Rere el vel de Safo: el París-Lesbos de Natalie Clifford Barney i Renée Vivien

Abstract

[cat] El següent treball es proposa analitzar la recreació, tant vital com literària, que les autores Natalie Clifford Barney i Renée Vivien van fer de Safo i de l’illa de Lesbos a principis del segle XX a la ciutat de París. Primerament, es traça, d’una banda, la recuperació de Safo al segle XIX i, de l’altra, s’il·lumina la seva figura des de la teoria i la crítica literària feminista per tal de col·locar-la com a baula primera de tota una genealogia literària lèsbica. Seguidament, s’exposa el cas de Barney i del seu saló literari com a epicentre de tot aquest moviment; i es destria la influència de Safo en l’obra de Vivien: concretament en Sapho (1903), Une femme m’apparut (1904) i La Dame à la louve (1904). Finalment, aquest estudi conclou proclamant la multiplicitat i futurabilitat de Safo i de la seva poesia.

[eng] The aim of the following research is to analyse the recreation, both vital and literary, that writers Natalie Clifford Barney and Renée Vivien made of Sappho and the island of Lesbos at the early 20th century in Paris. Firstly, on the one hand, Sappho’s recovery during the 19th century is traced and, on the other hand, her figure is put under the light of feminist literary theory and criticism in order to place her as the origin of a lesbian literary genealogy. Right after, Barney’s literary salon is presented as the epicentre of this movement; afterwards, the influence of Sappho in Vivien’s works is revised: specifically, in Sapho (1903), Une femme m’apparut (1904) and La Dame à la louve (1904). Finally, this study concludes proclaiming Sappho’s and her poetry’s multiplicity and futurability.