Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/227966
Avances y desafíos de la interculturalización de la educación superior en el Perú: Un estudio de casos en las universidades con carreras de Educación Intercultural Bilingüe
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Esta investigación analiza el proceso de la interculturalización de las universidades con carreras de Educación Intercultural Bilingüe dirigida a jóvenes de los pueblos originarios y de otros contextos culturales, respecto a su modelo de gestión institucional, orientación pedagógica, enfoque comunitario y responsabilidad social en la formación profesional de docentes en un país con alta diversidad multicultural, multilingüe y multiétnico. La metodología de esta investigación se basó en los principios del enfoque cualitativo, empleando el método de estudio de casos. Este paradigma conceptualiza el hecho o fenómeno como una realidad que sucede en un contexto específico de tiempo y lugar, lo que posibilitó un acercamiento detallado al problema de estudio y permitió una exploración profunda del avance y desafíos de la implementación de las carreras EIB. Las evidencias empíricas se recogieron desde la voz de los coordinadores académicos, docentes, estudiantes y egresados de las carreras EIB de cuatro universidades focalizadas en la investigación. Los resultados de esta investigación revelan que la educación superior en el país no es intercultural a pesar de contar con programas de formación docente EIB o ser universidades interculturales, pues todavía no han logrado consolidarse como universidades interculturales debido a la existencia de tres factores determinantes que persistente en las universidades convencionales (i) la colonialidad del poder, que se visualiza en la práctica de una gestión jerarquizada, patriarcal y burocrática que dificulta la interculturalización de la universidad; (ii) la colonialidad del saber en el tratamiento del currículo y las acciones estratégicas de enseñanza aprendizaje e investigación, basados en la omnipresencia de una epistemología academicista y curricular que no reconoce la pluralidad de los saberes que portan los estudiantes y la gran riqueza cultural de los 55 pueblos originarios y de otros contextos culturales no forman parte del canon del conocimiento académico universitario, lo que dificulta desarrollar el diálogo de saberes o interepistemologias para aportar a la solución de múltiples problemas de la sociedad actual; y, (iii) la colonialidad del ser que se visualiza en la práctica cotidiana de un racismo y discriminación institucional que se practica de manera directa o simbólica hacia los estudiantes indígenas o de otros contextos, obstaculizando de sobre manera la convivencia intercultural en las universidades y el reconocimiento a la diferencia como realidades existentes y necesarias para construir un país diverso. A partir de esta necesidad, se propone alternativas de democratización y transformación de la educación superior en el país, desde la asunción de un modelo de gestión institucional intercultural que permita la desburocratización, desjeraquización y despatriarcalización de la gestión institucional en la universidad; por su parte, se incide en la desjeraquización de las epistemologías y la construcción de conocimiento mediante el diálogo de saberes en todo el desarrollo curricular e investigación; y, finalmente, se describe los lineamientos teóricos y prácticos para la afirmación identitaria que permita a los estudiantes reconocerse como miembro de una nación multicultural y multisocietal para actuar a futuro como profesionales competentes en una sociedad cada vez compleja y plural.
[cat] Aquesta investigació analitza el procés de la interculturalització de les universitats amb carreres d'educació intercultural bilingüe adreçada a joves dels pobles originaris i d'altres contextos culturals, pel que fa al model de gestió institucional, orientació pedagògica, enfocament comunitari i responsabilitat social en la formació professional de docents en un país amb alta diversitat multicultural, multilingüe i multiètnic. La metodologia d'aquesta investigació es va basar en els principis de l'enfocament qualitatiu, fent servir el mètode d'estudi de casos. Aquest paradigma conceptualitza el fet o fenomen com una realitat que succeeix en un context específic de temps i lloc, fet que possibilità un apropament detallat al problema d'estudi i permet una exploració profunda de l'avenç i els desafiaments de la implementació de les carreres EIB. Les evidències empíriques es van recollir des de la veu dels coordinadors acadèmics, docents, estudiants i egressats de les carreres EIB de quatre universitats focalitzades a la investigació. Els resultats d'aquesta investigació revelen que l'educació superior al país no és intercultural malgrat comptar amb programes de formació docent EIB o ser universitats interculturals, ja que encara no han aconseguit consolidar-se com a universitats interculturals a causa de l'existència de tres factors determinants que persistent a les universitats convencionals (i) la colonialitat del poder, que es visualitza en la pràctica d'una gestió interculturalització