Màster Oficial - Gestió Cultural

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/22662

Projectes finals del Màster Oficial de Gestió Cultural de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 80

Desde los territorios: Marco de Orientaciones Municipales para los Derechos Culturales en Chile
(2026) Millar Aros, Daniela; Sánchez Belando, M. Victoria; Peters-Núñez, Tomás
A partir del impulso de los llamados globales para avanzar de la declaración a la acción en materia de derechos culturales, en un contexto de fragilidad democrática y debilitamiento del tejido social, el presente trabajo está orientado a desarrollar herramientas de implementación efectiva del enfoque de derechos culturales en la planificación cultural municipal en Chile. A partir de una revisión crítica del marco normativo internacional de políticas culturales –especialmente de la Observación General N° 21 del Comité DESC ONU (2009)– y de las experiencias más recientes en materia de derechos culturales desarrolladas en España, Catalunya y Chile (con énfasis en el caso de Concepción) este trabajo desarrolla un diagnóstico sobre las brechas, desafíos y oportunidades existentes y transferibles a la diversidad de municipios del contexto chileno. Desde esta base, se presenta el Marco de Orientaciones Municipales de Derechos Culturales (Marco DDCCL), como una herramienta metodológica y operativa que facilita la traducción de los derechos culturales a tres ejes estratégicos y once ámbitos de acción, que se complementan con normativas nacionales e internacionales, e indicadores aplicables para la planificación cultural de los municipios en Chile. El Marco DDCCL es un ejercicio flexible, perfectible y adaptable de manera progresiva, que busca empoderar el rol estratégico de los gobiernos locales para garantizar los derechos culturales desde el tejido comunitario, a través de un municipalismo cultural que avance modelos de gobernanza más participativos, pertinentes con el territorio y orientados al bienestar individual, la cohesión social y la construcción de lo común.
El nuevo modelo de salas de cine. Diseño estratégico de su aplicación en Santiago de Chile
(2026) Ugarte Álamos, Teresita Ane; Castells Ros, Ramon
El presente Trabajo Final de Máster se centra en el análisis y desarrollo de un modelo de exhibición cinematográfica híbrido, orientado a la reactivación del público de salas de cine en el contexto postpandemia. Ante la transformación de los hábitos de consumo cultural y la creciente competencia de plataformas digitales, surge la necesidad de repensar el rol de las salas de cine, incorporando experiencias que trasciendan la proyección de contenidos y fomenten la interacción social, la diversidad cultural y la sostenibilidad económica. El trabajo aborda tres líneas principales: primero, analiza el contexto internacional y nacional de la exhibición cinematográfica, identificando los desafíos y oportunidades derivados de la pandemia; segundo, estudia experiencias de salas que han implementado estrategias de diversificación, incluyendo oferta gastronómica, programación cultural y espacios de encuentro, para extraer buenas prácticas aplicables al contexto chileno; y tercero, desarrolla una propuesta estratégica y operativa para una sala de cine híbrida en Santiago de Chile, que integra programación, experiencias culturales y gastronómicas, estructura de gestión y modelo económico sostenible. Este TFM busca demostrar que la innovación en la exhibición cinematográfica, centrada en la experiencia del público y la diversificación de ingresos, constituye un camino viable para fortalecer la resiliencia de la industria y consolidar las salas de cine como espacios culturales relevantes en el escenario postpandemia.
Proposta de factors per a l’anàlisi de la gestió de la cultura no hegemònica. Els casos de l’Ateneu Popular de Salt i el Càntut
(2024) Costa Oliver, Albert; Bonet, Lluís (Bonet i Agustí)
En aquest treball es fa una proposta d’esquema analític que permeti identificar i classificar els projectes culturals en funció de si encaixen dins un model hegemònic o no. Es presenta la necessitat de construir un nou sector que s’articuli a partir d’una escala humana, social i solidària, i que sigui una alternativa al model que proposen les empreses que funcionen com un monopoli. Per aquest motiu és important identificar les manifestacions culturals no-hegemòniques que proposen canvis reals a partir dels quals redirigir el sector cultural actual.
Iceberg, un festival de música emergente con programación participativa en el Baix Llobregat
(2024) Rivas Collado, Maria; Carreño Morales, Florentino
Este Trabajo Final de Máster explora las posibilidades de la participación cultural a través de Iceberg, un proyecto que conecta música emergente y audiencia en el Baix Llobregat, una zona con tendencia a depender culturalmente de Barcelona. Este programa participativo reúne a un grupo espectadores programadores que reciben formación sobre música en directo, para luego evaluar propuestas musicales de artistas emergentes e intercambiar opiniones y experiencias con ellos. A su vez, estos artistas reciben formación que les permite profesionalizar su carrera y adquirir herramientas para combatir la precariedad del sector. El resultado es un festival de un día cuyo cartel es seleccionado por la audiencia programadora a partir de las propuestas visualizadas. Este proyecto se basa en tres pilares fundamentales: la participación cultural, la profesionalización del sector y la descentralización de la cultura, colocando en el centro a artistas y audiencia y explorando nuevas formas de potenciar la programación cultural local.
