Abordatge de la infermera d’atenció primària en la soledat en persones fràgils de risc: Revisió bibliogràfica

Abstract

Introducció: La soledat en persones grans fràgils constitueix un problema de salut pública amb un impacte en el benestar físic, mental i social. En aquest context, la infermera d’atenció primària té un paper clau en la seva detecció i abordatge. Objectiu: Analitzar el rol de la infermera d’atenció primària en la detecció, prevenció i abordatge de la soledat en persones grans fràgils. Metodologia: Es va realitzar una revisió bibliogràfica amb cerca sistematitzada en les bases de dades Pubmed, CINAHL i Scopus, seguint el model PICO en un període de 10 anys entre gener de 2016 i gener de 2026. El procés de selecció d'articles es va fer segons criteris d'inclusió: persones grans de 60 anys o més i intervencions dirigides a la detecció, prevenció o reducció de la soledat. Resultats: Es van incloure un total de 7 estudis. Les intervencions infermeres identificades en la detecció, prevenció i abordatge de la soledat en persones grans fràgils, tant de tipus individual com grupal, van mostrar en general una reducció de la soledat i una millora del suport social percebut i del benestar emocional, malgrat la variabilitat identificada segons el tipus i la durada de les intervencions. Conclusions: Les intervencions coordinades per infermeria d’atenció primària són una estratègia viable per abordar la soledat en persones grans fràgils. No obstant això, l'evidència disponible és limitada i requereix de més estudis, especialment en l'àmbit preventiu, així com intervencions més sostingudes i integrades en la pràctica assistencial.