de la universitat; (ii) la colonialitat del saber en el tractament del currículum i les accions estratègiques d'ensenyament aprenentatge i investigació, basats en l'omnipresència d'una epistemologia academicista i curricular que no reconeix la pluralitat dels sabers que porten els estudiants i la gran riquesa cultural dels 55 pobles originaris i d'altres contextos culturals. sabers o interepistemologies per aportar a la solució de múltiples problemes de la societat actual; i, (iii) la colonialitat de l'ésser que es visualitza a la pràctica quotidiana d'un racisme i discriminació institucional que es practica de manera directa o simbòlica envers els estudiants indígenes o d'altres contextos, obstaculitzant de sobre manera la convivència intercultural a les universitats i el reconeixement a la diferència com a realitats existents i necessàries per construir un país divers. A partir d'aquesta necessitat, es proposa alternatives de democratització i transformació de l'educació superior al país, des de l'assumpció d'un model de gestió institucional intercultural que permeti la desburocratització, la desjeraquització i la despatriarcalització de la gestió institucional a la universitat; per la seva banda, s'incideix en la desjeraquització de les epistemologies i la construcció de coneixement mitjançant el diàleg de sabers en tot el desenvolupament curricular i la recerca; i, finalment, es descriuen els lineaments teòrics i pràctics per a l'afirmació identitària que permeti als estudiants reconèixer-se com a membre d'una nació multicultural i multisocietal per actuar a futur com a professionals competents en una societat cada cop complexa i plural.
[cat] Aquesta investigació analitza el procés de la interculturalització de les universitats amb carreres d'educació intercultural bilingüe adreçada a joves dels pobles originaris i d'altres contextos culturals, pel que fa al model de gestió institucional, orientació pedagògica, enfocament comunitari i responsabilitat social en la formació professional de docents en un país amb alta diversitat multicultural, multilingüe i multiètnic. La metodologia d'aquesta investigació es va basar en els principis de l'enfocament qualitatiu, fent servir el mètode d'estudi de casos. Aquest paradigma conceptualitza el fet o fenomen com una realitat que succeeix en un context específic de temps i lloc, fet que possibilità un apropament detallat al problema d'estudi i permet una exploració profunda de l'avenç i els desafiaments de la implementació de les carreres EIB. Les evidències empíriques es van recollir des de la veu dels coordinadors acadèmics, docents, estudiants i egressats de les carreres EIB de quatre universitats focalitzades a la investigació. Els resultats d'aquesta investigació revelen que l'educació superior al país no és intercultural malgrat comptar amb programes de formació docent EIB o ser universitats interculturals, ja que encara no han aconseguit consolidar-se com a universitats interculturals a causa de l'existència de tres factors determinants que persistent a les universitats convencionals (i) la colonialitat del poder, que es visualitza en la pràctica d'una gestió interculturalització de la universitat; (ii) la colonialitat del saber en el tractament del currículum i les accions estratègiques d'ensenyament aprenentatge i investigació, basats en l'omnipresència d'una epistemologia academicista i curricular que no reconeix la pluralitat dels sabers que porten els estudiants i la gran riquesa cultural dels 55 pobles originaris i d'altres contextos culturals. sabers o interepistemologies per aportar a la solució de múltiples problemes de la societat actual; i, (iii) la colonialitat de l'ésser que es visualitza a la pràctica quotidiana d'un racisme i discriminació institucional que es practica de manera directa o simbòlica envers els estudiants indígenes o d'altres contextos, obstaculitzant de sobre manera la convivència intercultural a les universitats i el reconeixement a la diferència com a realitats existents i necessàries per construir un país divers. A partir d'aquesta necessitat, es proposa alternatives de democratització i transformació de l'educació superior al país, des de l'assumpció d'un model de gestió institucional intercultural que permeti la desburocratització, la desjeraquització i la despatriarcalització de la gestió institucional a la universitat; per la seva banda, s'incideix en la desjeraquització de les epistemologies i la construcció de coneixement mitjançant el diàleg de sabers en tot el desenvolupament curricular i la recerca; i, finalment, es descriuen els lineaments teòrics i pràctics per a l'afirmació identitària que permeti als estudiants reconèixer-se com a membre d'una nació multicultural i multisocietal per actuar a futur com a professionals competents en una societat cada cop complexa i plural.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
QUISPE HUAYHUA, Wilfredo. Avances y desafíos de la interculturalización de la educación superior en el Perú: Un estudio de casos en las universidades con carreras de Educación Intercultural Bilingüe. [consulted: 3 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/227966