Les persones jubilades com a públic d’arts visuals: Dinamitzar el benestar a través de l'oci seriós
(2024) Rubio Pinós, Àlia; Codina, Núria (Codina Mata); Pestana, José Vicente
La jubilació pot ser percebuda tant com un final com un inici, i és en aquest interstici que se situa el present treball. En aquest nou començament, les activitats d'oci escollides de manera lliure poden tenir un paper molt important. L'objectiu d'aquesta recerca és establir criteris per al disseny d'activitats en centres públics d'arts visuals, amb la finalitat de dinamitzar l'oci de les persones jubilades i millorar el seu benestar. Per aconseguir-ho, s'han emprat metodologies qualitatives i quantitatives, utilitzant instruments com entrevistes i qüestionaris. Els resultats obtinguts han servit per definir criteris segmentats segons el tipus d’interès artístic, diferenciant entre les persones que prefereixen una relació més intel·lectual amb les arts visuals contemporànies i aquelles amb una passió per la pràctica artística i les activitats creatives. Així mateix, s'han proposat estratègies i pautes que poden seguir els professionals de la gestió cultural per dissenyar programes i activitats orientats a millorar la qualitat de vida de les persones jubilades. Per concloure, s'ha posat de manifest la dificultat de crear criteris unificats, ja que cada persona és única, així com cada centre i cada proposta expositiva.
Alternativas a la industria en el mundo del libro: un análisis de caso de la edición comunitaria en Colombia
(2024) Zuluaga Arciniegas, Maria Daniela; Sánchez Belando, M. Victoria
El presente trabajo busca indagar cómo las prácticas de edición comunitaria contribuyen a ampliar el acceso al mundo del libro y observar cómo estas se desarrollan específicamente en el caso de Colombia. Se busca que este trabajo sume a la comprensión de este tipo de prácticas como catalizadoras de la participación de la sociedad en la cultura.
CodiComú. Plataforma de co-gestió d'arts en viu
(2024) Muñiz Mairal, Estel·la; Villarroya Planas, Ana
El centre d’aquest treball és la creació d’un projecte de co-gestió en arts escèniques i musicals, CodiComú, basat en l’associacionisme. CodiComú és una associació sense ànim de lucre que buscar donar els serveis a l’ús de les gestories, però especialitzant-se en el sector cultural. A més a més, de manera complementària a aquests serveis més tradicionals, articula un seguit d’activitats per tal d’impulsar l’agència de projectes culturals en la presa de decisions de caire més administratiu i burocràtic, per facilitar una presa de decisions informada i útil per a la particularitat de cada cas. I quina diferència té això respecte a una gestoria o una consultoria a l’ús? Doncs que aquí les entitats són sòcies del projecte. Enlloc d’oferir-los un servei externalitzat, CodiComú s’ofereix a formar part dels seus projectes. Involucrar-se i decidir, amb la resta d’entitats, a què dedica els seus recursos i què es necessita més enllà de les gestions bàsiques del dia a dia. CodiComú no només es queda en l’activitat interna que ofereix a les persones i entitats sòcies sinó que també pretén desenvolupar activisme dins el sector cultural d’una manera més àmplia. Aquestes línies d’acció és duen a terme a través de formacions i serveis de producció i assessorament externs, de manera que es puguin posar en pràctica i disseminar bones pràctiques laborals i d’organització arreu del sector cultural.
Pla d’Acció cultural per a Corbera de Llobregat
(2023) Cardona Granados, Carla; Gregorio, Albert de
El Pla d’Acció Cultural de Corbera de Llobregat s’entén com l’instrument que guiarà la vida cultural del municipi durant els pròxims anys. No pretén ser un canvi radical i poc realista, sinó buscar la possibilitat d’obrir noves maneres de gestionar la cultura. Ha de ser la base des de la qual es propicia un canvi a curt i mitjà termini, gràcies al qual la cultura adquireix rellevància al municipi. Es tracta d’un document operatiu que vol ser un referent per als responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament, tot i que també s’adreça en algunes propostes a empreses i professionals del sector privat, a entitats i associacions culturals i a la ciutadania del municipi. [...]
