Elaboració d'un complex bioindicador colorimètric per evitar el malbaratament d'aliments a les nostres llars

Abstract

Quan vam començar a fer recerca sobre el tema ens vam adonar de la problemàtica que el malbaratament d’aliments suposava. Nosaltres no tenim accés als coneixements interns de la indústria alimentària, però com a consumidors tenim part de responsabilitat a les nostres mans. En un món globalitzat, aquest conflicte agafa dimensions internacionals. Ara bé, no cal anar més lluny que a la nostra pròpia llar. Com ja hem dit, en nombrades ocasions, el criteri del qual els compradors disposen per a determinar la vida útil d'un producte és essencialment la seva percepció organolèptica. Tanmateix, els sentits ens poden enganyar. És possible que per un aliment en bon estat i dins la data de caducitat, la pròpia percepció et guiï a llançar-lo. Si més no, després de reflexionar severament, vam adonar-nos que també formàvem part del problema. No obstant, perquè no podíem formar part de la solució? Coneixíem la dificultat del repte, però costava no imaginar-se un món en que la gent tingués la percepció adequada sobre la qüestió i consegüentment la problemàtica s’acabés reduint notablement. Vam decidir fonamentar la nostra investigació en la carn de pollastre a causa de la popularitat del seu consum. Anualment, es consumeixen una mitjana de 13 kg per persona al territori espanyol i suposa un 88% de la producció mundial de carn d’aus de corral. És d’aquesta manera, doncs, com vam fixar la nostra fita en trobar una forma més exacta de determinar la caducitat dels aliments que fos accessible a tota la població.