Dones grans, independents i empoderades per l’interès cultural

Abstract

Davant una realitat on són nombroses les dones d’edats avançades que viuen soles, s’observa que, moltes d’elles, utilitzen el seu temps i llibertat per participar en activitats culturals. No obstant això, en un context social on predominen els estereotips de la vellesa, existeix una tendència a associar la soledat a la motivació principal de les dones grans per participar en activitats col·lectives. Entenent que les experiències de les dones grans són diverses i que és necessari el seu coneixement per transformar la construcció social de l’envelliment femení, s’ha analitzat, des d’una metodologia qualitativa, l’experiència de 27 dones de Barcelona que viuen soles més grans de 75 anys envers la seva participació en activitats culturals. Els resultats mostren com l’interès cultural és qui marca les seves motivacions principals, és un dels beneficis més apreciats i és imprescindible per a iniciar qualsevol nova activitat cultural. Així la necessitat de socialitzar és un al·licient rellevant, però no una condició per a la seva participació. A partir dels resultats obtinguts, la gestió cultural orientada al benestar i a la inclusió pot valorar les necessitats d’un col·lectiu estereotipat però amb una gran capacitat per emergir i, fins i tot, dinamitzar la cultura.