Audiències joves als teatres de Catalunya, motivacions i resistències: proposta de foment i millora : Estudi de cas de les arts escèniques a Terrassa
(2023) Martínez Gili, Judit; Pestana, José Vicente
Davant de la contradicció entre uns resultats engrescadors d’assistència a espectacles d’arts escèniques per part del jovent en les enquestes oficials i la persistència de manca de persones joves en les platees de teatres i auditoris, en aquest treball s’analitza l’estat de les audiències joves d’arts escèniques de Catalunya, destacant els motius i resistències del jovent per assistir a espectacles d’arts escèniques. Per tal de cobrir els buits d’informació existents cal entendre per quins motius les persones joves van –o no van– a veure espectacles d’arts escèniques, fet que investigacions prèvies han tractat parcialment, sigui per no diferenciar el públic per etapa vital, per tractar la participació cultural en general o bé per estudiar només el públic assidu d’espectacles. En col·laboració amb Terrassa Arts Escèniques i deu instituts de Terrassa es desplega una recerca empírica amb adolescents d’entre 14 i 18 anys de la ciutat, de la qual s’aconsegueix una participació de 1.122 enquestes vàlides i la realització de 3 sessions de grup focal amb participants de l’enquesta. Dels resultats obtinguts en l’enquesta juntament amb les apreciacions qualitatives sorgides als grups focals, la recerca bibliogràfica prèvia i la consulta a experts es defineixen sis perfils de relació amb les arts escèniques entre el jovent: indiferència, rebuig, inèrcia, idealització, evasió i enriquiment. La investigació descriu els perfils com a potencials segments de públic, i dissenya un pla de foment i millora a partir d’estratègies dirigides a cada un dels sis segments descrits, de les quals es desprenen propostes d’accions concretes que s’hauran de posar a prova en futurs treballs.
BarriACT! L’escenari dels joves de Sants : Pla estratègic de participació juvenil i treball en xarxa cultural i educativa a través de les arts escèniques al barri de Sants de Barcelona
(2020) Martrat Barnola, Roger; Carreño Morales, Florentino
Aquest treball que tens a les mans és un projecte final del Màster Oficial de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona. Ha estat fruit d’un treball de molts mesos on he intentat, amb encerts i errors, incorporar tot allò que he après en aquesta titulació universitària, però també sobre el meu entorn i la meva professió. En les següents pàgines he elaborat un pla estratègic on he unit la cultura amb l’educació al barri de Sants per, a través de les arts escèniques, oferir un seguit d’accions de participació i treball en xarxa pels joves. A més de la introducció, aquest pla estratègic consta d’un marc teòric, un apartat d’anàlisi, el propi pla estratègic i les conclusions. Durant l’elaboració d’aquest treball he passat per un canvi de feina, una pandèmia global i una nova residència. Espero que, lluny d’afectar el projecte, sigui una bona manera de tancar una etapa i hagi pogut reflectir tot allò que sé sobre la gestió cultural i les arts escèniques. Tant de bo que la lectura d’aquest projecte sigui del teu interès. Moltes gràcies per endavant i gaudeix.
Dones grans, independents i empoderades per l’interès cultural
(2020) Pérez Ortiz, Laura; Codina, Núria (Codina Mata)
Davant una realitat on són nombroses les dones d’edats avançades que viuen soles, s’observa que, moltes d’elles, utilitzen el seu temps i llibertat per participar en activitats culturals. No obstant això, en un context social on predominen els estereotips de la vellesa, existeix una tendència a associar la soledat a la motivació principal de les dones grans per participar en activitats col·lectives. Entenent que les experiències de les dones grans són diverses i que és necessari el seu coneixement per transformar la construcció social de l’envelliment femení, s’ha analitzat, des d’una metodologia qualitativa, l’experiència de 27 dones de Barcelona que viuen soles més grans de 75 anys envers la seva participació en activitats culturals. Els resultats mostren com l’interès cultural és qui marca les seves motivacions principals, és un dels beneficis més apreciats i és imprescindible per a iniciar qualsevol nova activitat cultural. Així la necessitat de socialitzar és un al·licient rellevant, però no una condició per a la seva participació. A partir dels resultats obtinguts, la gestió cultural orientada al benestar i a la inclusió pot valorar les necessitats d’un col·lectiu estereotipat però amb una gran capacitat per emergir i, fins i tot, dinamitzar la cultura.
