aquestes crítiques poden acabar reforçant moviments nacionalistes i fonamentalistes que promouen sabers tradicionals sense qüestionar-ne les dimensions opressives. Nanda reivindica la importància dels ideals il·lustrats i alerta sobre els riscos de romantitzar el passat o els coneixements considerats “alternatius”. Finalment, Chizuko Ueno examina la relació entre nacionalisme i gènere a partir del cas de les “dones de consol” durant l’expansió imperial japonesa. La seva anàlisi mostra com l’Estat-nació construeix identitats col·lectives i nacionalitza les dones, convertint-les en símbols de la comunitat nacional. Ueno sosté que el feminisme ha de qüestionar tant les categories de gènere com les nacionals, evitant qualsevol essencialisme. En conjunt, el projecte defensa un “pensament indisciplinat” capaç de travessar fronteres disciplinàries per analitzar críticament les formes contemporànies de dominació colonial, capitalista, patriarcal i nacionalista, així com les possibilitats de resistència i descolonització.
Recurs relacionat
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
MORENO DOMÍNGUEZ, Damián and CRESPÍN PERALES, Montserrat. Presentació web «Pensament Indisciplinat». [consulted: 5 of November of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/232032