La gestión cultural del suicidio y la salud mental. Estudio de caso: los centros cívicos de Barcelona
(2020) Sanz-Gadea Ferret, Cristina; Torrens Llambrich, Xavier
Cuando hablamos del suicidio lo primero que debemos tener en cuenta es la complejidad del término, y la heterogeneidad del fenómeno que englobamos de forma simplista en una sola palabra. A nivel semántico se debe diferenciar entre “ideación suicida” -el deseo de suicidarse- y “conductas suicidas”, tanto los intentos de suicidio como los suicidios consumados. Las llamadas “conductas parasuicidas” se refieren a acciones lesivas, pero no mortales en las que lo esencial no es la intención de acabar con la propia vida (FEAFES, 2006).
Cultura menuda: apropant l’educació no formal als equipaments culturals
(2020) Mínguez i Cardús, Georgina; Castells Ros, Ramon
La globalització, l’aparició de les noves tecnologies i diverses crisis socials i econòmiques han fet que l’entorn on vivim hagi estat complex durant les últimes dècades. El fet d’haver-nos d’adaptar a una nova realitat canviant ha portat a què oblidem allò que ens mou com a persones i que ens atorga identitat com a individus: l’educació i la cultura. Tot i ser dos àmbits amb forta presència en el nostre dia a dia i amb una clara en el marc polític, moltes de les alternatives no formals queden invisibilitzades pel propi sistema. Cultura Menuda és un projecte que dona valor a l’educació i la cultura com a dos pilars base en el creixements dels nens i nenes. A través d’oferir una alternativa no formal educativa, l’aprenentatge dels infants dins els equipaments culturals es converteix en una realitat possible, vàlida i amb una fort compromís amb les necessitats reals de la nova ecologia educativa i cultural.
Perpectiva de gènere i nous models de lideratge a les organitzacions culturals
(2020) Pariente, Susanna; Villarroya Planas, Ana
Perquè lideratge? La possibilitat d’influir en els treballadors positivament, i formar equips on s’assoleixin els objectius, té una especial transcendència quan ens referim a les organitzacions culturals, organitzacions que pel seu caràcter transformacional, vetllen per a millorar la qualitat de vida de les persones. Si bé durant anys molts autors com McGregor (1966), Bass (1985) o Avalorio (1998), van estudiar el lideratge, gairebé sempre s’ha fet des d’un punt de vista empresarial i amb la finalitat d’assolir els nivells de benefici esperats. Per això, aquesta investigació vol apropar-se al lideratge des d’un altre prisma: l’assoliment de beneficis en l’àmbit social i cultural. I aquests beneficis poden veure’s facilitats per la incorporació de la perspectiva de gènere en el lideratge de les organitzacions i la millora en la conciliació de la vida laboral i la vida privada o familiar dels treballadors de la cultura.
Momo Records : Discográfica y comunidad de música electrónica feminista
(2019) Pérez Herrero, Eva; Villarroya Planas, Ana
Momo Records es un proyecto de creación y gestión de un sello discográfico de música electrónica feminista. El proyecto se caracterizará por varios elementos que se formularán a través de su propuesta de valor, permitiendo cubrir un nicho de mercado bastante específico. En primer lugar, es una compañía discográfica, y, como tal, su producto principal se basa en la grabación y producción de CDs de artistas musicales, así como su distribución y comercialización. Por lo tanto, el proyecto se fundamenta precisamente en la creación de una compañía que descubra, firme, desarrolle y grabe a artistas, como primer paso, y acto seguido se encargue de supervisar el diseño del disco, la manufactura, la distribución y el plan de marketing, con tal de promocionar el producto y maximizar las ventas.
Projecte educatiu de la sala Dau al Sec arts escèniques : Disseny d’un programa cultural per a l’educació artística a Primària
(2020) Roigé Feixas, Laia; Torrens Llambrich, Xavier
En aquest Treball de Final del Màster de Gestió Cultural es durà a terme la creació d’un projecte de col·laboració entre la Sala Dau al Sec Arts Escèniques i les escoles de primària del barri del Poble Sec per tal de fomentar la cultura i les arts escèniques entre els seus alumnes. Centrarem el projecte en l’etapa escolar de l’educació primària i dins el projecte es plantejaran dues activitats ben desenvolupades conceptualment amb la intenció de poder ser incorporades dins l’activitat curricular. És a dir, no es plantegen com projecte extraescolars si no que s’estudia la manera d’integrar aquesta programació cultural d’activitats dins l’educació reglada dels nens i nenes, sempre, és clar, en sinergia amb les escoles. Per poder tirar endavant aquest disseny es treballa en base el que marca el currículum escolar de l’educació primària. Aquest plantejament està treballat sobretot des del punt de vista dels continguts, per tal que siguin el més adequats a l’estructura curricular actual i a les necessitats de les escoles a qui es presenta. També s’han tractat aspectes pressupostaris i de producció pel que fa els calendaris i el pla de finançament però el gruix de treball de la programació ha estat sobretot dedicat al disseny dels continguts i la seva concordança amb el currículum.
Luciferases : Cooperativa de divulgació científica feminista
(2020) Ferrusola Bial, Judit; Villarroya Planas, Ana
Luciferases és una cooperativa sense ànim de lucre que aposta per relacionar ciència i cultura aportant llum crítica al model científic hegemònic a través de la perspectiva feminista. La cooperativa es crea al districte de Gràcia de la ciutat de Barcelona i delimita el marc territorial en l’anomenada zona nord de Barcelona, amb una diversitat de característiques socioeconòmiques les quals es volen aprofitar per disminuir l’escletxa d’accés al capital cultural científic. Després de la realització d’una anàlisi de necessitats, el projecte de Luciferases estableix cinc objectius estratègics (1) potenciar la ciència com a eina de transformadora de la societat, (2) crear noves narratives científiques crítiques, (3) fomentar nous formats de cultura científica que incorporin la perspectiva feminista, (4) fer de la ciència un espai per a totes i (5) utilitzar els feminismes per la gestió de l’entitat. La sostenibilitat del projecte dependrà dels encàrrecs predits i passa per un punt crític quan les sòcies comencen a realitzar la jornada de treball establerta, però s’aposta i es confia que es pot aconseguir la viabilitat del projecte per l’experiència i el valor afegit de la proposta. Luciferases comença a encendre la flama d’una ciència sense ombres que ocultin coneixements i enfosqueixin el camí a la ciència. L’encenem juntes?
Avaluació estratègica d’equipaments culturals locals : model i reflexions
(2020) Coll Mariné, Mia; Castells Ros, Ramon
Què necessita un equipament cultural local per complir els seus propòsits? Com pot activar el canvi i la millora? De quina manera en pot fer partícips els usuaris? Aquestes preguntes encenen el plantejament del treball que es presenta a continuació. La proposta presentada inicialment per desenvolupar el Treball Final de Màster, del Màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, era plantejar una avaluació estratègica per al Centre d’Art Contemporani de Vic. La finalitat d’aquesta idea era valorar si l’equipament compleix els seus objectius a partir de l’anàlisi de les seves característiques internes, de com es relaciona amb l’entorn i de l’impacte de les seves activitats. La hipòtesi inicial, partint d’un punt de vista subjectiu, plantejava que un equipament d’aquestes característiques, tenint en compte els seus objectius, podria tenir un major impacte en el territori. Aquesta reflexió es va fer a partir de la comparació amb equipaments culturals de característiques similars situats en altres indrets, com, per exemple, Lo Pati Centre d’Arts de les Terres de l’Ebre, La Panera de Lleida (ambdós dins del territori català) o el Centro de Arte Contemporaneo de Huarte de Navarra (fora de Catalunya).
La aplicación del arte, los artistas y los medios culturales en la industria del lujo como método de estrategia de venta e imagen
(2019) Jiménez Bastidas, Iván Camilo; Campo, Jordi
La relación que existe entre la cultura y la industria del lujo se caracteriza por los fenómenos económicos, sociales, históricos y culturales que se producen entre sí. Las interacciones entre estos dos campos son más frecuentes y su objetivo es el beneficio mutuo en transacciones que garantizan la preservación de las artes y la supervivencia de la industria del lujo. Las estrategias que realizan las firmas del lujo son esenciales para determinar y explicar los fenómenos económicos que se producen, además, existe la apertura de oportunidades para el estudio y el diálogo entre los distintos agentes de la cadena de valor de las sinergias entre el lujo y la cultura y su coordinación en un sistema global.
Plan de gestión para el Centro Cultural de Castro –Chiloé
(2019) Fuentes Mussiett, Francisca; Castells Ros, Ramon
En el mes de abril de 2019, el Municipio de Castro difundió su Plan Municipal de Cultura (PMC),documento que se desarrolló en el año 2018 gracias a distintas mesas de trabajo que se conformaron en la comuna de Castro, a diagnósticos de la realidad local, y a otras instancias de investigación. El PMC se ha proyectado en un plazo de 8 años, y su ejecución total tiene un costo superior a los 2 millones de euros. Dentro de uno de sus programas, se contempla un proyecto que busca desarrollar el Plan de Gestión del Centro Cultural. Con este trabajo pretendemos aportar a la reflexión y al desarrollo de dicho plan, y, al mismo tiempo, retribuir al país en pro de la profesionalización de la Gestión Cultural y de la administración de los equipamientos culturales que Chile posee.

Examinar

Enviaments recents